El Departament d’Agricultura de l’Ajuntament de Benissa, ha posat a la disposició de tots els usuaris tot tipus d’informació relativa al món de l’agricultura a la pàgina web de l’Ajuntament de Benissa.

Tots els interessats, poden accedir a la web per a informar-se de les activitats que es realitzen des des d’aquest regidoria, ajudes i subvencions, normativa, adreces i enllaços d’interés sense desplaçar-se de sa casa, resultant més còmode. Hauran de punxar a l’apartat “Serveis Municipals” i després en “Agricultura”.

Segons declaracions del regidor d’Agricultura de l’Ajuntament de Benissa, Miquel Cabrera, “Internet és una eina cada vegada més utilitzada per totes les persones, per tal motiu, és necessari actualitzar-se, i posar a l’abast de totes les persones, la major informació possible”.

El jutjat d’instrucció número 1 de Dénia, mitjançant procediment ràpid, ha condemnat una veïna de Benissa a indemnitzar amb 1.080 euros a un policia local en considerar-la autora d’una “falta de lesió no definida com a delicte”. Concretament, la dona va colpejar amb el seu vehicle l’agent en servei.

Així mateix, la sala li imposa una multa de 120 euros en considerar que la veïna va faltar “al respecte i consideració deguda a l’autoritat o els va desobeir lleument”. El que reflecteix la sentència com a “fets provats” contrasta amb la versió que va facilitar la dona a aquesta redacció quan va anunciar la formalització d’una denúncia contra els dos agents per abús d’autoritat en un altercat en el qual ella va acabar sent atesa al centre de salut per una crisi d’ansietat.

El fet ha provocat malestar al Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers (SPPLB), col·lectiu que es mostra “dolgut pel fet que és fàcil posar en dubte una actuació policial i a un col·lectiu la missió del qual és salvaguardar els drets i llibertats de tots els ciutadans”. El sindicat va mostrar tot el seu suport als dos agents i a la seua actuació “d’acord a dret”.

La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Benissa, presenta una renovada edició de “La Mona de Pasqua”.

Des del 6 fins el 9 d’abril, els xiquets i xiquetes majors de 5 anys podran gaudir tots els matins de 10.00 a 13.00, de diferents tallers, que es realitzaran al Casal dels Joves, relacionats amb la festa de Pasqua, com l’elaboració d’una cistella per als ous de pasqua, un ninot d’ou, estels i de jocs tradicionals de Pasqua. A més, es completa l’oferta amb una “guarda matinera” tots els dies de 9.00 a 10.00.

Les inscripcions es realitzaran fins el 31 de març al Casal dels Joves, de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 i de 17.00 a 19.30, i tindran un cost de 15 euros. El regidor de Joventut, Miquel Cabrera, ha declarat que la finalitat d’aquestes activitats és aconseguir que els més xicotets gaudisquen d’unes vacances de Pasqua d’una manera lúdica i molt entretinguda, i que al mateix temps els pares i les mares puguen conciliar la vida laboral i la familiar.

Presentació de la campanya "Ser dona al sud"

El Fons Valencià per la Solidaritat va presentar ahir a Benissa la campanya “Ser dona al Sud”. Dues dones, Hilda Herrera i Barbarita Miranda, representants de l’Associació de Dones Municipalistes d’Equador, van explicar el seu testimoniatge, que va versar sobre el treball de les dones en l’àmbit municipal i el compromís de les organitzacions de dones en la transformació social i local del país.

El café col·loqui, organitzat per la Regidoria de la Dona en col·laboració amb el Fons Valencià per la Solidaritat , va tindre lloc a la Seu les Mestresses de Benissa, i va formar part de les activitats previstes per a commemorar el dia 8 de març.

La Regidoria de Consum de l’Ajuntament de Benissa, mitjançant l’OMIC, ha organitzat en col·laboració amb ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes d’Estalvis i Assegurances) una xerrada informativa per als consumidors i usuaris del municipi de Benissa. Tindrà lloc el dilluns que ve, dia 22 de març, a les 20.00h en la Seu Universitària.

Està previst que es tracten temes com les comissions bancàries, hipoteques i sobreendeutament, etc., uns temes de plena actualitat en aquests temps de crisis i que afecten molts ciutadans.

Taller de consum sostenible

Els alumnes de les escoles públiques del poble han participat aquesta setmana en uns tallers sobre consum sostenible, organitzats per la Regidoria de Consum amb motiu del Dia Mundial dels Drets del Consumidor.

Els alumnes han aprés quins són els bons hàbits a l’hora de triar els productes que conformen el “carro de la compra”, a més de conèixer que sempre pot haver una alternativa ecològica i respectuosa amb el medi ambient i els drets humans.

El batle i la directora de l'IVAM

Les banderes a mitja asta i en l’entrada de la sala on estava instal·lada la capella ardent. Aquesta era la imatge que presentava el diumenge l’Ajuntament de Benissa, consistori que en el seu moment nomenava Salvador Soria, Fill Adoptiu de la vila.

Un centenar de persones, familiars, amics i veïns, es reunien el diumenge de matí per a donar l’últim adéu a l’artista. Entre els assistents, l’exdirector del MuVIM i director de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles, Romà de la Calle i una emocionada directora de l’IVAM, Consuelo Císcar que va assegurar que “amb la defunció de Soria es perd un gran artista, però també un gran amic i un home amb una qualitat humana immillorable”. Ara, va comentar Císcar, “el plorem, el sentim, però sempre ens quedarà el pensament i parlar amb ell a través de la seua obra”.

Artistes de la comarca portant el ferètre

El fèretre va ser portat al coll per companys seus entre els quals es trobaven, els artistes Quico Torres, Ramón Pérez Carrió, i Viktor Ferrando, i va passar pel seu recorregut per davant de les cases, ara en estat de rehabilitació, que acolliran el futur museu que portarà el seu nom i on es podrà trobar l’obra d’aquest gran artista. El sepeli es va oficiar a l’església parroquial de la Puríssima Xiqueta. Romà de la Calle va voler, a les portes de la capella ardent, recordar la figura de Soria recordant que no es pot oblidar que és “un dels artistes que passarà a la història, dels més importants de la segona meitat del segle XX valencià” i va afegir “un lluitador, figura de compromís, creativitat i artística”.

L’operació duta a terme ahir és la tercera de gran envergadura contra les màfies russes i georgianes que es produeix a Espanya des de l’any 2000. En total, els detinguts superen el centenar. A les dos anteriors, batejades com a “Avispa” i “Troica”, el País Valencià també va jugar un paper important. De fet, quatre dels detinguts a l’operació “Avispa”, desenvolupada el 2005, van ser arrestats a terres valencianes: Alacant, Oriola, Benissa i Altea.

Dotze suposats membres d’aquella màfia continuen a l’espera que l’Audiència Nacional dicte sentència després d’haver sigut jutjats el passat mes de novembre. Entre ells es troba el presumpte cap de l’organització criminal, Zakhar Knyazevich Kalashov, que des del passat 2 de març i contra tot pronòstic, es troba en llibertat sota fiança després de pagar 300.000 euros. Aquesta decisió, que va sorgir de la sala penal de l’Audiència Nacional, ha sigut recorreguda per la Fiscalia Anticorrupció i àmpliament criticada per l’alt risc de fugida de Kalashov, ja que li esperen 12 anys de presó. De fet, el capo rus va escapar a la primera fase de l’operació Avispa –segons alguns, després que l’hagueren advertit– i va haver de ser capturat un any després a Dubai.

Així mateix, a l’operació “Troica”, desenvolupada el 2008, unes altres quatre persones van ser arrestades a València acusades de pertànyer a la banda Tambovskaya-Malyshesvskaya. Aquesta organització disposava de comptes bancaris per valor de 12 milions d’euros i havia creat quatre empreses pantalla en un despatx del carrer Jesús de València com a tapadora.

El passat divendres 12 de març ens deixava l’artista benisser Salvador Soria. La casualitat va voler que la seua mort coincidira amb la d’un altre geni, en aquest cas l’escriptor Miguel Delibes, i pràcticament també amb la dimissió del seu bon amic Román de la Calle com a director del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat) pel fet de lluitar a favor de la llibertat d’expressió, la censura i en definitiva de la llibertat a tots els nivells, de premsa, d’expressió, etc. Precisament per tot allò pel que Salvador va lluitar quan va fer costat a la República lluitant contra el feixisme després del colp d’estat del 36, així com també la casualitat va fer que justament al dia següent es reunira el jurat dels premis de pintura que es fan a Benissa i que molt encertadament porten el seu nom; el certamen de Pintura Salvador Soria – Vila de Benissa que es fa al nostre poble des de l’any 1996 i que enguany fa la seua edició número 28. I en el que el jurat de l’edició d’enguany ha estat format per Juan Ángel Blasco Carrascosa i per Ramón Pérez Carrió, recaient el premi a un jove artista, Sergio Luna. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc el pròxim 7 de maig i seran els primers premis sense la figura de Salvador en vida, per la qual cosa, evidentment caldrà donar-li un caire especial.

Ahir diumenge acomiadàvem finalment el més important pintor i escultor que ha tingut Benissa, el seu fill adoptiu des de l’any 2005 que descansarà per sempre en el nostre cementeri municipal. El que és evident és que acomiadaven a la persona i al seu cos, afortunadament ens deixa el seu llegat, tota la seua creació, que és molta i de gran qualitat, tant en pintura com en escultura, com així ho demostra el seu espectacular i llarg currículum, el qual podríem resumir dient que fou membre del Grup Parpalló, acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos i que fou Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana l’any passat. Actualment, els seus treballs formen part de les col·leccions d’importants museus, com ara el Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, el Centro Gallego de Arte Contemporaneo de Santiago de Compostela, la Fundació Rockefeller de Nova York, el Marlborough Mori Art de Londres, l’IVAM. (Institut Valencià d’Art Modern) de València i el Museo de Bellas Artes de Bilbao. La mort de Salvador Soria, deixa sens dubte un gran buit en l’art valencià i en el nostre poble i per això qualsevol reconeixement que li fem des del nostre poble serà insuficient. Des de la regidoria de cultura ara tenim un deure del que evidentment no podem fugir i que cal complir, fer que l’obra de Salvador Soria es conega més encara i de la millor manera possible: que ho faça en el museu que està construint-se en les cases del carrer La Puríssima situades justament davant de la Sala del Consell i que portaran per nom Museu d’Art Modern Salvador Soria.

* Francesc Xavier Tro, és regidor de Cultura, Patrimoni Històric i Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Benissa.

Visiòptica

Un comerç de Benissa, “Visiòptica” ha aconseguit el distintiu “comerç excel·lent”, atorgat per la Generalitat Valenciana a 246 xicotets comerços del País Valencià, per tal de premiar i impulsar la qualitat i el prestigi d’aquests comerços.

“Visiòptica” ha treballat en la implantació de la norma de qualitat UNE175001, assessorat per la consultora SIGGO-QUALIGEST, i comptant amb el suport de la Conselleria d’Indústria i Comerç.

De cara al consumidor, aquest premi és una garantia de qualitat dels serveis oferts, demostrant la professionalitat del personal i la seguretat en les compres realitzades.

Obra guanyadora del certamen S.Soria

Dissabte passat es van reunir els jurats dels “XXX Premis Literaris 25 d’Abril” i del “XV Certamen de Pintura Salvador Soria”, una cita anual amb la cultura i l’art que premia les millors obres de cada modalitat.

En els premis literaris, l’obra “Els Carnavals Òrfics”, de Joan Carles González Pujalte, va guanyar la modalitat de poesia, triada per un jurat compost per Ramón Xavier Roselló, Gaspar Jaén Urbán i Isabel Robles Gómez; l’obra “Memòries del Paradís”, de Francesc Belda i Tortosa, va guanyar en la modalitat de narrativa curta, triada per un jurat compost per Rubén Fernández Arizmendi, Jaume Buigues i Vila i Josefa Guardiola Chorro. Ambdues van obtindre 2.500 euros de premi.

D’altra banda, el batle de Benissa, Juan Bautista Roselló, juntament amb el regidor de Cultura, Xavi Tro, el crític d’art Juan Ángel Blasco Carrascosa i el pintor Ramón Pérez Carrió, van decidir que l’obra guanyadora del Certamen de Pintura Salvador Soria, dotada amb 5.000 euros, enguany recaiguera sobre l’obra “Corpórea”, de Sergio Luna Lozano. Els accèssits es van atorgar a Manuel Gregorio Cervera, Pepi Sevilla i Cristina Bernador, els quals tindran la possibilitat d’exposar en alguna de la sales d’exposicions del municipi.

Jurat dels Premis 25 d'Abril

El regidor de Cultura, Xavi Tro, s’ha mostrat molt satisfet per la participació constant tant d’escriptors en els premis literaris com de pintors en el de pintura i ha anunciat que el periodista i escriptor de Sueca Emili Piera serà el president d’honor en el lliurament de premis que es realitzarà el proper 22 d’abril.

D’altra banda, i de cara a la presentació de l’obra guanyadora del Certamen de Pintura Salvador Soria que tindrà lloc el 7 de maig, Tro ha afirmat que “intentarem que aquest acte siga especial. Prepararem un esdeveniment dedicat al pintor, mort divendres passat.”

Familiars i amics amb el fèretre de Salvador Soria

Amb prou feines un centenar de persones van acudir ahir a la parròquia Puríssima Xiqueta i Sant Pere Apòstol de Benissa per a acomiadar-se de l’escultor Salvador Soria. Al Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat 2009 li van anar a dir adéu els seus familiars i amics més íntims i fidels, aquells que queden del Grup Parpalló al qual es va adherir en tornar de l’exili en 1953, i aquells nous que va anar coneixent més tard. Entre els rostres coneguts que es van apropar a acomiadar a l’artista republicà al gran temple de Benissa es trobaven Joan Castejón, José Díaz Azorín, Quico Torres, Victor Ferrando, María Chana, Nassio Bayarri, Ramón Pólit, el crític José Carneria, el fotògraf personal de Soria Mateu Gamón i l’exdirector del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), Romà de la Calle, que copa la primera plana de l’actualitat després de rebel·lar-se contra la censura aplicada a la mostra fotoperiodística exposada a València. Per la seua banda, de l’àmbit polític només van acudir els integrants de la corporació municipal de Benissa i el diputat socialista Paco Carrió, així com la directora de l’IVAM, Consuelo Císcar.

Romà de la Calle

Tots ells es van trobar a les portes de l’ajuntament, on es va instal·lar, d’11.00 a 13.00, la capella ardent de l’escultor, en ostentar el reconeixement de Fill Adoptiu de Benissa. Des d’allí van eixir tots cap a l’església de la Puríssima Xiqueta, amb el fèretre al coll, portat entre d’altres per Azorín i Víctor Ferrando. Després del sepeli els més íntims van acompanyar l’artista fins el cementeri municipal. Soria va morir el divendres, el mateix dia que es fallava, segons va informar ahir el regidor de Cultura, el certamen d’Arts Plàstiques que la ciutat convoca des de fa una dècada amb el seu nom. I és que Soria estava molt compromés amb l’activitat cultural. Per això, el municipi on va viure els seus últims 25 anys ha iniciat les obres per construir un Museu d’Art contemporani que també portarà el seu nom i en el qual pretenen exposar, de forma permanent, obres de l’artista.

Un gol d’Auriña en el temps de prolongació va permetre al Benissa endur-se un just premi en la visita al Campello. El primer temps va resultar igualat, però després del descans, els visitants van demostrar el seu potencial i van ser superiors.

EL CAMPELLO 1: Jordi, Jon Lander (Belda, m. 80), Puche, Marcos, Caturla, Csespo, Jon, De Paula, José R (Ígor, m. 67), López (Navarro, m. 59) i Chinche (Lucho, m. 88).

BENISSA 2: Gregorio, Alejandro, Raúl, Elías (Senior, m. 46), Bosco, Toni Jiménez, Marc (Poli, m. 53), Felipe, García (Nestor, m. 46), Xavi (Torres, m. 46) i Auriña.

GOLS: 0-1 m. 25, Raúl. 1-1 m. 30, Jon. 1-2 m. 93, Auriña.

ÀRBITRE: Roberto Montero. Grogues a Puche, Marcos, Crespo, De Paula; Nestor i Alejandro (2 m. 80)

CAMP: El Vincle. 200 espectadors.

Les notícies dolentes també poden arribar de matinada. Em va passar ahir amb una trucada telefònica que anunciava la defunció de Salvador Soria, un dels més importants representants de la plàstica espanyola contemporània i que fa ja molts anys va decidir establir la seua residència en la localitat alacantina de Benissa. Allí, a la partida de Benimarraig, des d’un xalet-estudi sense nom on cada dia podia contemplar el canvi de color dels núvols que apunten pel penyal d’Ifach, el valencià del Grau se’ns acomiadava de cop, aquesta vegada sense avisar. Tenia 95 anys.

Vaig conèixer personalment Soria amb motiu d’una exposició seua i, des d’aleshores, hem conreat des de la distància una discreta i telefònica (en la majoria de les vegades) amistat que, de tant en tant, es reafirmava amb una reunió d’amics a la meua casa de Biar, al costat de companys pintors i intel·lectuals com Bernat Capó, Pepe Azorín, Joan Castejón, Arcadio Blasco o Javier Lorenzo, o bé al seu idíl·lic retir prop de Venta La Chata. Salvador, amb somriure murri, solia explicar-nos com va decidir participar a la Guerra Civil: un bon dia, amb tan sols 20 anys, li va dir a sa mare que s’anava, com cada matí, a l’acadèmia. La realitat és que se’n va anar a allistar-se al bàndol republicà i va tardar gairebé 15 anys a tornar a veure-la…

Fa poc de temps vaig aprofitar l’enviament d’un parell de catàlegs seus per apropar-me a saludar a Salvador i la seua esposa Arlette, excel·lent ceramista; els vaig trobar tan animosos com sempre malgrat les periòdiques xacres del pintor. Per cert, la història del seu matrimoni és ben curiosa: finalitzada la Guerra Civil, Soria va patir captivitat a Sept Fonts, al costat de Montauban, i a Argelès-sur-Mer, on va estar pres l’escriptor Ramón J. Sender. En aquests camps francesos de trist record, Salvador feia el que ara podria anomenar-se vida naturalista: dormia, obligatòriament, a l’arena de la platja (“sempre tenia el cos ple de puces”) i cada matí es banyava a la Mediterrània. Un bon dia, mai millor dit, es va enamorar d’una encantadora francesa d’ulls clars que portava provisions als presos famolencs. El 28 de desembre de 1942, finalitzava una història i en començava una altra.

Després, amb el final de la II Guerra Mundial i després de diversos anys vagant per Perpinyà, Bordeus i París, on es va afermar en la seua carrera artística, un decret del dictador Franco permetia tornar a Espanya a tots aquells que no tingueren delictes de sang. Com Salvador va pertànyer al cos d’enginyers, on aconseguiria la graduació de capità, i en la seua vida mai havia fet mal a ningú -a ell sí que l’hi van fer-, va consultar amb la seua família la conveniència de tornar a València. Un vell automòbil carranquejant, una esposa, quatre xiquets nascuts a l’exili, un munt de quadres seus de diversos estils, i una cinquantena d’ocells exòtics van ser el seu bagatge en direcció a un país no menys pintoresc en aquella dècada de mitjans dels cinquanta…

A la seua ciutat natal va iniciar l’etapa coneguda com a Síntesi-Superrealista, des de la qual transformava en abstracció els elements figuratius que conformaven el seu entorn: “Per exemple, si una senyora portava una faldilla, esborrava la faldilla i col·locava damunt un tros de tela”. Intentava transcendir de l’objecte pla per a realitzar una obra amb relleu dinàmic. Al seu dir, la primera exposició valenciana no va tindre el menor dels èxits: “No van entendre res”. Però, a poc a poc, i a la calor de les seues trobades-desencontres amb altres artistes i intel·lectuals compromesos de l’època (Manolo Gil, Vicente Aguilera) va obtindre el primer premi al prestigiós Saló de Tardor de València amb la seua obra “Vendedor de cocos en la playa” i va ingressar a l’històric Grup Parpalló.

Cap a l’any 1958, Soria va iniciar en solitari el camí artístic definitiu amb els seues ja cèlebres “Integracions”, per les quals utilitzava fusta cremada, llimadures de ferro i claus. Pretenia i aconseguia provocar una emoció temporal en introduir altres elements vius en la pintura. Ja en ple reconeixement a la seua tasca artística, Salvador va participar com a artista convidat a la Biennal de Venècia. Els quatre grans quadres que va portar a la prestigiosa cita de l’art mundial els va vendre abans que l’exposició obrira les seues portes a galeristes internacionals. A partir d’allò, tot va ser bufar i fer ampolles. O, millor, inspirar-se i treballar. El que millor sabia fer.

Aquest home menut d’ulls blaus i intel·ligents, de cabell llarg i canòa, sorneguer i espavilat, de dolces maneres que no ocultaven la seua determinació intel·lectual i un compromís polític que romania inalterable, als seus gairebé 95 anys, i malgrat els esglais que li donava el seu maltret cor, seguia estant al peu d’obra. Fins ahir. A les tres de la matinada, una opressió al pit va mobilitzar la seua família, sempre al costat d’ell. L’automòbil havia de traslladar-ho amb urgència a Dénia, a l’hospital on rebia tractament de la seua eterna dolència cardíaca. Però el trajecte amb prou feines va durar 200 metres.

* Emilio Soler és professor de la Universitat d’Alacant i va ser director general de Cultura de la Generalitat Valenciana

La seua força creativa i el seu caràcter amic, marcat per les negatives experiències després de la Guerra Civil, són els aspectes més destacats de Salvador Soria per amics, companys i experts en art.

“Ens coneixíem des de fa molts anys, quan ell va tornar de França -assegura l’escultor alacantí Arcadio Blasco. Va començar a ser assidu de l’Associació d’Artistes Plàstics i vam tindre un contacte assidu i fèrtil”. Blasco el defineix com “un amic entranyable, treballador, molt potent en la seua manera d’expressar-se, treballant amb materials difícils i agressius. Ho ha portat tot amb gran elegància i sensibilitat”.

El president de l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València, Romà de la Calle, es va referir al “amic entranyable i acadèmic” que va ser Soria, destacant la seua condició d’artista renovador com a membre del Grup Parpalló i de creador d’una obra molt original.

Fa 20 dies que el també artista Joan Castejón va visitar el seu amic Salvador Soria. “Tenia moltes ganes de fer cose, tot i que estava delicat. De vegades encara feia algun dibuix, no va parar de produir”. En aquest sentit, va afegir que “dins del panorama de l’art actual és un indiscutible mestre, tant artísticament com humanament”.

L’escultor Eduardo Lastres va assegurar que va portar a la pintura valenciana les influències de França. “Va ser un gran investigador de la matèria i del tractament pictòric. Tècnicament m’interessava molt. La seua faceta pictòrica és més expressiva i l’escultòrica és molt més geomètrica. Al País valencià ha sigut un referent”. I va continuar, “un home entranyable i molt especial. Un home molt respectat i admirat per tots, que va viure el seu art amb una gran elegància”.

La conservadora en cap de les col·leccions municipals, Rosa Maria Castells, va destacar la seua aportació “en introduir materials gairebé de deixalla en l’obra artística, sobretot el ferro i la matèria metàl·lica d’una forma molt poderosa”.

Per al pintor Enrique Lledó, “era un artista que realitzava un art molt modern; és una figura interessant a nivell creatiu i a més una bona persona, sempre es matava per ajudar els seus amics”.

Joserre Perezgil, restauradora i responsable de les col·leccions del Museu de Belles Arts d’Alacant (MUBAG), i filla del pintor José Perezgil, va destacar que “ha sigut un dels puntals de l’art a nivell nacional i internacional, amb una visió de la utilització de la tècnica molt personal, buscant uns camins seus, molt particulars”.

“A part d’un gran artista, va ser tota una personalitat”, va manifestar el professor Emilio Soler. “Estar en l’exèrcit republicà li va marcar molt, després en diversos camps de concentració, després el van agafar els nazis. Artísticament, al costat d’Arcadio Blasco, són els dos grans representants de les arts plàstiques actuals”.

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, va lamentar en un comunicat “profundament” la mort de l’acadèmic i artista, al qual va definir com “un valencià universal i un referent indiscutible de l’art espanyol”.

M’emociona profundament escriure sobre grans amics en aquestes circumstàncies.

A Salvador Soria el vaig conèixer personalment en la segona meitat dels anys 50 a València, recentment tornat de l’exili, en reunions celebrades en un bar proper al Palau del Marqués de Dosaigües, en l’època en què ja formava part del Grup Parpalló. I vaig conèixer la seua pintura de llavors en l’exposició II Saló de Tardor de València en 1957, on se li va concedir el primer premi.

Ha passat molt de temps i considere que no és el moment d’analitzar l’evolució que al llarg d’aquests anys ha experimentat la seua obra, i no em referisc només a la seua pintura, sinó també a l’escultura i obra gràfica, concretament al gravat calcogràfic.

Com a amic vaig assistir a l’acte del seu nomenament com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València, realitzat a l’edifici del Museu Sant Pius V.

El meu gran reconeixement és per la seua obra d’abstracció matèrica, ja que Salvador Soria ha sigut un autèntic gran creador de formes, colors i estructures, utilitzant materials com el metall i la fusta. Uns elements bàsics en la seua obra que es troben influenciats amb tota probabilitat per les fortes sensacions i records infantils viscuts entorn de les fustes i ferros rovellats dels vaixells destrossats o en reparació del seu barri del Grau a València, on va néixer el 1915. Una cosa que li ha permés la utilització d’uns materials d’expressió molt singulars.

No és moment de comentar detalls sobre la vida que va portar durant el seu exili a França, on va conèixer Arlette, esposa i companya de tota la seua vida. El fet que durant anys va ser silenciat per la seua condició d’exiliat polític i per la seua ideologia, no va ser suficient per impedir el gran reconeixement de la seua obra, que al llarg de la seua evolució li ha concedit un enorme i merescut prestigi internacional.

Salvador Soria Zapater ha sigut i serà sempre un dels grans artistes plàstics espanyols. La seua obra transmet la força amb la qual al llarg de la seua vida ha fet front a totes les greus contingències. També amb el seu gran sentit i testimoniatge ètic, gaudint de la creació solitària i independent i l’entranyable vida familiar, al costat d’Arlette, i els seus fills Cristina, Carmen, Martina i Salvador, als qui envie una forta abraçada.

Benissa es va alçar ahir amb una trista notícia. Una de les figures més rellevants de l’art i de la pintura valenciana del S.XX, Salvador Sòria, ens havia deixat. Als darrers mesos el seu feble cor estava ja molt cansat i en la matinada del divendres va deixar de bategar.

Benissa, va descobrir fa molts anys a una persona. La seua anava a ser una relació temporal, però al primer contacte va sorgir una cosa especial, una atracció mútua, un amor a primera vista, correspost després, quan definitivament Salvador Soria i la seua família escollirien Benissa per a viure.

Especialment, Salvador Soria va demostrar el seu voler per Benissa amb la passió de la seua vocació vital, la de l’artista plàstic, sens cap dubte el millor que ha viscut entre nosaltres al llarg de tota la nostra història. Des del primer moment li va dedicar a Benissa, una de les seues obres més importants, el “Monument a la llibertat”. Amb aquesta obra ens va descobrir el seu anhel, la seua fe, la seua esperança en un bé, pel qual tant havia patit i lluitat i, perquè no dir-ho, un bé que va perdre moltes vegades.

Salvador Soria va ser també l’impulsor d’un Certamen de Pintura que hui porta el seu nom. Amb ell, Benissa va obrir una finestra a l’art de la pintura, situant el nivell del Certament a l’altura dels millors que es convoquen per la nostra geografia.

La seua obra la podem gaudir a l’Ajuntament, a la Zona Verda del Polígon Industrial, i a moltes cases del poble que tenen el privilegi de tindre-la. Però no només hem gaudit de la seua obra, també ho hem fet de l’artista, de la seua persona. I no soc jo l’indicat per a parlar dels aspectes artístics i humans de la seua trajectòria, però sí que m’agradaria destacar alguna cosa que he llegit i he comprovat de la personalitat d’aquest il·lustre home i artista, que resumix amb dues paraules: honestedat i coherència. Dues característiques que va saber inculcar i predicar amb la seua obra al llarg de la seua vida.

Benissa no li donarà mai tant a Salvador Soria com ell li va donar al nostre poble. Però no podíem perdre l’oportunitat de correspondre a eixa relació tan fructífera i plena de fidelitat. I no van poder fer-ho d’un altra manera que atorgant-li la més alta distinció que es pot donar a una persona no nascuda a Benissa, a un benisser adoptat, declarant-lo Fill Adoptiu de Benissa a maig de 2005.

No oblidem que darrere d’un gran home com aquest hi ha una grandíssima dona com Arlette, i en un artista de la seua talla no es pot perdre de vista la seua influència i els sentiments que li ha inspirat o s’han inspirat mútuament perque també ella és una artista consumada, tots dos van construir una magnífica família. Una gran persona, una gran família i una gran obra que van trobar a Benissa el seu origen i destí. Per eixe motiu espere i desitge que per molts anys més, per sempre, continuem tenint a Salvador Soria en la nostra memòria.

* Juan Bautista Roselló, batle de Benissa.

En la matinada d’ahir, dia 11 de març, Salvador Soria, nascut l’any 1915, al Grau de València i nomenat fill adoptiu de Benissa per acord unànime dels membres del Consistori, va morir quan es disposava a desplaçar-se fins l’Hospital de Dénia per causa d’unes lleugeres molèsties al cor, ja danyat en la seua llarga lluita per la vida. Des de molt jove ja va conèixer les dificultats que va provocar la ruïna familiar, vinguda a menys des d’una posició de benestar. Va treballar com a aprenent de mecànic, més tard va trobar ocupació en un taller de marbres i va ser allí on va descobrir que l’escultura, l modelar el fang, la pintura i els policromats formaven part de l’horitzó cap al qual havia d’encaminar els seus passos.

La rebel·lió militar de l’any 1936 va posar fi als seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis on s’havia matriculat per convertir-se en escultor diplomat. Va prendre part en la contesa civil amb destinació a la província de Terol aconseguint els galons de cap. El seu desig d’ascendir el va dur a l’Escola Militar d’Enginyers on va aconseguir la graduació de tinent. Després d’un temps de gran activitat artística a Catalunya, al febrer de 1939 es va dirigir a França i a Perpinyà, ciutat a la qual va arribar realitzant el recorregut a peu, va ser detingut per la gendarmeria que el va traslladar a un camp de refugiats a Setfonds. Tot el temps que disposava el va emprar a realitzar dibuixos i especialment aquarel·les que venia o canviava bé fora per menjar o medicaments. Va organitzar una exposició que va ser tot un èxit fins a tal punt que les autoritats franceses el van alliberar de bona part de les seues obligacions i es va dedicar a il·lustrar les parets de l’ajuntament de la localitat.

Amb l’arribada de les tropes alemanyes va canviar la seua sort i va ser reclòs en un camp de concentració molt proper a Setfonds on, en el curs de la seua estada, havia conegut a Arlette Roldes, excel·lent pintora i reconeguda escultora, amb la qual es va casar aconseguint amb això la llibertat i la seua regularització al país. Va instal·lar una fàbrica de sellons de bicicleta -en moments de bon humor, ja de tornada a Espanya, ens deia que amb algun d’ells s’havia aconseguit el triomf al Tour- que li va anar molt bé especialment perquè li va permetre dedicar molt més temps a l’activitat artística.

De tornada a casa i després d’un temps a Madrid va prendre la decisió de buscar un lloc tranquil a la província alacantina i el va trobar a Benissa on, sense por d’equivocar-me, puc afirmar que va ser profundament feliç a la seua casa front a la mar, entre les vinyes i l’arbreda fruitera del seu camp i el reconeixement i respecte generalitzats entre els habitants del poble al qual va tindre la delicadesa d’obsequiar amb el disseny del Monument a la Llibertat, el primer que es va realitzar al país ja democratitzat. Benissa -en el seu himne es canta que és noble i senyora- va saber correspondre la generositat de l’artista creant el premi que porta el seu nom i que es va convocar amb notable participació. Però calia fer una mica més, obrir els braços a aquest “benisser” des de l’any 1969 i això es va aconseguir amb el nomenament de fill adoptiu, títol que es manté a través dels temps i entre la curiositat dels nous habitants que van omplint de preguntes els records. Benissa i Salvador Soria Zapater, el valencià del Grau, units per i per a sempre.

Un escriu des de la tristesa de la pèrdua i el dolor de l’absència d’un amic entranyable que deixa un buit en la vida d’impossible recuperació, potser tan sols amb la seguretat de la memòria inesborrable i volguda.

Una luctuosa notícia va tenyir de negre la jornada d’ahir divendres a Benissa i al món de la cultura en general, després de conèixer la defunció als 95 anys d’edat de l’artista Salvador Soria.

Soria, establert a Benissa des de 1969, va ser declarat Fill Adoptiu de la localitat al maig de 2005 i el certamen de pintura que es convoca cada any al municipi, juntament amb els “Premis Literaris 25 d´Abril”, porten el seu nom des de l’any 1996.

La notícia va agafar per sorpresa molts veïns que apreciaven aquest reconegut artista, considerat com una de les figures més rellevants de la pintura valenciana del segle XX. L’Ajuntament de Benissa va acordar en una reunió de portaveus declarar un dia de dol oficial per la mort de Salvador Soria.

Poques hores després de conèixer-se la defunció de Soria, el batle Juan Bautista Roselló, mostrava les seues condolences a la família de l’artista i lamentava la pèrdua “d’aquest insigne benisser i artista universal”.

Salvador Soria, recordava el batle, ha sigut “alma mater” dels premis de pintura que porten el seu nom. Certamen que lliura els seus premis al mes d’abril com a preàmbul de les festes patronals de la Puríssima Xiqueta, i el jurat del qual tenia previst reunir-se hui mateix. Una cita que es manté, segons va confirmar el batle, “entenent que d’aquesta forma s’homenatja la figura d’aquest gran artista”.

Roselló va voler destacar la gran personalitat de Soria. “Era una persona molt afable, senzilla, amb un gran sentit de l’humor i treballadora fins l’últim moment”, va indicar el batle.

A les nombroses mostres de condolença que han rebut els seus familiars i amics des de primera hora d’ahir també es van voler sumar altres grups polítics. Així, a través d’un comunicat, el grup CIBE-Bloc de Benissa, ha lamentat “profundament” la pèrdua “d’un home del seu temps” com va ser Salvador Soria. Els nacionalistes afirmen que la seua mort “ha deixat un gran buit en l’art valencià”. El CIBE-Bloc va destacar de Soria que va ser un home “compromés amb les seues idees, que va lluitar al bàndol republicà i va patir l’exili i els camps de concentració a França”.

Des de la coalició es va remarcar la figura de Soria com “un gran artista que s’expressava mitjançant la pintura i l’escultura”, un treball que va ser reconegut amb el premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat.

El sepeli per la mort de Salvador Soria està previst per demà diumenge, a les 13.00h, a l’església de la Puríssima Xiqueta de Benissa.

La Parròquia Puríssima Xiqueta i Sant Pere Apòstol de Benissa acull hui, a les 13.00h, el comiat i funeral de l’artista Salvador Soria, Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat al 2009. A l’acte acudiran familiars i amics com José Díaz Azorín, que acompanyaran l’escultor i enginyer Salvador Soria en els seus últims moments en una terra de la qual no va voler separar-se als seus últims anys, com Benissa. Ciutat que el va declarar fill adoptiu, i terra de la província d’Alacant amb la qual sempre va estar vinculat i lligat amb nombrosos projectes i exposicions.

Se’n va la persona, però ara ens queda el seu llegat. I és que la seua obra es va representar a Espanya i en biennals de Venècia, Sao Paolo, Tòquio o Alexandria.

Algunes de les seues creacions es troben en entitats com el Museu d’Art Contemporani de Madrid, l’IVAM de València, el Museu Salvador Allende de Santiago de Xile i la Fundació Bancaixa, entre d’altres. A més, els seus treballs s’han exposat a Madrid, Londres, Chicago o Nova York. Fins i tot Rockefeller va comprar una de les seues obres després de traslladar-se expressament a l’estudi que l’artista tenia a Madrid.

Nota d’Infobenissa: Des de l’Ajuntament de Benissa ens comuniquen que la capella ardent s’instal·larà a l’Ajuntament des de les 11.00h fins les 13.00h