El Mapfre encara el tram final de la Ruta del Descobriment

El VO70 “MAPFRE” encara el tram final del seu intent d’establir un nou rècord sobre la Ruta del Descobriment de Colón. Després d’entrar al voltant de migdia al Triangle de les Bermudes, l’embarcació espanyola encara les últimes 500 milles a San Salvador, a les Illes Bahames.

Després d’haver trabujat de nou aquest matí, el vaixell “MAPFRE” apunta ara amb la seua proa cap a la República Dominicana. “Calculem que tornarem a trabujar en unes 180 milles i posarem així rumb a San Salvador”, deia aquest mateix matí el patró Fernando Echávarri. “Els informes de moment són bons encara que queda el tram final, fora dels vents alisis, la qual cosa ens pot complicar la situació”, apuntava per la seua banda un dels trimmer a bord, l’asturià Fernando Rivero.

Els registres de les últimes 24 hores indiquen que el vaixell del Reial Club Nàutic de Sanxenxo i Monte Real Club de Yates de Baiona ha recorregut, aproximadament, 458 milles a una velocitat mitjana de 19 nusos.

Signes de terra que van ajudar a Colón

Al nord d’on està ara el “MAPFRE” es troba el Mar dels Sargassos, una regió de l’Atlàntic septentrional que s’estén entre els meridians 70º i 40º O i els paral·lels 25º i 35º N. Malgrat estar prou al nord de la illa de San Salvador, port de desembarcament de l’expedició de Colón al continent americà, les caravel·les “Niña” i “Pinta” i la nau “Santa María” van entrar i van navegar en ell abans d’albirar terra.

En el “Mapfre” han tingut la seua pròpia reminiscència d’aquest mar i de l’Almirall Colón: “Hem vist sargassos!”, escrivia Fernando Rivero. “Són unes algues que suren a la deriva, sobretot al Mar dels Sargassos, i que a Colón li van servir per a evitar un motí a bord provocat per la impaciència de la tripulació per veure terra, dient que si hi havia algues surant és perquè estaven prop de terra…”.

Una de les característiques del viatge descobridor de Colón a Amèrica van ser precisament els motins viscuts a bord, que l’Almirall, ajudat per Pinzón, va haver de sufocar. El principal problema durant tot el viatge va ser el de la incertesa, sentiment fomentat, segons apunta el Doctor en Història d’Amèrica Jesús Varela, per la falta d’ocupacions, que portava a la tripulació a fer-se massa preguntes. Això va influir en el seu estat d’ànim, provocant fins a tres tumults importants a bord.

Pensant en un bon menjar

A punt de complir-se huit dies des del seu pas per la Gomera, en general la tripulació es troba bé tot i que el cansament comença a fer mossa i, com no, ja han eixit les típiques xerrades sobre què menjaran a la seua arribada a terra: “Ja tenim ganes d’arribar i ja han eixit converses en les quals pensem en què menjarà cadascú en xafar terra: que si una hamburguesa, que si un tros de carn, un gelat, una beguda ben freda… Coses que, en definitiva, no tenim ací…”, ha dit el murcià Diego Fructuoso.