El dia 25/08/2017, en un mitjà digital de Benissa, s’anuncia que “UGT mitjançant el seu Secretari de la Federació de Serveis Públics ha presentat davant la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social d’Alacant un escrit pel qual es denuncia en matèria de negociació col·lectiva i vulneració del dret a la llibertat sindical a l’Ajuntament de Benissa i a la mercantil pública Benissa Impuls presidida pel batle, Abel Cardona”.
En la mateixa notícia, el mitjà digital local comunica que, ha tingut accés al document de la denúncia. No poden parlar igual els mateixos treballadors i treballadores de Benissa Impuls S.A, que el Senyor Miguel Chinchilla, com a secretari de la Federació a la qual “pertany” el Comitè d’Empresa de “majoria absoluta”, “representa”.
Tanmateix resulta paradoxal i contradictori que l’enllaç facilitat per a argumentar dita denúncia es remet a una entrevista d’eixe mateix mitjà, feta al mateix senyor, amb data 27/07/2017, amb la qual s’anomena que “… des de la UGT es posa de manifest que quan el batle nega la major i té intenció de negociar amb els treballadors de cadascun dels departaments se li convida a reflexionar sobre això, ja que d’insistir en la seva postura des del sindicat es hauria d’acudir als tribunals, a magistratura de treball, a inspecció de treball i si fera falta comptar amb els treballadors i realitzar una vaga amb la finalitat de fer respectar els drets de tots ells…” quan, precisament, uns paràgrafs abans es diu que la UGT “en cap moment hem traslladat al Consell d’Administració de l’empresa en les reunions mantingudes, res que no vingués precedit per una assemblea amb els treballadors…”Cal preguntar-se en quina assemblea de treballadors es va decidir que, arribats a aquest cas, la UGT, en representació “de tots ells” poguera fer tal “invitació”?
Des de la Secció Sindical de CNT-AIT volem fer un recordatori. L’Organització Internacional del Treball (OIT), on està adherida la UGT, en el seu Conveni núm. 135 “sobre protecció i facilitats a representants dels treballadors en l’empresa”, de 23 de juny de 1971, declara a l’article 5è “que quan en una mateixa empresa hi haja representants sindicals i representants electes, s’hauran d’adoptar mesures apropiades, si fos necessari, per a garantir que l’existència de representants electes no s’utilitze en detriment de la posició dels sindicats interessats o de llurs representants i per a fomentar la col·laboració en tot assumpte pertinent entre els representants electes i els sindicats interessats i llurs representants”, paraules que encaixarien amb aquell primer Tractat de Treball a Benissa, ara fa 82 anys, signat per UGT i CNT.
Per tant, aquest article 5è, en primer lloc es fa ressò del doble canal de representació que pot existir a una empresa els representants electes (canal unitari) i els representants sindicals (canal sindical); i en segon lloc afirma que no es pot utilitzar el primer tipus de representació en detriment del segon. Però, malauradament, el Senyor Miguel Chinchilla, Secretari de la Federació de Serveis Públics d’UGT a les Marines, en representació del Comitè d’Empresa, eixit de les darreres eleccions sindicals (2015), va excloure a la Secció Sindical de CNT-AIT de les reunions de l’esmentat comitè i de la Mesa Negociadora.
Cert és que a l’estat espanyol hi ha una llarga tradició en aquesta discriminació, però això no serà motiu suficient, ja que, quan es personi el Senyor Inspector a l’empresa, amb l’objectiu d’estudiar en matèria de negociació col·lectiva i vulneració del dret a la llibertat sindical, la secció de CNT-AIT de BENISSA IMPULS, estarà disposada a facilitar-li, sense cap problema, la tasca.
En aquest sentit, cal informar que la dita secció sindical està reconeguda per l’empresa des de la seva constitució (15/03/2007) i, fins maig del 2015, ha estat assistint a les reunions dels diferents comitès d’empresa, tal com marca el 3r punt de l’article 10, títol IV, de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, com es pot constatar a les actes corresponents. També cal dir que, com la llei 7/2007 sobre la Mesa Negociadora de l’Administració Pública està datada el 12/04/2007 i la constitució i registre legal de la Secció Sindical de CNT-AIT és clarament anterior, doncs la interpretació “particular” del Senyor Miguel Chinchilla de la dita llei 7/2007 amb la que pretén excloure a la secció podria resultar extemporània o fora de lloc.
Davant de tot això, quin ha sigut el paper dels companys membres del comitè d’empresa? Com els “representants de tots els treballadors” poden permetre tal vulneració? Ara suposem una possibilitat: un dia, ells mateixos, els membres del Comitè d’Empresa, es cansen del canal unitari o d’UGT o CCOO i volen constituir una secció sindical, com a afiliats a qualsevol altre sindicat i d’acord amb l’esmentat Títol IV de la L.O.L.S, no tindrien, per tant, dret a estar presents a les reunions del comitè d’empresa i a la Mesa Negociadora?
El motiu aparentment esgrimit per algun dels seus membres ha sigut que, la secció sindical de CNT-AIT va fer una “vergonyosa” campanya abstencionista a les darreres eleccions sindicals. Efectivament, com fa més de 100 anys i hi haurà qui es preguntarà per què. Doncs la resposta és senzilla i, per a res, pot provocar gens de vergonya:
1r- Perquè amb les eleccions sindicals s’externalitza al sindicat de l’empresa, frenant-se el procés d’organització dels treballadors i anul·lant-se l’assemblea.
2n- Es condueix al sindicalisme a una nova mena de “verticalisme”.
3r- Les eleccions sols serveixen per a integrar als treballadors i treballadores en el sistema electoral, on uns voten i altres decideixen. Aquest procés anul·la al sindicat com a organització per a representar i actuar.
La representació dels treballadors és una cosa molt seriosa i les eleccions sindicals fonamentalment serveixen per a legitimar a persones perquè puguen negociar en el nom de “tots els treballadors”. Els mitjans patronals i estatals han sigut sempre els mateixos: dividir als treballadors, privilegiar a uns grups determinats i erigir-los, no sols en interlocutors vàlids, sinó també en interlocutors únics. Diem abans que, a l’estat espanyol hi ha una llarga tradició en aquestes pràctiques de donar prioritat al canal unitari envers el sindical. La gènesi la trobem als anys 20 i 30 del segle passat, quan el dictador Primo de Rivera associa a la seva causa al partit socialista i a la UGT en l’intent de fer prevaler la pràctica dels “Comitès Paritaris” entre patrons i obrers, i quan, ja en la II República, els socialistes en el poder, i per la seva llei d’Abril de 1932, tracten d’imposar la mateixa estructura de Primo amb el nom de “Jurats Mixtes”. En ambdós casos, tals intents varen fracassar, sobretot, per l’oposició i força de la CNT-AIT, però, vist amb els ulls d’avui, podem afirmar que aquests intents primoriveristes i socialo-ugetistes foren el germen dels actuals Comitès d’Empresa i similars, ja que després foren “beatificats” pel dictador Franco, amb l’elecció dels “Enllaços Sindicals” de l’anomenat Sindicat Vertical, on els treballadors estaven obligats a elegir als seus “representants” i encara que els altres sindicats estaven prohibits, els membres de CCOO, d’USO, sectors cristians i comunistes, participaven en aquestes com a “independents”. La CNT-AIT i, en aquest mateix moment, paradoxes de la història, també la UGT, boicotejaven aquests processos electorals per tractar-se de simples farses destinades a sostenir la dictadura donant-li aire democràtic, i eliminar qualsevol tipus de conflicte social. Quan va morir el Dictador, desaparegué el Sindicat Vertical a causa de les moltíssimes protestes dels treballadors l’any 1976. Als hereus del franquisme, l’UCD, amb els famosos “Pactes de la Moncloa” (coneguts pel nom de la “Partició del Pastel”), acabaren amb el procés de “beatificació” i “santificaren” definitivament aquesta “artifici” de les eleccions sindicals en les quals començaren a participar tots els sindicats actualment existents, amb tan sols l’única oposició de la CNT-AIT.
Des d’aleshores, la cosa es ben senzilla i tal vegada “vergonyosa”. Els “sindicats” solen muntar les seves candidatures amb qualsevol persona que es preste a això. No valoren les qualitats dels candidats (no es fixen en estudiar ni tan sols si estan afiliats o no o si els candidats, almenys, han secundat les darreres vagues generals), sinó que busquen com més gent millor (de fet, els infravaloren, ja que, d’alguna manera, van a aprofitar-se d’ells). L’objectiu no és altre que presentar moltes candidatures, traure molts delegats i molts vots. Com la Llei atorga una sèrie de privilegis als candidats elegits, molts dels candidats es presenten a les eleccions per a obtindre prebendes: hores sindicals, estabilitat al lloc de treball, llibertat de moviments…
Podríem enumerar més comèdies, rituals i dades de les quals tenim constància de l’abans i el durant les eleccions sindicals. Tan sols parlarem sintèticament d’algunes de les conseqüències: tancaments d’empreses, reconversions industrials, convenis obsolets, reformes… i, sobretot, l’aparició en els Butlletins Oficials de l’Estat, els Documents Oficials de la Generalitat Valenciana i els Butlletins Oficials de la Província, de les subvencions i els sindicats destinataris, participants en les eleccions sindicals. Aquest és el motiu fonamental, en un moment on l’afiliació als sindicats està sota mínims: les subvencions són “necessàries” per a, entre altres coses, poder pagar a molts alliberats amb l’etiqueta de “sindicalistes”. I clar l’Estat capitalista, més interessat en afavorir als bancs que als treballadors i treballadores, coneixedor d’aquesta “dependència”, juga amb els sindicats subvencionats, com un gat amb la seua presa.
Així, traslladant el tema a la circumstància a Benissa Impuls, com el nombre de treballadors i treballadores sindicats és el que és, doncs el que passa no és més que una conseqüència de tot això. En aquest context, “una vegada coneguda la situació que travessa Benissa Impuls, s’ha plantejat per part de l’Ajuntament la realització d’una Assemblea General amb tot l’equip humà de la societat. L’objectiu d’aquesta Assemblea és que el procés per a regular les condicions laborals d’aquesta mercantil es decidisca entre totes les persones que allí treballen, i que participen el nombre més gran possible de treballadors i treballadores. Una Assemblea que se celebrarà durant el pròxim mes de setembre. Cal assenyalar, arribat aquest punt, que la reunió, merament informativa, es realitzarà amb la convocatòria a la totalitat de treballadors i treballadores de la societat. En aquest cas la convocatòria s’ha decidit sobre la totalitat dels empleats i empleades i no amb el comitè d’empresa, en entendre el caràcter de l’acció i la voluntat d’aquest equip de govern d’obrir la participació de totes les parts implicades” (publicat en un mitjà digital benissenc el 01/08/2017). Davant això, el Senyor Chinchilla denuncia al batle de l’Ajuntament de Benissa i president de Benissa Impuls per vulnerar “els seus drets de representativitat” i la iniciativa de l’Ajuntament sembla que s’ha quedat bloquejada, però la pregunta és: Qualsevol empresari (o president d’una empresa pública) no pot un dia convocar una reunió informativa a tots els treballadors i treballadores de la suposada empresa, amb independència de les seves simpaties i militàncies sindicals, per a parlar, per exemple, de la regulació de les condicions laborals?
Des de la Secció Sindical de CNT-AIT pensem que sí. És més, aquest intent agrada a aquesta secció, donat que si els treballadors i treballadores de Benissa Impuls pogueren defendre els seus drets i reivindicacions directament, sense intermediaris, estaria en concordança en les pràctiques sindicals de la mateixa CNT-AIT, sempre que es realitzara d’una manera organitzada i conscient.
De fet, aquesta iniciativa “participativa” no és nova. Els treballadors de l’Ecoparc Municipal, gestionat per Benissa Impuls, a Agost de 2007, ja varen intentar treballar en aquesta direcció, davant la “irregular” elecció del, per aquells temps, delegat de personal, com a representant del canal unitari.
Aquesta proposta del Govern Municipal de Benissa és, fins a cert punt, valenta, però complicada de portar a bon port. Més que res, perquè, a banda dels “interessos de representativitat”, la manca d’afiliació als sindicats i conseqüent desconscienciatzió dels treballadors com a membres de la classe treballadora a la qual pertanyen, provoquen una formació escassa en deures i drets.
Però, per a nosaltres, no va a quedar i participarem de bona gana, si ens convoquen.
Secció Sindical de CNT-AIT en Benissa Impuls
Si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tu!
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?