Inici » Notícies » Economia

Municipis sense por a la crisi

14 de Novembre de 2011 No hi ha comentaris

Han sabut administrar els seus recursos econòmics i ara no es veuen asfixiats per la falta d’ingressos. Són els consistoris amb poca o cap deute gràcies a comptar amb governs responsables o, directament, per gaudir de fonts d’ingressos que no s’han vist afectades per la recessió. Deu d’ells a la Marina Alta no tenen deutes. Són xicotets però molt preparats.

La crisi copeja a la majoria d’ajuntaments en els ingressos, la qual cosa genera retards en els pagaments a proveïdors i un deute que s’engrandeix si a més es van escometre obres costoses que ara no es poden pagar. En el pol oposat es troben els consistoris que van fer els deures. Els que es van mantindre fidels a la realitat i van contindre la febre del balafiament. Localitats que ara viuen esplaiades i afronten millor aquests anys que la resta de pobles. La Marina Alta ofereix alguns exemples d’aquests consistoris, amb deutes baixos o fins i tot a zero, encara que també hi ha municipis en el costat oposat.

Entre les poblacions xicotetes hi ha nou que presenten un deute zero: Atzúvia, Llíber, Murla, la Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera, Sanet i Els Negrals, Sagra i Senija. A més, Els Poblets, amb tres mil i escaig habitants, també està en aquest selecte grup. Teulada i Benissa també presenten uns comptes sanejats amb deutes baixos i assumibles.

Una font d’ingressos vital en els temps que corren és l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Fa uns anys demanar una revisió cadastral semblava un suïcidi polític. El cadastràs va disparar la pressió fiscal a Pego i Xàbia. Al primer poble, els tribunals van tombar la ponència. Però en el segon, el polèmic cadastràs de 2005 va tindre una cosa bona: va compensar la caiguda en picat d’ingressos urbanístics. Xàbia tindria sanejats els seus comptes si no s’hagurts llançat al rescat milionari dels aparcaments subterranis. Ara té un deute viu de 41 milions d’euros, la més alta de la Marina Alta.

L’excepció entre els grans

No obstant això, l’altre municipi que en 2005, quan ningú presagiava el desastre urbanístic, va revisar la seua ponència cadastral va ser Benissa. I està en les antípodes. Entre els pobles grans de la comarca, és amb diferència el que millor ha aguantat la crisi. El seu deute és de 2,4 milions i l’ha reduït respecte a 2009 i 2008 (2,7 i 3,1 milions, respectivament).

L’endeutament per habitant és de 182 euros, insignificant per als temps que corren. Els ingressos de l’IBI (impost que es calcula amb els valors cadastrals) han ajudat a mantindre la salut econòmica. Aquest ajuntament, el batle del qual és Juan Bautista Roselló, del PP, ha reduït un 36 % els diners que paga d’interessos als bancs. A més, és l’únic de la comarca que, en plena crisi, ha dut a terme una baixada de contribucions. Ha reduït l’IBI, l’impost de vehicles, l’ICIO i la taxa de fem. Aquesta mesura és inaudita en la Marina Alta, on la tendència és pujar les contribucions. Fins i tot el ple s’ha acollit ara a un procés extraordinari de revisió cadastral obert pel ministeri.

El batle ha expressat la seua “convicció” que ara, que el mercat immobiliari està en hores baixes, els valors cadastrals dels xalets de la zona costanera baixaran i, per tant, també pagaran menys IBI. Però Benissa és l’excepció.

Teulada, amb un deute viu de 6,2 milions, encara pot permetre’s el luxe de congelar les contribucions, com ha anunciat el batle, el també popular Antoni Joan Bertomeu. Aquest ajuntament ha explorat una nova fórmula per a obtindre ingressos: la venda de patrimoni del sòl improductiu. Amb la subhasta de parcel·les residuals, on una promotora sí que pot construir un xalet, el consistori fa caixa.

Font de la notícia: Diario Información

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/