Inici » Notícies » General

Benissa acull un manifest públic coordinat per 16 ajuntaments per a denunciar la violència masclista i demanar un pacte d’Estat

6 de juny de 2017 No hi ha comentaris
Acte contra la violència masclista a la Cursa de Benissa

Acte contra la violència masclista a la Cursa de Benissa

Irene Ballester, experta en igualtat, i Belén Ivars, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Benissa, van llegir un manifest coordinat per 16 regidories d’Igualtat d’ajuntaments de la comarca: Benissa, Pedreguer, Ondara, Pego, El Verger, Xàbia, Gata, Xaló, Llíber, Alcalalí, Parcent, Orba, Teulada-Moraira, Poble Nou de Benitatxell, Senija i Murla. L’autora del manifest, Irene Ballester, va destacar que cal treballar en xarxa per a denunciar la violència de gènere i el feminicidi i per a exigir un pacte d’Estat ja.

Aquesta iniciativa ha suposat un precedent a l’hora de donar visibilitat en l’àmbit comarcal en aquesta xacra social. De nou, des de l’organització de la lectura del manifest es va agrair la sensibilitat dels responsables de la Cursa de Benissa.

Reproduïm a continuació el manifest:

MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I EL FEMINICIDI
BENISSA, 3 DE JUNY DEL 2017, CURSA POPULAR CIRCUIT MARINA ALTA

Beatriz, Raquel, Rosa, Ana, Amelia … i tantes altres, moltes d’elles amb noms i cognoms desconeguts, són les 27 dones assassinades, víctimes del feminicidi en el que portem d’any a l’estat espanyol, segons xifres oficials. El feminicidi és l’assassinat d’una dona a mans d’un home, pel fet de ser dona, i junt amb la violència de gènere, és conseqüència d’una estructura patriarcal basada en la desigualtat i discriminació per raó de gènere.

És la conseqüència directa de la desigualtat entre homes i dones i de les relacions de subordinació de les dones cap els homes, establertes per una societat patriarcal injusta que estableix uns privilegis de domini masculins, i un d’aquestos privilegis es poder-nos assassinar. Per tant, el feminicidi, és l’expressió més grollera de les relacions de dominació que els homes exerceixen sobre les dones, en una cultura que ha sigut construida sobre la desigualtat i que ha situat als hòmens i a la masculinitat com a referència universal, mentre que les dones hem estat situades com a objectes de plaer, sotmeses als desitjos masculins. No ens morim. Ens assassinen. El feminicidi només és la punta de l’iceberg d’un fenomen molt ampli i extens, sostés per una ideologia patriarcal misògina que ens invisibilitza. I és que la violència cap a les dones no entén de classes socials, ni d’origen, ni d’edats… es dóna en totes les situacions i contextos.

Com diu l’ONU “és l’assassinat encobert més extens del món”. Les violències masclistes les trobem al carrer, al llenguatge, a l’escola, als mitjans de comunicació i dins de les nostres llars. Per tant és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-les, i no només avui, sinó cada dia de l’any. La societat canvia, però els canvis no són els mateixos en hòmens i dones, i ahí és on trobem l’arrel de la violència de gènere, perquè el masclisme, otorga uns privilegis i benificis i qui reprodueix els seus valors i referències, independentment de què utilitzen o no la violència contra les dones. Per tant, la violència cap a les dones sí que té gènere i no ens anem a quedar callades davant d’un sistema patriarcal que minimitza i justifica la violència del hòmens cap a les dones.

A més, sabem que la misogínia és una constant de la nostra cultura i per això sols al 3.4 % de la població, segons el barem del CIS, preocupa la violència de gènere. Els sectors més conservadors i ultracatòlics parlen d’ideologia de gènere per anomenar el feminisme, quan aquest no és un conjunt d’idees sobre un sistema, sino un moviment social, polític i plural que deconstrueix el sistema patriarcal. El feminisme és crític amb la desigualtat i amb les barbaritats que patim les dones. Treballa per la igualtat entre homes i dones i sempre ho fem des del pacifisme i mai arrebatant vides. A més, és una de les filosofies polítiques il·lustrades amb tres segles d´antiguitat, que més ha canviat el món, i que més el canviarà.

Per tant, prou de parlar d’humanisme, per fugir d’etiquetes, ja que les llibertats de les quals gaudim les dones, han sigut guanyades pel feminisme, entre elles, també la possibilitat de que vostés, hui, puguen escoltar la meua veu de denúncia. Prou. El feminisme no ha de ser un moviment ni ocult ni censurat. L’any 2016, l’Observatori contra la violència de gènere del Consell General del Poder Judicial determinà que sols el 0.01% de les denúncies per violència de gènere eren falses. Per tant, prou de culpabilitzar a les dones i prou d’actituts neomasclistes que ens presenten com a mentiroses i que busquen defendre la desigualtat. I açò no és nou perquè la primera mentirosa i perversa, per al patriarcat i per al catolicisme, ja fou Eva. Quan les dones avancem amb una llei d´igualtat que treballa per aconseguir la igualtat real ja, la societat avança.

Quan les dones avancem en igualtat, els hòmens també avancen, no s’endarrereix cap dret. El feminisme no és l’oposat al masclisme, perquè per a assolir la igualtat real ja, necessitem de totes les dones, però també de tots els hòmens. El feminisme suposa l’alliberament de les persones i la protecció de les vides, perquè totes les vides, són dignes de ser viscudes, i les morts de ser plorades. El preu de la llibertat de les dones no pot ser la mort, ni el de la vida, la sumissió. Quan ETA assassinava a l’estat espanyol, el país es paralitzava i es signaven pactes d´estat. Segons les associacions de víctimes contra el terrorisme d’ETA, 858 persones foren assassinades per la banda terrorista des de l’any 1960 fins el 2010.

Des de l’any 1997, any en què Ana Orantes fou víctima del feminicidi i des de què existeixen estadístiques, 1.500 dones més, segons xifres oficials, han sigut víctimes del feminicidi a l’estat espanyol. Per tant, estem davant de xifres pròpies d’un holocaust mundial. De moment no hi ha hagut cap pacte d’estat contra la violència de gènere i el feminicidi. No hem d’oblidar perquè Ana, Beatriz, Raquel, Rosa, Amelia …. som totes ….. No volem viure en el miratge de la igualtat, sino en la igualtat real ja. Davant el silenci, la soletat i la reclusió, nosaltres cridem ben fort: ni una més.

Irene Ballester Buigues 3 de juny del 2017, Benissa (Marina Alta)

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/