El Telefónica defensa la 2a posició a menys de 48 hores de l’arribada a Auckland

Des de la segona posició, el “Telefónica” segueix el seu camí rumb a Auckland (Nova Zelanda) amb l’ull posat sobre el “Groupama”, del qual el separen poc més de 100 milles. Per darrere, el “Puma” nord-americà es col·loca a 14 milles i el neozelandès “Camper” a 38,8 milles. I tot això en una zona de comprensió de la qual els francesos escapen lentament juntament amb el “Telefónica” en una veritable lluita de virades.

Per a Andrew Cape, navegant del “Telefónica”, les últimes 24 hores han sigut “molt bones, amb un bon avanç”. No en va, el vaixell espanyol superava el “Puma” nord-americà ahir a les 14.00 hora espanyola aconseguint així ascendir fins el segon lloc que, a bord, defensen amb ungles i dents. “Estar a sotavent ens ha ajudat una mica per agafar el ‘Puma’; ells van tindre ahir també alguns núvols roïns, que és tindre mala sort. ‘Groupama’ va baixar de velocitat quan es va trobar amb la depressió, però nosaltres hem baixat ara també. Ell hauria d’eixir primer i afortunadament nosaltres segons. Després tindrem vent del Sud-oest i eixirem cap a la illa Nord” comentava Cape des del vaixell.

Per la seua banda, en el seu informe diari Diego Fructuoso feia no només referencia a la bona jornada, sinó al bon ànim que es viu a bord de l’embarcació patronejada per Iker Martínez després d’assaltar la segona posició: “La situació ha millorat molt per a nosaltres sobretot pel que fa a ‘Puma’. Sabem que encara falta, però estem en bona línia i si seguim així podríem acabar segons l’etapa, la qual cosa seria un èxit”.

Iker Martínez era qui més cautela mostrava en referir-se als seus immediats perseguidors ja que “ens encantaria poder arribar segons, ens sabria a victòria, però està complicat. Hem passat una zona molt complicada i tant ‘Puma’ com ‘*Camper’ han pres riscos i els ha eixit prou bé. Està, i va a estar, la cosa molt apretada”.

Benvinguts a la zona de compressió

Durant les últimes hores, les velocitats aconseguides pel cap de la flota confirmen que aquest ha arribat a la zona on el poc vent farà que la flota es comprimsica. De com gestione cada vaixell la nova situació dependran les posicions finals a Auckland (Nova Zelanda). Des del “Telefónica” Fructuoso recalcava: “Ara estem en una zona de transició. Després de tants dies de navegació, estar en la lluita i tan a prop uns d’uns altres, sembla increïble!”.

Les properes hores seran, per tant, determinants. A bord del “Telefónica” la tripulació espanyola té la vista posada en el “Groupama” ja que “qualsevol cosa podria succeir en aquest moment. Podrien virar massa ràpid o no trobar el vent nou encara. Estan només a 100 milles i encara ens queda baixar la costa neozelandesa, qualsevol cosa pot passar allí. Encara hi ha possibilitats, no grans però encara hi pot haver sort” segons Andrew Cape, però també sobre el “Puma” ja que, segons el navegant: “Tinc la confiança que puc tindre ara com ara, però demà podré dir-t’ho. És difícil saber-ho, dependrà de com eixim d’això”.

Quant queda?

A les 11.00 hora espanyola el “Telefónica” es col·locava a poc més de 500 milles de destinació, però la difícil situació està fent que les hores aproximades d’arribada varien en més de 24 hores. De moment, en el millor dels casos, el “Telefónica” podria creuar la línia d’arribada el dissabte a primera hora del matí a Espanya o fins i tot abans.

Andrew Cape es mostrava optimista pel que fa a les condicions que esperen a la flota durant les properes 24 hores ja que “aquesta zona amb poc de vent afortunadament no serà massa gran”. El més difícil vindrà just després ja que “tindrem condicions fortes de cenyida. No serà una navegació molt agradable perquè la mar va a estar prou picada. No és el més còmode del món però quan estàs tan a prop d’arribar a terra l’única cosa que vol tothom és acabar, així que estem centrats en això”.

Mentrestant, Fructuoso comentava la situació amb la resta de la tripulació i al de Cartagena no li va tremolar el pols en escriure: “Iker em comenta que si superem bé aquesta part, després no hi ha molts problemes fins l’arribada”. El tripulant de comunicació també xerrava amb Cape sobre el final d’etapa: “Cape em comenta que el ‘feeling’ del vaixell és molt positiu i que esperem un final feliç a Auckland amb tots els fans”.

Siga com siga, Capey, com és conegut entre els seus amics, concloïa que, després de 18 dies de competició extrema, a bord del “Telefónica” “no s’està tan mal. Tothom té el menjar que vol i dorm les seues hores. Ningú vol eixir del vaixell fins que vegem terra. Sabem que acabarem en dos dies i eixirem d’ací, així que tot bé, sense drames”. I és que com Fructuoso comentava: “Les coses que més ens vénen de gust, com us podeu imaginar: dutxa, menjar, afaitat, dormir, etc. Però sobretot acabar tan bé com siga possible aquesta etapa pel que fa a la classificació”.

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL ETAPA 4
SANYA (XINA) – AUCKLAND (NOVA ZELANDA): 5.220 milles
Dia 18 – 11.00 hora espanyola – 8 de març de 2012

1r – Groupama Sailing Team (Franck Cammas), 493,7 milles de l’arribada
2n – Team Telefónica (Iker Martínez), +108,9 milles
3r – Puma Ocean Racing (Ken Read), +122,7 milles
4t – Camper with Emirates Team New Zealand (Chris Nicholson), +147,7 milles
5é – Abu Dhabi Ocean Racing (Ian Walker), +223,2 milles
6é – Team Sanya (Mike Sanderson), +252,2 milles