Economia

Benissa compta amb zones entre el 9% més pobres de tot l’Estat Espanyol

Vector de Negocis creat per dooder
Vector de Negocis creat per dooder

L’Institut Nacional d’Estadística publica de forma anual les dades de renda per municipis i districtes censals i d’aquestes dades es poden obtindre conclusions interessants.

Una d’elles és que bona part dels veïns i veïnes que viuen al terme de Benissa, però fora del centre urbà, estaria entre el 9% més pobre de tot l’Estat Espanyol, declarant uns ingressos mitjans anuals per cada llar de 19.526 €. A més, un 19,1% ingressaria menys de 416 € al mes.

La situació al centre urbà és millor, però amb grans diferències segons els diferents districtes censals. Així, els residents del centre històric i la zona de la plaça serien els que més ingressos tindrien, amb una mitjana anual per llar de 26.288 € i només un 9,8% declararia ingressar menys de 416 € al mes.

Per altra banda, el sector més desfavorit seria La Capella, on es declaren una mitjana de 22.406 € anuals, i un 18,3% sobreviuria amb menys de 416 € al mes.

Les dades en brut de l’INE també aporten altra informació rellevant. Per exemple, cada llar comptaria amb 2,42 persones de mitjana i les llars unipersonals suposen el 31% del total.

Quina és la font d’ingressos?

Segons les dades de l’INE al centre urbà la font d’ingressos seria el 51,8% el salari, el 24,9% una pensió, el 2,2% la prestació d’atur i el 2,1% altres prestacions. Un 19% correspondria a altres fonts d’ingressos. Els habitants del centre històric i la zona de la plaça serien els que menys dependrien d’un salari al centre urbà 50,1% i més de les pensions (26%) i d’altres fonts d’ingressos (19,8%).

La diferència encara és més acusada per a les persones empadronades fora del centre urbà. Només un 38,3% dels ingressos prové d’un salari. Les pensions suposen un 33,9%, un 2,9% de diferents prestacions i un 24,9% es deuen a altres ingressos.

Conclusions

El model econòmic poc diversificat i basat en el turisme i la construcció genera salaris precaris i afavoreix el frau fiscal, sent una situació molt semblant a altres municipis costaners de la província d’Alacant. Les diferències salarials són importants segons les zones del centre urbà i genera desigualtats substancials.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?