El Mapfre supera la barrera de les 500 milles en 24 hores

Esgotador. Així ha sigut el ritme a bord del VO70 “MAPFRE” del campió olímpic Fernando Echávarri que ha superat la barrera de les 500 milles en recórrer, exactament, 501,3 milles en 24 hores a una mitjana que frega els 21 nusos de velocitat.

Rumb a San Salvador (Bahames), el vaixell “MAPFRE” apunta al sud-oest després d’una nit que començava tranquil·la, però que va canviar radicalment ja que “hem tinguts bastant rols de vent i canvis d’intensitat. Al principi semblava que anava a ser una nit clara, però s’ha cobert prou el cel. Hem tingut algun que altre ruixat, però res significatiu” explicava Marcos Iglesias des del vaixell, que afegia: “ara, després de la trabujada que hem donat fa unes hores, estem buscant un rol bo per anar tan directes com puguem”.

Des que va començar l’intent d’establir un nou rècord en la Ruta del Descobriment, el V070 “MAPFRE” no ha fet més que devorar milles a bona velocitat, com recordava Pedro Freitas: “No hem parat de fer mitjanes de 20 nusos des que vam començar l’intent de rècord. Vam haver d’anar al sud buscant els vents alisis i fer millors angles perquè el vaixell fóra més ràpid. Hem hagut de trabujar dues o tres vegades cada dia”.

El dia de Pedro Freitas

Per a Pedro Freitas, reporter multimèdia a bord del vaixell “MAPFRE”, el de hui serà un dia difícil d’oblidar i és que, com explicava des de l’Atlàntic: “Vaig tindre l’oportunitat de posar-me a la canya del vaixell un moment. Sé que han sigut menys de deu minuts, però ha sigut el meu dia! Fernando Echávarri va estar al meu costat, donant-me instruccions i cuidant que no féra moviments bruscs. Va estar genial poder surfejar ones enormes amb 23 nusos… Sí, 23 nusos. És la meua velocitat màxima fins ara!”.

Però la vida a bord no és senzilla i encara que el viscut ja és suficient per a Freitas, la veritat és que el dia a dia és esgotador i haver de trabujar suposa un esforç extra per a la tripulació espanyola: “És una cosa que odie, un malson. Hem de canviar tot d’un costat a l’altre. Sóc l’encarregat de canviar les coses de la cuina (les borses amb el menjar, els utensilis, les botelles d’aigua). La pitjor part és quan has de fer-ho de nit. Criden, algú em dóna un toc en el peu i em diu: “Trabugem”. Llavors t’alces, amb prou feines camines, el vaixell encara bota entre les ones. Et poses la llanterna al cap i encens la llum roja. Anem allà, estires els braços i respires profundament”.