El jutge del Cas Taula va esbroncar ahir l’exvicesecretari general del PP i exsecretari autonòmic de Cultura, David Serra, per la inconsistència de la seua declaració, realitzada a petició pròpia, mes i mig després que s’alçara el secret del sumari i deu des que fóra detingut el 26 de gener.
Serra, que també està imputat en la peça del cas Gürtel per finançament il·legal del PP que es jutjarà el pròxim 13 de març, va comparèixer davant el jutge i el Fiscal Anticorrupció per a defensar que no va formar part de la trama de comissions que s’investiga en el Cas Taula i per a justificar que el lliurament de diners gravat per Marcos Benavent al setembre de 2005 es va deure a un “préstec personal” que li va fer l’exyonki dels diners.
El també expresident de Noves Generacions del PP entre 1994 i 1999 va admetre que va conèixer Marcos Benavent a principis dels anys 90, perquè els dos compartien residència mentre estudiaven a la universitat. De l’exyonki dels diners va declarar que era “molt fantasióso” i que “li agradaven molt els diners”.
Encara que més complicat va tindre justificar alguns passatges dels 59 minuts i 32 segons de l’enregistrament que Marcos Benavent va fer durant la trobada que els dos van mantindre a casa de David Serra el 14 de setembre de 2005, i incorporat a la peça principal del “Cas Taula”. En el transcurs d’aquest enregistrament, David Serra (llavors secretari autonòmic de Cultura) assegura a Benavent: “Jo, si vull que li donen una escola a una empresa que s’ha presentat a un concurs, he de cridar-li a Caturla demanant-li un favor”. Sobre aquest tema, Serra va assegurar que només coneixia Máximo Caturla, exsecretari autonòmic d’Educació i exgerent de Ciegsa (l’empresa pública constructora d’escoles en la qual presumptament es pagaven comissions mitjançant modificats d’obra) de veure-lo “en les meses de contractació i en les reunions de direcció”.
Serra també arriba a assegurar en la conversa gravada que pretenia “plantar-me el tema a mig termini i buscar-me una eixida amb cosetes perquè em rendisquen, de tindre garanties de 7 o 8 milions a l’any per a poder seguir a aquest nivell… Però el que tinc claríssim, jo en les pròximes … Jo en les pròximes no puc estar en l’administració…” Sobre aquest tema va explicar al jutge i al fiscal anticorrupció que es referia “als diners que pensava cobrar en la meua carrera política” i va negar que estiguera parlant de presumptes comissions.
Més complicat va ser justificar un altre fragment de l’enregistrament en el qual revelava: “Jo, per la meua forma de ser, a part de la precaució amb la que pense anar, pense utilitzar testaferros, jo no pense…”, a més de postular-se per a ser “conseller” i “estar en la carrera successòria”. Sobre aquest tema, Serra va intentar al·legar que va utilitzar erròniament la paraula “testaferros” perquè “em referia a muntar societats amb socis. Vaig emprar malament el terme”, asseguren a Levante-EMV diverses fonts coneixedores de la seua declaració.
Respecte al lliurament de diners per part de Marcos Benavent, “prem. Ací tens 3.000. Bitllets de 500, Ja pots gastar una miqueta, eh?”, tal com arreplega la transcripció de l’enregistrament, David Serra va explicar que es va deure a un favor personal que li va fer l’exyonki dels diners. Necessitava liquiditat i li va comprar un cotxe per 12.000 euros, a més de prestar-li 12.000 euros més. Segons Serra ell li va abonar aquestes quantitats per transferència (no va aportar justificants però va dir que els buscaria) i Marcos Benavent li tornava els diners en metàl·lic.
Tant el jutge com el fiscal anticorrupció només van preguntar a Serra pel contingut de la conversa gravada per Marcos Benavent, encara que tornarà a ser citat quan els investigadors ho estimen oportú i s’incorporen a la causa els informes sobre la Fundació Jaume II el Just (una altra presumpta fàbrica de comissions que depenia de Serra) i els contractes en Ciegsa.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?