Cau un dels dos riuraus d’una casa forta protegida del segle XVI de Benissa

L’arquitectura rural de la Marina Alta està feta un drap. Tots la reivindiquen. Tots proclamen que és essencial per al desenvolupament cultural i turístic. La cuina comarcal, reconeguda amb el títol que la Unesco va atorgar a Dénia de Ciutat Creativa de la Gastronomia, tampoc s’entén sense la pedra en sec dels bancals i sense el patrimoni rural. No obstant açò, les construccions tradicionals cauen a trossos. Més que a trossos, s’enfonsen senceres. D’una peça. L’abandó se les engul.

L’última joia de l’arquitectura agrícola que s’ha enfonsat és un riurau de cinc arcs. Estava a la partida de Benimarraig de Benissa. Formava part d’una alqueria, la del Tros de Marins, que va produir pansa a cabassos. Aquesta finca comptava amb dos riuraus. El que segueix en peus està molt deteriorat. Té vuit arcs i aguanta de miracle.

L’última tempesta ha reduït a runes el riurau més xicotet. S’ha enfonsat sencer. Amb estrèpit. Es va construir a principis del segle XIX, en plena expansió del comerç de la pansa. Va ser llavors quan aquesta alqueria, antiquíssima, ja que en el segle XVI va ser una casa forta, es va transformar en explotació agrària. Eixa utilització ha deixat petjada. En el seu interior hi ha fins i tot un cup.

La primera fortificació (aquestes construccions, escampades i de forts murs, es coneixen a Benissa com a “tros”) era quadrangular. Els murs posteriors de l’alqueria, que donen a un gran corral que ja havia d’existir també al segle XVI, es fan més gruixuts en la seua base (alambor). El caràcter de casa forta també ix a la llum en les troneres.

Aquesta alqueria històrica és avui una ruïna. Les teulades s’enfonsen. Els murs, després d’aguantar en peus diversos segles, s’esquerden. Aquesta casa ha tingut moltes vides. Va ser fortificació quan els atacs piràtics atemorien la població dispersa de la Marina Alta. Després es va consagrar a activitats ramaderes. I al segle XIX va florir amb la pansa i el raïm de moscatell. Fins fa 30 anys, aquesta alqueria mantenia certa activitat agrícola. Però es va deixar a la seua sort. Un dels seus dos riuraus ha quedat reduït a enderrocs. L’altre porta el mateix camí. I l’alqueria, convertida en una ruïna, va perdent el seu antic i digne aire de castell. L’arquitectura rural de la Marina Alta comença a estar en les últimes.