Inici » Notícies » Cultura

Una investigació exculpa el benisser executat el 1940 per matar dos religiosos

24 de setembre de 2018 Un comentari
Luís Botella en un moment de la conferència

Luís Botella en un moment de la conferència

L’historiador Luís Botella cercava testimonis de dones de Benissa que van viure la Guerra Civil. Va trobar a Alacant a Catalina, la filla de Pompilio Llopis, executat l’any 1940 pel franquisme per ser l’inductor dels assassinats de Francisco Sendra, qui havia sigut rector a Calp, i Zacarías Ivars, el pare franciscà del convent de Benissa. Catalina, 82 anys després dels assassinats (van ocórrer la nit del 3 al 4 de setembre de 1936) i 78 després de l’afusellament de son pare, li va insistir que aquest va ser innocent i que va pagar pels crims que van cometre uns altres. “Quan ens vam acomiadar, em va dir: “Tota la vida he estat esperant-te”. Luís Botella va comprendre llavors que la comesa d’un historiador transcendeix a voltes el fer memòria. Havia de fer justícia.

Aquest jove historiador, que és professor a Barcelona i està acabant el seu doctorat a la Universitat Autònoma d’eixa ciutat, va començar a investigar i recopilar les declaracions que es van produir en el judici sumaríssim, així com testimonis orals. Ha aconseguit reconstruir el que va ocórrer aquella nit, “la més fosca de Benissa”. I s’ha cerciorat que el procés contra Pompilio va ser “caòtic” i que va estar ple de “contradiccions”. Botella va presentar el divendres passat les conclusions de la seua investigació en una sala d’actes de Benissa plena de gom a gom. Han passat huit dècades, però els veïns volen saber la veritat.

L’investigador també ha esbrinat que els altres benissers, Pedro Martínez, “el Roget”, i Andrés Ivars, “Marreta””, també afusellats per la dictadura franquista pel crim dels religiosos, no van ser els autors materials, encara que sí van acompanyar la Pepa (el cotxe de la repressió dels elements incontrolats de l’inici de la Guerra Civil) als qui van disparar a Francisco Sendra i Zacarías Ivars, dos religiosos molt volguts al municipi.

L’historiador ha aconseguit conèixer la identitat d’un dels tres “assassins” que van arribar amb la Pepa des d’Alacant per a perpetrar els crims. “El cap de l’expedició era Rafael Carratalá Poveda, que tenia 38 anys, era d’Alacant i treballava de comerciant de vins a Xàtiva”, va revelar Botella.

Els tres benissers acusats només van encertar a recordar durant el judici el nom de Carratalá i mai es va poder trobar aquesta persona, va indicar l’historiador.

Botella va assegurar que quan la Pepa va arribar a Benissa va acudir a la seu d’Esquerra Republicana, on estaven Pompilio, un llaurador que llavors era el president del partit comunista en el poble i des de feia 15 dies delegat d’ordre públic; el llavors batle, Francisco Ribes, i l’empresari Francisco Borrell Sala. “Aquests dos últims de seguida es van retirar d’escena”, va dir Botella. Però cap dels tres benissers, ni després “Roget” i “Marreta””, sabien que els integrants de la Pepa ja havien pensat els crims. “Estaven convençuts que venia a fer detencions, però no sabien que venien a matar”, va sostindre l’historiador, que va qualificar el judici contra els tres benissers després executats de “teatre del franquisme per a justificar la repressió”.

Font de la notícia: Diario Información

Un comentari»

  • juan.a. ha dit:

    Vaig estar a la conferència i sincerament vaig sortir bastant decebut. Independentment de certes contradiccions, em sembla increïble que en un estudi així només aparegui el testimoni de la filla d’un dels inculpats de Benissa per els 2 assassinats i els documents i sentències oficials (amb moltes contradiccions per part dels acusats i més personatges involucrats ) i no es trobi cap testimoni de familiars dels altres acusats, dels assassinats i de la gent del poble de Benissa en la qual encara viu la memòria transmesa de pares a fills de tot el que va passar aquella nit i qUE nO VA QUEDAR ESCRIT PER LA POR I LA COACCIÓ.
    Memòria històrica, entenc que és la de tots, dels que van morir executats amb judicis sumaríssims, però també dels que van morir sense tenir un judici simplement assenyalats per un dit acusador, i de les famílies de tots .Dejemos de netejar sigles i tanquem aquesta etapa tan agra de la nostra història posant nom a tot ia tothom. Va haver-hi víctimes per les dues parts, la paraula assassí o assassinat sona igual en un bàndol que en un altre. Els assassins no són només els que estrenyen el gallet, també els que assenyalen amb el dit o faciliten els mitjans.

    Una gran oportunitat d’haver passat pàgina a un fet històricament molt dolorós de Benissa de forma rigorosa, justa, i imparcial.

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/