Inici » Notícies » General

El cronista oficial de Benissa demana la protecció de l’antiga casa quarter

22 de Gener de 2007 No hi ha comentaris

Joan Josep Cardona, Cronista Oficial de la Vila de Benissa ens ha fet arribar aquest informe en què es fa un repàs de la història de l’antiga casa quarter i en què es recomanen quines serien les mesures més adients pel que fa a aquest edifici:

INFORME DE L’ANTIGA CASA QUARTER DE LA GUÀRDIA CIVIL A BENISSA

Antecedents històrics:

1.- Propietaris coneguts

L’edifici fou promogut per Joaquím Abargues Domènech, ric hisendat benisser que exercí com a alcalde en els anys 1872-74 i 1885. Estava casat amb Clara Torres Orduña. El matrimoni va tindre dues filles Maria i Josepa Abargues Torres.

L’immoble fou edificat a la segona meitat del segle XIX en dues fases. En la primera d’elles fou utilitzat com a dependències per a instal·lar la maquinària d’un molí de moldre gra mogut per gas pobre. La maquinària emprada per a moldre era del sistema Austrohungar, el més modern en el seu temps. La segona fase de la construcció consistí en bastir un edifici per a hostatge dels propietaris consistent en una primera i una segona planta a les que s’accedia per escala pròpia independent de la fàbrica. La referència documental queda refredada en la “Geografia del Reino de Valencia” de Carreras i Candi, volum referit a Alacant redactat per Francesc Figueras Pacheco, any 1914, p/716.

2.- Utilització de l’edifici

Primerament es destinà tan sols a la fabricació de farines, modernitzant les instal·lacions a mesura que la demanda de genero augmentava. Per potenciar la força motriu es va eixamplar el forn de cremar corfa fent necessari la construcció d’una xemeneia de gran altura a l’estil de les de l’època. Algunes fotografies del seu temps encara la mostren adossada a l’edifici testimoniant el document el fotògraf local Ignasi Cervera.

La modernització de les instal·lacions va permetre afegir una turbina que serví per a produir llum elèctrica, energia que es va instal·lar a moltes cases del poble en l’any 1901, com consta en molts treballs temàtics publicats a Benissa.

La primitiva empresa de moldre grans es va transformar, per l’entrada al negoci del moliner Antoni Cabrera Ortolà en l’any 1892, en una societat mercantil coneguda per “Abargues y Cabrera, S.R.C”, i que a la mort d’Abargues en l’any 1886 es convertí en “Viuda de Abargues, Cabrera y cia. S.R.C”, continuant sota eixa denominació a la mort en 1905 d’Antoni Cabrera Ortolà a qui succeí en la gerència el seu fill, Antoni Cabrera Feliu.

Sota la direcció d’Antoni Cabrera Feliu, la societat diversificà el seu negoci en una branca destinada a la pràctica bancària. Aquesta transformació del negoci, sense abandonar el de les farines, convertí a l’establiment en el primer del seu ordre a la comarca mantenint contactes amb el Credit Lyonnais i altres bancs de l’estat espanyol. En definitiva el comerç fou el centre financer de la subcomarca actuant en totes les modalitats pròpies d’una casa de banca.

El negoci va entrar en crisi en l’any 1921 a causa de no poder fer front als compromisos de pagament per quan li era alhora complicat reclamar els diners donats a crèdit, tot això agreujat per un període de crisi econòmica a l’estat espanyol. La situació obligà a declarar el negoci en fallida organitzant-se la corresponent junta de creditors i el nomenant de síndic. Les accions judicials es perllongaren per uns anys fins la liquidació total efectuada sobre l’any 1932.

De resultes de la fallida els socis principals tingueren que respondre amb els seu béns patrimonials, essent els hereus de Joaquim Abargues qui aportaren major fincabilitat per ser els socis majoritaris. L’edifici de la fàbrica passà als hereus de Maria Abargues Torres, casada amb Josep Cabrera Bertomeu.

3.- Ubicació del quarter de la Guàrdia Civil

L’edifici fou llogat al Ministeri de l’Interior en l’any 1928 que va passar allí les dependències del quarter de la G.Civil del carrer de Mossèn Gaspar Tello. La capacitat del nou edifici permeté en 1934 afegir-li la capçalera de línia manant la guarnició un tinent.

En els anys de la guerra civil el quarter serví per a allotjar a les milícies urbanes alhora que com a llar del Socorro Rojo, gestionat per la direcció de l’Hospital de les Brigades Internacionals situat a Benissa.

En l’any 1941, per gestió feta pel coronel Torres Bestard, cap d’Estat Major de la G.Civil, casat amb la benissera Matilde Iranzo, la guarnició fou transformada en cap de la companyia de la G.Civil, situació que l’elevà de categoria mantenint permanentment un capità, un brigada, un sergent i diversos números. Eixa situació va durar fins les darreries dels anys seixanta del segle XX en que el cap de companyia passava a Benidorm quedant al front de la guarnició un sergent.

4.- Aspectes sentimentals.

L’edifici, a banda dels descrit, ha allotjat a les famílies dels funcionaris que han servit a la guarnició, formant part del paisatge humà dels benissers i integrant-se dins de la societat benissera, quedant-se algunes d’elles a residir definitivament a Benissa, com ha estat el cas d’Aurelio Rodríguez, Clemente Arjona, Manuel Belmonte, José Gilabert, Manuel Paez o Antonio Troncoso o temporalment com la del capità Manuel González.

Moltes famílies allí allotjades veieren nàixer els seus fills com el cas de l’il·lustre benisser Josep Iborra Martínez, escriptor i crític literari i a qui s’ha honorat retolant amb el seu nom l’Institut d’Ensenyament Secundari de Benissa.

5.- Incardinació en el paisatge urbà

L’edifici manté tota la singularitat de l’època de la construcció presentant una façana edificada amb carreus de pedra del país ben treballada i tramada. Contrasta la seua elegància amb els edificis que li són veïns edificats de nou al llarg del segle XX i que no guarden cap harmonia ni estètica amb una construcció com la que especifiquem i que és l’única en el seu gènere que ens queda en el patrimoni monumental de Benissa una vegada enderrocats altres edificis singulars, com ara la fàbrica de Silvestre Ivars, la Fonda Escoda, la fàbrica de Josep Roselló, el comerç de Miquel Cardona o la fàbrica d’alcohols d’Alberto Castells.

6.- Proposta del Cronista Oficial

És opinió del Cronista que l’Ajuntament de Benissa deuria incloure aquest edifici entre els monuments a protegir, tant en atenció a la seua història i referent de la memòria dels benissers, com per ser l’únic en la seua modalitat constructiva que persisteix.

Caldria establir un model de protecció que, sense llastimar els interessos dels seus propietaris actuals, permetera, com a mínim salvar la façana i estudiar-se pels tècnics pertinents la modalitat més adient de restauració i conservació.

Benissa, 12 de gener de 2007

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/