Inici » Notícies » General

Casa Cantó, virtuts de la senzillesa

17 de novembre de 2007 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari ABC el 17 de novembre de 2007:

Quasi sempre, l’acollida familiar en un establiment predisposa favorablement al comensal, que gaudeix més del que li serveixen a la taula. La rebuda i les atencions que Ximo Ivars, els seus fills Jordi i Ximet, i l’equip de Casa Cantó dispensen al client fan que la sensació per a mejar molt bé s’accentue en aquest restaurant de Benissa, a la Marina Alta alacantina. L’escenari és tan tradicional com la cuina: un ampli menjador rústic i de temps passats, amb sòls de rajola hidràulica i enormes ventanals, fotos d’avantpassats, quadres i un gran mural. A un costat, un gran celler envidrat que alberga part de la interessant oferta de vins d’aquesta casa.

Mentre el seu marit i els seus fills despleguen la seua amabilitat per la sala, Luisa Guerrero s’ocupa dels fogons. Arrossos, guisats tradicionals de Benissa i de la seua comarca, i peixos són l’oferta principal. Sempre cuina senzilla en la seua elaboració però sustentada en productes de primera qualitat. Les verdures i hortalisses (pèsols, albergínies, faves tendres, carxofes, tomaques) procedeixen de la pròpia horta familiar o de xicotets agricultors locals. Els peixos i mariscs, de pescadors particulars o de les llotges de Moraira, Denia i la veïna Calp.

Ja com a aperitiu s’ofereix al client un poc de bon allioli casolà i una font amb estupenda sobrassada. A alguns els pot cridar l’atenció aquest detall, però resulta que en aquesta zona de la Marina Alta la sobrassada és molt tradicional des que allà pel segle XVII es repoblara la comarca amb gents vingudes de Mallorca. Falla per complet una croqueta de formatge reblanida i greixosa. Per a començar està molt bé l’espencat, espècie d’escalivada amb les verdures rostides quasi al dente i regades amb bon oli d’oliva, acompanyades amb unes làmines de bacallà. Les cigales de la badia, saltades en la paella amb pernil i alls tendres, resulten xicotetes i lletges de presentació, fins i tot sense algunes pinces, però estan boníssimes. No obstant això, els salaons alacantins amb tomaca seca no aporten gran cosa: polp sec, ceba a la brasa amb anxova, tomaca amb ventresca i tomaca seca amb melva banyats en un excés d’oli.

A Casa Cantó cal prestar especial atenció als arrossos. En contra de l’habitual, el serveixen en xicotetes paelles individuals amb la qual cosa tot el món pot triar la que vulga entre l’àmplia proposta de la carta. Arrossos excel·lents, en capa fina, que es prenen amb cullera de fusta. Poden ser tradicionals d’aquelles terres, com l’olla amb polp; l’arròs al forn de la muntanya alacantina, amb botifarra, creïlla i cansalada, o la paella estil Benissa, que inclou conill, sèpia i verdures. Magnífics també el senyoret, amb el marisc pelat, i sobretot l’arròs Ximo, amb caldo de peix, faves tendres, carxofes, sèpia i mandonguilles especiades de carn.

Entre els peixos, cal deixar-se dur per les recomanacions del dia. Poden ser uns molls al forn, o un cruet de peix, tradicional guisat mariner elaborat amb creïlles i el peix de roca que haja arribat al matí. Si hi ha llucet a la romana sempre és una bona opció. Interessen menys les carns, encara que no està malament l’espatlleta de cabrit al forn. Quant a les postres, són totes propietàries. Correctes els flans de torró i d’ou amb panses i ametlles. I per als molt golosos, arnadí, aquest dolç d’origen àrab, hipercalòric però molt bo s’elabora amb moniato i carabassa a més d’ametlles, pinyons i rovells d’ou.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/