Entrevista a Pepe Ribes: “Hi ha molts dies en què es pateix molt”

Pepe Ribes (Benissa, 1971) torna a la Barcelona World Race amb el vaixell Hugo Boss per a disparar directament a la victòria a partir del pròxim 31 de desembre. En aquesta edició, estrena company, Alex Thomson, un mediàtic de la vela internacional, i el seu somni d’acariciar la victòria té més números que en les anteriors campanyes. Navegant professional, igual es puja a un vaixell de la Copa Amèrica que a un de la Volvo Ocean Race, a aquest valencianista de cor li ha arriba el moment de provocar la sorpresa.

Pregunta.– Com diu a casa: ‘Me’n vaig una altra vegada a donar la volta al món’?

Resposta.– La meua dona aquesta vegada està contenta perquè no me’n vaig i la deixe amb un nounat a casa com en l’edició passada. En aquesta ocasió, el meu fill ja té quatre anys. I la resta de la família ja està també acostumada, és el meu treball i em segueix encantant, va passar de ser la meua afició a ser el meu treball. Encara em ve de gust anar al gimnàs, eixir a navegar, estar a la drassana,…

Quan deixe d’agradar-me, de ser la meua passió, possiblement ho deixaré. Hi ha molts dies en què es pateix molt. En aquesta ocasió, no em vaig endur a la meua família a Anglaterra, durant els mesos de preparació del vaixell, i allí estava sol. Si ho faig és perquè crec que la recompensa encara val més la pena que quedar-me a casa.

P.– Quan va saber que volia participar de nou a la Barcelona World Race?

R.– En acabar la passada Barcelona World Race jo ja sabia que volia fer la següent. Vaig participar a la Volvo Ocean Race perquè era una oportunitat d’estar amb Iker Martínez i el Telefónica en un gran projecte. Era un equip que eixia a guanyar i això em motivava al 100%. En acabar la Volvo Ocean Race jo ja tenia clar que volia fer la Barcelona World Race i ací estic.

P.– Quantes voltes al món li queden a Pepe Ribes en la recambra?

Ara va a per la sisena.

R.– Vols jubilar-me ja? A mi m’encantaria fer la pròxima Volvo Ocean Race o potser puga fer algunes etapes en acabar la Barcelona World Race en 2015. La Volvo Ocean Race serà una regata molt interessant i especialment si l’organització de la Volvo Ocean Race construeix uns altres set vaixells per a la següent edició. Serien 14 vaixells en l’eixida de 2017. Les dos classes, IMOCA i ara VO65, té bona salut.

En la Vendée estaran 30 vaixells a l’eixida, i la Volvo Ocean Race, si són capaços de desenvolupar el projecte, poden sumar 12 vaixells com en l’eixida de 2001. A mi m’encantaria formar part d’una tripulació, estan sent regates molt dures. Al final és el que ens agrada, com més dures millor.

P.– Com s’ha adaptat a l’equip Hugo Boss?

R.- És un luxe per a mi treballar amb un equip i patrocinador com Hugo Boss. És una marca molt vinculada al mar i Alex Thompson és tot un referent. És un equip molt gran amb diversos projectes, té molt clar l’aposta per aquestes regates i la classe IMOCA amb diversos projectes.

P.– Què suposa la seua inclusió en un equip com l’esquadra d’Alex Thomson?

R.– Per a mi és una oportunitat d’or. Vaig decidir vindre ací i no anar a la Volvo. Necessitava una bona oportunitat per a tindre possibilitats de lluitar per la regata i intentar guanyar-la. Després eixes al mar, i són tres mesos, i pot passar de tot. Pots estar al podi o trencar el pal, o el que siga. L’important era poder disputar la regata amb mitjans i per això no m’ho he pensat.

P.– Què ha canviat en la seua preparació per a aquesta edició de la Barcelona World Race pel que fa a l’anterior campanya?

R.– La passada vegada vam agafar l’experiència, i l’objectiu quan vam estar amb l’Estrella Damm que ens van proposar era acabar la regata. El patrocinador havia tingut problemes en la primera edició i s’havien retirat a Ciutat del Cap. Per això, nosaltres vam treballar per a acabar la regata. Ara hem treballat durant alguns mesos per a disputar la regata. L’objectiu és totalment diferent i has de prendre alguns riscos. És un concepte de preparació molt diferent.

P.– Potser la pròpia competició és el rival més complicat en una Volta al Món com la Barcelona World Race. Però, qui formen el grup de favorits a la victòria?

R.– Bé, jo crec que els nostres rivals més capdavanters són l’equip de Jean Li Cam-Bernard Stamm i el de Guillermo Altadill i José Muñoz. El de li Cam era el vaixell que portava Iker Martínez que l’han tallat per la meitat, porta proa nova i l’han alleugerit molt. Serà, en principi, un vaixell molt semblant al nostre. Amb un pal diferent, amb un pal ala que ha guanyat totes la Vendée Globe. Encara que un vaixell siga de la generació anterior, serà un vaixell molt semblat al nostre en velocitat i alguns rumbs que s’haja optimitzat especialment en el vaixell.

P.– Participar en alguna edició de la Vendée Globe, passa per la seua ment o són paraules majors?

R.– La veritat és que passa per la meua ment,quan vaig començar amb l’IMOCA el 2009 em semblava una bogeria i crec que els patrons són superherois. Després de navegar amb el vaixell, de veure com és la posada a punt, la veritat és que no m’importaria.

En la meua vida sóc molt objectiu, la Vendée l’ha feta Ugarte, Unai Basurko i Bubi Sansó, dos vegades, amb projectes personals arriscant tot en la seua vida. Jo no sé si arriscaria tot a la vida per a fer la Vendée, jo ja he donat algunes vegades la volta al món. Si poguera fer-ho de forma competitiva, amb un patrocinador, segurament ho faria. Excepte Bubi Sansó amb l’Acciona en la passada edició és difícil aconseguir un projecte amb el suport d’una empresa espanyola per a aquesta regata. Les empreses espanyoles encara tardaran temps a recuperar-se.

Pel seu interés hem reproduït aquesta entrevista apareguda el 29 de desembre de 2014 a nauta360