Inici » Notícies » Cultura

Potència imaginativa

30 d'Octubre de 1999 No hi ha comentaris

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 30 d’octubre de 1999 al diari El País:

En el Monumental, i dins del cicle habitual de la Simfònica de Radiotelevisió, la Reina va lliurar el dijous a Javier Santacreu el XVIé Premi de Composició de la Fundació Ferrer Salat, que hui presideix Sergio Ferrer Salat. Va recaure el guardó en el compositor alacantí, nascut a Benissa l’any 1965, Javier Santacreu, format fonamentalment en el Conservatori Municipal d’Alcoi, que dirigeix, amb forta originalitat, Javier Darias (Alcoi, 1946), així com el Concurs Ciutat d’Alcoi. Precisament, en l’edició de 1991 el va guanyar Santacreu per la seua obra “Vitae”.

La d’ara s’anomena “Oniris, música del somni” i acusa la potència imaginativa i el domini del seu autor que ens porta sense el menor titubeig ni la més mínima sensació d’artesania vàlid només per ell mateix. Una pàgina important la de Santacreu que, entre altres coses, demostra – com succeeix en les del mateix Darias – que existeix una veta llevantina en la música molt distinta de la que, fins fa no gaire, va il·luminar els pentagrames dels mestres ja desapareguts o, encara, vius i en activitat. L’autor premiat va recollir molt intenses ovacions juntament amb Enrique García Asensio i la RTVE. Van servir una estrena responsable, clara i musical.

Abans, un duo de pianistes ben conegut i benvolgut, encara que potser no tant com mereixen, va protagonitzar el Concert per a dos pianos, de Francis Poulenc. Músic molt del seu temps, Poulenc supera els condicionaments de la seua circumstància. El duo format per Ángeles Renteria i Jacinto Matute va fer una creació del concert. En realitat, no constitueixen un duo sinó un immens piano de dos teclats i dues voluntats conjuminades en el pensament, l’expressió i l’ideal sonor. García Asensio i la Simfònica de RTVE van col·laborar integrats en totes les virtuts tècniques i estilístiques dels solistes. Un altre Poulenc divers, el del Glòria, de 1959, assumit brillantíssimament per les formacions coral i instrumental de la casa i amb la soprano Judith Howart com a solista de gran classe i veu bellíssima, va posar fi a un programa exemplar.

Enllaç
Notícia original

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/