El Telefónica apreta els líders

Després d’una jornada marcada pels bons registres, en només 24 hores el “Telefónica” ha aconseguit col·locar-se a cent milles dels líders, “Groupama” i “Puma”, els quals naveguen en un dur mà a mà que ha obert un nou ventall de possibilitats per a la tripulació espanyola, tal com afirmava Andrew Cape des del vaixell: “Estic segur que estan navegant al 110%, un contra l’altre perquè cap vol donar-li una oportunitat al rival, així que aquesta situació ens proporciona la possibilitat de navegar d’una manera diferent. Estar en un lloc diferent amb informes no perfectes, significa que estem en una posició prou bona”.

La veritat és que des de les 18.00 hora espanyola d’ahir, el “Telefónica” no ha deixat de sorprendre a la flota guanyant una mitjana de més de 21,5 milles en cada informe de posicions que l’organització publicava. D’aquesta manera, durant les últimes 24 hores l’equip espanyol ha aconseguit arrapar més de 147 milles al capdavant de la flota després de fer una mitjana de quasi 15 nusos de velocitat.

L’informe de les 12.00 hora espanyola confirma el bon fer de la tripulació liderada per Iker Martínez que, rumb nord-est, aconsegueix col·locar una vegada més al vaixell espanyol com el més ràpid de la flota –i ja són quatre informes consecutius- navegant a més de 15 nusos de velocitat, tres nusos més ràpid que francesos i nord-americans.

De cenyida i amb noves opcions

La nova situació que s’està vivint a l’Atlàntic obri un ventall de possibilitats que, a bord del “Telefónica” aprofitaran coste el que coste. Andrew Cape, navegant, relatava en una trucada telefònica: “Hem de ser honests: hem tingut un cop de sort. Però la realitat és que estem de tornada, estem ací i ara no anem a rendir-nos. Encara queda molt de camí i les coses no sempre són perfectes, així que hi ha moltes possibilitats que succeïsca alguna cosa. No em preguntes en quin sentit, si bó o roïn, però les possibilitats existeixen. Les pròximes 24 hores no seran fantàstiques ja que ens queda un llarg camí de cenyida, però una vegada s’establisca pot donar-se una situació de variabilitat en la qual podrem escollir un camí o un altre i tindre un cop de sort una altra vegada. Triar el costat bo podria definir el guanyador”.

Per la seua banda, Iker Martínez confirmava que “ja estem de cenyida. Les milles amb els de davant han baixat molt, així que seguim amb esperances. Fins que no es creua la línia de meta tot pot passar”.

Sol!

Guanyar latitud nord es nota. I molt. El sol ha fet acte de presència a bord del “Telefónica” i, segons Joca Signorini aquesta ha sigut la primera jornada “realment de sol des que vam eixir de Nova Zelanda. Estem quasi a l’altura de Mar de Plata, encara falta una mica, però la temperatura ja va augmentar prou, llavors anem una mica millor”.

Des que la va flota va deixar anar amarres a Auckland (Nova Zelanda) han passat exactament 17 dies pel que poder navegar amb sol ha suposat una injecció de moral en la tripulació espanyola, tal com confirmava Diego Fructuoso en el seu informe diari: “El sol ha aparegut al “Telefónica”! Ja no m’enrecordava del que era navegar així. Encara fa prou de fred, però s’agraeix molt veure el sol. A més, hui és el dia que menys “mulla” dels últims deu”.

Mil milles per a destinació… I preparant el treball

A menys de mil milles d’Itajaí (Brasil), port final d’aquesta cinquena etapa, Iker confirmava que s’estima que el vaixell espanyol creue la línia d’arribada durant aquest cap de setmana pel que, des del vaixell, ja estan preparant el llistat de treballs perquè, només arribar, l’equip de terra -que arribarà hui mateix a Itajaí (Brasil) des d’Ushuaia (Argentina) després del pit stop de 17 hores- es pose a la feina per deixar perfectament preparat el “Telefónica”.

“La següent historieta serà com llevar aquest tros de reforç que tenim a la proa i arreglar el vaixell perquè quede com el primer dia, però això ja és una altra història. Ara mateix els xics de terra ja estan a Brasil fent un altre motlle del vaixell, però en aquest cas un motlle exterior per poder fer un arranjament de màxima qualitat en poc de temps” confirmava Iker, que continuava explicant els plans de la tripulació: “La previsió d’arribada a Brasil és entre els dies 7 i 8, i volem navegar el 16 per provar el vaixell i la xàrcia nova que hem de reemplaçar, a més d’entrenar per a la inshore… Això és de bojos… però a terra tot és més fàcil perquè disposem de més mitjans”.

Sense cap dubte van a ser dies de molt de treball pel que, una vegada més, Iker Martínez no va voler perdre l’oportunitat d’agrair a l’equip de terra el treball que liderat per Horaci Carabelli, dia a dia realitza un treball excel·lent: “Imagineu-vos on estaríem si el nostre equip de terra no fóra tan bo. Ells es mereixen més que ningú que aconseguim creuar la línia de meta en bona posició. Tinc la sensació de que hem salvat un punt de partit; amb aquesta complicació podríem haver perdut un tall de punts o alguna cosa pitjor i ací seguim, lluitant en regata”.

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL ETAPA 5
AUCKLAND (NOVA ZELANDA) – ITAJAÍ (BRASIL): 6.705 milles
Dia 17 – 12.00 hora espanyola – 3 d’abril de 2012

1r – Groupama sailing team (Franck Cammas), a 879,6 milles de l’arribada
2n – Puma Ocean Racing (Ken Read), +0,1
3r – Team Telefónica (Iker Martínez), +100,5 milles
4t – Abu Dhabi Ocean Racing (Ian Walker), +1.836,2 milles
5é – Camper with Emirates Team New Zealand (Chris Nicholson), regata en suspens
6é – Team Sanya (Mike Sanderson), DNF