El Jardí dels Lliris floreix malgrat l’abandó

La Marina Alta va tindre un tresor. Christine Lomer i Nick Brown, un matrimoni britànic de jubilats, va plantar el 1997 en una finca de la partida de Marnes (Benissa), que està a les estribaciones de la Serra de Bèrnia, els primers lliris. El jardí va anar creixent. I va arribar a albergar la col·lecció de lliris (més de 500 varietats) més important d’Espanya. També florien roses (300 varietats), tulipes i narcisos. El Jardí dels Lliris va atreure centenars de visitants. Els seus amos van crear camins laberíntics que recorrien els 20.000 metres quadrats d’un paradís de flors. Els murs de pedra en sec i els garrofers, oliveres centenàries i ametllers protegien les delicades flors.

Però fa dos anys el matrimoni, ja major i cansat de lluitar contra la pertinaç sequera, va fer les maletes i se’n va anar a França. Mantindre un jardí amb més de 40.000 plantes era un treball gegantí. Va posar en venda la finca. Va donar la col·lecció de lliris al Jardí Botànic de Torretes, a Ibi.

I és ara, a la primavera, quan el Jardí dels Lliris de Marnes esclatava de colors. Primer florien les tulipes, després els lliris i, finalment, les roses. L’abandó no ha impedit que comencen a eclosionar centenars de flors. Les pluges dels últims mesos han contribuït a l’espectacular floració. El jardí manté una mica de la seua antiga esplendor.

Els arbustos comencen a ensenyorir-se dels bancs de ferro. Amb prou feines s’intueix l’antiga simetria dels parterres. Però el jardí, que els seus propietaris van posar a la venda i que encara no ha trobat comprador, mostra una bella i lluminosa decadència. El matrimoni britànic, que encara fa alguna visita nostàlgica a aquesta finca, va dedicar quasi 20 anys a crear un paradís que encara no s’ha perdut del tot.

Un veí de Marnes va explicar a Levante-EMV que els amos sí que han venut ja la casa de pedra en la qual van viure durant aquestes dos dècades. Però, de moment, no ha eixit un comprador per als terrenys d’un jardí que aconseguia ara tota la seua opulència. Va ser el jardí de lliris més important d’Espanya i potser d’Europa. Un tresor botànic que encara encisa.