Inici » Notícies » Esports

El “Telefónica” posa rumb al Cap de Bona Esperança per endinsar-se en l’Índic

12 de Desembre de 2011 No hi ha comentaris
El Telefónica

El Telefónica

El “Telefónica” ja està de nou en regata. A les 14.00 hora espanyola (15.00 hora local) del diumenge, el vaixell espanyol “Telefónica” va començar la seua marxa en la segona etapa de la volta al món: més de 5.400 milles de navegació entre la ciutat sud-africana de Ciutat del Cap i l’emirat d’Abu Dabi, al golf Pèrsic.

De nou, els tripulants de l’equip espanyol havien de tornar a dir adéu als seus familiars i companys d’equip que, omplien en els pantalans del port sud-africà, van acudir a acomiadar la flota. Com a líder de la general de la Volvo Ocean Race i vencedor de la regata costanera de Ciutat del Cap, el “Telefónica” va ser l’últim a deixar anar amarres entre els aplaudiments i botzines per dirigir-se cap al sempre impredictible camp de regates de Table Bay.

Els sis Volvo Open 70 que disputen aquesta segona etapa escalfaven motors en la badia encara que lamentablement la baixa intensitat de vent no permetia en els compassos previs a l’eixida veure tot el potencial d’aquests vaixells dissenyats i preparats per a condicions oceàniques.

I va arribar l’eixida

No obstant això, el tret d’eixida sonava a l’hora prevista per l’organització de la regata. Abans de posar rumb lliure i dirigir-se a mar obert, el “Telefónica” i la resta de la flota havien de realitzar un recorregut entre boies d’11 milles, en el qual la influència de la imponent muntanya “Table Mountain” sempre és un obstacle a causa de les diferències de pressió de vent que provoca en la badia.

Els d’Iker Martínez no van poder realitzar l’eixida desitjada, ja que un dels sabres forçats de la vela major va provocar que el vaixell es quedara sense potència i, per tant, ressagat pel que fa als seus rivals. Per a solucionar aquesta situació, un dels seus proes, Zane Gills, va haver de pujar al pal per així alliberar el sabre de la seua forma convexa i ajudar-lo perquè aquest adquirira la seua forma còncava i així la major poguera donar tot el potencial de velocitat al “Telefónica”.

Després d’aproximadament una hora de regata, la flota desapareixia cap a mar obert, amb “Abu Dhabi” al capdavant. El “Telefónica” navega ara amb rumb a Cap de Bona Esperança i amb una previsió que apunta al fet que les primeres 48 i 72 hores podrien fer patir molt a la flota, per les condicions de vent de cenyida (de morro) i de mar.

DECLARACIONS

IKER MARTÍNEZ. Sant Sebastià. Patró.

Sobre l’etapa en general:

Aquesta és una etapa complicada per molts aspectes, entre d’altres per l’expectació que crea el tema dels pirates. El pla esportiu és complicat perquè l’eixida d’ací sol ser amb molt de vent. En menys dies estàs al Sud i sol haver-hi prou de vent, com ja vam veure al final de la primera etapa, aleshores cal córrer molt i intentar no trencar res, un equilibri complicat.

Després de la primera etapa tots els vaixells estan més preparats, sempre, tots els equips estan més entrenats i serà dur: físicament va a ser dur, per al vaixell va a ser dur i això cal tindre-ho en compte. Després ja arribem a una zona amb menys vent i ací ja es fa un altre tipus de navegació, així que va a ser una etapa molt completa pe que fa a condicions meteorològiques.

Després està el tema dels pirates, que no ens fa cap gràcia òbviament, però intentem no pensar molt en això. Intentem, sempre, pensar que l’organització ho té prou controlat i que no hi haurà cap problema.

Sobre els dos trams d’etapa i l’operació en vaixell de càrrega:

El primer tram de l’etapa suposarà el 80 per cent de la puntuació total i al final això ens fa posar-nos a punt per a aquest primer tram, que és aquest començament amb més vent, després caldrà passar l’Equador i un tram xicotet per a dalt abans d’arribar al port de càrrega.

I després és un repte logístic important. Carregar el vaixell, el vaixell de càrrega ha d’eixir, en uns dies descarregar els vaixells, les tripulacions hauran de volar, tots anirem amb avió, arribarem al port de descàrrega, caldrà descarregar els vaixells i tornar a fer el segon tram de puntuació, que serà el 20 per cent.

No solem tindre aquest tipus de coses en les regates, però si per seguretat l’organització ho creu oportú i és el millor, doncs caldrà fer-ho i caldrà adaptar-se. Novament, cal seguir cuidant el vaixell, cuidant tot ja no només navegant. Una grua no és el lloc per a aquests vaixells; el seu lloc natural és l’aigua o, en terra, el seu bressol, i mentre estan canviant de l’aigua al bressol sempre estem prou atents i amb prou de por…. Caldrà intentar fer-ho tan bé com siga possible.

Sobre si el lideratge suposa una pressió extra:

Al fet d’anar líders només li veig coses bones, la veritat. La pressió que té el Team Telefónica hui no és no major ni menor que la que tenia abans de començar la regata o després de la inshore d’Alacant.

Nosaltres sempre hem volgut fer-ho molt bé en aquesta regata i per això ens hem exigit el màxim. Volem fer-ho bé i ja està, tothom s’exigeix a ell mateix el màxim possible i els uns als altres també.

Per a mi estem com abans de començar. Els punts que hem aconseguit estan molt bé, ha estat una satisfacció i estem tots molt contents, però  només arribar ací ja estàvem pensant en la següent etapa i no volem menysprear en absolut el talent dels rivals ni les seves preparacions. Cal pensar que estem com quan vam eixir d’Alacant i l’objectiu ha de ser el que era a Alacant: fer podi i estar entre els tres primers sempre, que pensem que és el que et pot donar la victòria. A per això anem!

PEPE RIBES. Benissa (Alacant). Capità del “Telefónica”.

És una etapa una mica especial perquè eixim d’ací molt prop dels 40 Rugientes. S’ix normalment de cenyida amb vents molt forts, cenyida pel que els vaixells van a patir molt les primeres 48 o 72 hores, per anar després el més al Sud possible per agafar el vent de ponent i intentar fer el màxim camí amb els vents d’aquesta direcció. A continuació cal anar-se’n al Nord i creuar els alisis del Sud primer i les calmes equatorials després. Després, una altra vegada amb els alisis del Nord. Tàcticament és una etapa molt complicada, sobretot per a la velocitat del vaixell.

Sobre les mesures preses per a evitar la pirateria:

L’etapa estarà dividida en dos trams a causa del perill que suposen les zones de pirates. Jo crec que és una bona mesura per a evitar que tinguem algun atac pirata, sembla ser que és molt seriós el que està passant a la zona aquesta aquests últims anys i com és per a tots igual no afecta a la competició.

Sobre si influeix el fet de ser capdavanters en com s’afronta una nova etapa:

Hem sigut competitius la primera etapa, ara hem fet alguns canvis en el vaixell i seguirem sent-ho en la segona etapa. A més hi ha vaixells que encara no hem vist navegar en totes les condicions i ara precisament anem a tindre moltes condicions diferents. Hem de seguir lluitant milla a milla i veure com de ràpids són els vaixells que han tingut trencaments així com de competitius són en diferents condicions. És pràcticament com si fóra la primera etapa.

JORDI CALAFAT. Palma de Mallorca. Canya i coordinador de veles.

Igual que en la passada edició, en aquesta etapa ens marquen una zona d’exclusió en la costa de Somàlia i a l’entrada del Golf Pèrsic. Arribarem a un punt i el vaixell el carregaran en un mercant i nosaltres anirem amb avió, és una mica confús però és per la nostra seguretat. No m’agradaria trobar-me el capità Sparrow per ací…

Sobre si ser capdavanters, pesa:

No suposa més pressió. És molt ràpid i encara hi ha molts punts en joc. Allò important és no trencar, fer bones posicions sense forçar i sobretot no trencar ja que les parades són molt curtes i si arribes amb problemes no tens temps d’arreglar-ho. Cal ser una mica conservador, estrènyer quan es pot però ser intel·ligent per no tindre problemes en un futur ja que pràcticament fins que no arribem a Brasil no hi haurà temps per a una bona reparació del vaixell.

Sobre la meteorologia d’aquesta segona etapa:

Quan eixes d’ací sempre et trobes vent de cenyida, de morro, que és una mica incòmode. Després, i depèn de com de Sud anem, hi ha vent fort de popa. Anirem després cap al Nord amb vent fort de través per creuar l’Equador. Són 4.000 milles i esperem estar el dia de Nadal o la Nit de Nadal al vaixell, que és una llàstima. És una etapa dura al principi, en els quatre i cinc primers dies amb fred. Després la temperatura comença a pujar per creuar una altra vegada l’Equador i les calmes equatorials, que no són tan agressives com en l’Atlàntic, però cal passar-les.

ANTONIO CUERVAS-MONS. Santander. Proa.

Serà una etapa molt completa, amb molt de vent al principi i després poc de vent… Anem a trobar qualsevol tipus de condició.

Jo crec que estem en el lloc on tothom vol estar, que és liderant la regata, però tampoc significa res. Encara queda moltíssim treball per fer, anem a seguir treballant el màxim tot el que puguem, fer-ho tan bé com siga possible i seguir treballant com fins ara.

PABLO ARRARTE. Santander. Canya i trimmer.

Sobre l’etapa en general:

És clar que aquesta etapa va a ser una mica diferent. Les condicions meteorològiques al principi van a ser dures, després anem a arribar a l’Equador i allí mai se sap… és una zona de calmes i amb tempestes. I després, pel tema de pirates, tenim una zona d’exclusió, ens envien prou a l’Est per intentar no tindre problemes. No tenim molta llibertat per a navegar, simplement ara en eixir podem buscar la ruta Sud per buscar més vent i després no anar en fila índia, però no hi ha massa opcions així que és molt important al principi navegar bé i donar-ho tot per a traure una miqueta d’avantatge, si es pot, i així ja anar més còmode al final.

Sobre el risc de pirateria:

A la zona Nord de Madagascar hi ha una zona important de pirates i, després, en tota la costa de Somàlia s’allunyen fins a 400 milles de costa. Ací l’organització ha marcat uns punts clau de pirates que cal evitar com siga. Ens envien, en comptes d’Abu Dhabi directes, a un altre port sense desvetllar oficialment per seguretat. Els vaixells ací es carregaran en un mercant i arribarem a un port proper a Abu Dhabi. Des d’ací tornarem a començar l’etapa. Cal anar amb compte amb els pirates, és una cosa important, nosaltres ho acceptem, és el que hi ha i cal arribar a Abu Dhabi com siga.

Sobre la motivació en aquesta segona etapa:

Estem motivats, després de la primera etapa hem vist que el vaixell va bé, que respon, amb la qual cosa moltes coses depenen de nosaltres mateixos. Tot està a les nostres mans i hem de donar-ho tot perquè el vaixell seguisca responent i seguisca sent així de ràpid.

XABI FERNÁNDEZ. Tolosa (Guipúscoa). Trimmer.

Ja ha arribat l’hora de començar la segona etapa. L’equip està bé, el vaixell està preparat i tenim ganes d’eixir. És veritat que tenim un problema del qual s’ha parlat molt, i és per tots conegut, que són els pirates que hi ha en la banya d’Àfrica i per tota la costa i que, òbviament, és un tema que li preocupa molt a Volvo com a organització i del que nosaltres poc podem dir. Tot el que siga seguretat cal fer cas.

Sempre és bo anar primers. De fet cal saber que som primers però també que falta moltíssim i l’única cosa que volem fer és una bona etapa per a intentar continuar primers també.

 

CLASSIFICACIÓ GENERAL PROVISIONAL. Volvo Ocean Race 2011-2012.

1. Team Telefónica (Iker Martínez), 37 punts
2. Camper with Emirates Team New Zealand (Chris Nicholson), 34 punts
3. Groupama Sailing Team (Franck Cammas), 24 punts
4. Abu Dhabi Ocean Racing (Ian Walker), 9 punts
5. Puma powered by Berg (Ken Read), 9 punts
6. Team Sanya (Mike Sanderson), 4 punts

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/