Una volta més enllà

Serà un dels 16 herois que l’últim dia de l’any salparan per afrontar la Barcelona World Race (BWR), una de les proves més dures que hi ha al món de la vela: fer la volta al planeta, sense escales ni assistència, amb dos regatistes a bord d’un vaixell de 60 peus (18,29 metres) d’eslora que és un autèntic bòlid del mar però sense cap comoditat a l’interior d’una cabina d’uns escassos 10 metres quadrats plens de maquinària, plafons de control, farmacioles i una llitera per rellevar-se en les escasses hores de descans.

Però Pepe Ribes (Benissa, Alacant), de 43 anys, és tot un expert en aquestes situacions. Afronta la seva sisena volta al món (ha fet quatre Volvo Ocean Race, amb més tripulants, i va ser quart en la segona BWR, la de 2010-11, formant parella amb Álex Pella en l’Estrella Damm) i ho farà juntament amb un altre veterà, el britànic Alex Thomson, que va ser segon el 2007-08 i que ha circumnavegat la Terra amb èxit no només en aquesta BWR, sinó també en la Clipper Round the World Race (1998-99) i la Vendée Globe, la prova en solitari.

Tots dos, Ribes i Thomson, navegaran sota el patrocini d’Hugo Boss, el vaixell triomfador de l’última edició (2010-11), que va guanyar sota el nom de Virbac Paprec. És a dir, el vaixell més veloç s’uneix a dos dels regatistes acostumats a navegar més ràpid (Thomson posseeix diversos rècords de velocitat) per convertir-se en un dels favorits de la regata el tret de sortida de la qual es donarà el dia 31. Els vuit vaixells afrontaran 26.000 milles nàutiques (46.300 quilòmetres) en tot just tres mesos.

Primer, acabar

«Pepe i jo estarem casats durant els pròxims tres mesos. No hi ha possibilitat de divorci, així que hem d’estar junts en això», assegura Thomson. «Quan estàs sota una onada a 40 nusos, de nit enmig del mar i tens por, pots mirar als ulls el teu company i veure que ell també està espantat», confirma Ribes sobre una convivència que obligadament ha de ser bona per a aconseguir els objectius.

Però la por, o el temor als mars del sud embravits, no és la principal preocupació de Pepe Ribes, regatista establert a Barcelona a qui només li queda per afrontar la Vendée Globe per tenir un dels historials més sòlids de la vela oceànica. «La clau d’aquesta regata és acabar-la», simplifica Ribes. «S’ha de fer una gran gestió de l’energia, no trencar el vaixell i tenir el mínim d’avaries possibles, però sense deixar d’anar ràpid. A més, s’ha de tenir una bona estratègia meteorològica i intentar passar primer l’estret de Gibraltar, perquè qui agafa primer els vents alisis té un gran avantatge».

Tres oceans (Atlàntic, Índic, Pacífic), tres grans caps per superar (Bona Esperança, Leeuwin i Hornos) i aigües gèlides per sota dels 60 graus de latitud sud, a prop de l’Antàrtida, esperen Ribes, Thomson i els altres 14 skippers, en una aventura feta per a gent d’una altra pasta. «Si hagués començat en la vela als 40 anys, no ho faria. Però navego des dels 7 anys i en sumo 22 de professional. Psicològicament, no em resulta complicat afrontar-ho. Qualsevol que estigui acostumat a les aventures extremes podria fer-ho, però això no vol dir que no hi hagi moments molt complicats».

És clar que n’hi haurà. Trencaments, lesions, moltes hores sense dormir (els torns són de tres hores), poca aigua i mala alimentació, condicions infernals… esperen els navegants. Però estan avisats.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 25 de desembre de 1014 a la web del diari EL PERIÓDICO