Cultura

Mor el periodista Ignacio Carrión, resident a Benissa

Ignacio Carrión
Ignacio Carrión

El periodista i escriptor Ignacio Carrión va morir el dissabte per la nit a conseqüència d’un càncer de pulmó. Valencià, nascut circumstancialment a Sant Sebastià el 1938, Carrión va exercir com a periodista durant més de 45 anys quasi sempre a l’estranger. Va treballar a la delegació de l’Agència Efe a Londres, va ser redactor i cap d’informació de la revista Blanco y Negro i corresponsal d’Abc a Sant Francisco i Londres. A més, va ser corresponsal de Cambio 16 i Diario 16 a Washington i durant tres lustres va ser enviat especial d’El País per tot el món.

Cronista i articulista de reconegut prestigi, els dos últims anys va col·laborar amb la revista Plaza, publicació d’Ediciones Plaza a la qual va aportar la seua visió del món amb la seua columna La mirada escribe, on va revelar la malaltia que va acabar amb la seua vida. La revista li va dedicar un reportatge, el passat mes d’abril, en el qual el periodista assegurava no tindre por a la mort.

No va deixar d’escriure, al dictat quan no va tindre forces, des de l’hospital on va estar ingressat i en els pitjors moments del seu tractament. El seu últim article, “El jardín del Diablo”, es va publicar en el número de Plaza que va eixir a la venda el passat 7 d’octubre.

Carrión va escriure quatre llibres de relats: Klaus ha vuelto, Diario de un vendedor de Olivos en Manhattan, Pobres mujeres i Desde Cabo de Gata. També va publicar quatre novel·les: El milagro, Cruzar el Danubio (premi Nadal el 1995), Deshaucio y tomates para mi viejo.

El 2007 va iniciar la publicació dels seus diaris íntims, que van molestar a nombroses personalitats del món de la política i la cultura que apareixien citades. Va publicar quatre volums de diaris: La hierba crece despacio (1961-2001), Molestia aparte I (2001-2005), Molestia aparte II (2006-2010) i Diarios (2011-2015), aquest últim fa pocs mesos.

Va escriure un volum de cartes dels xiquets espanyols al Rei, Querido señor Rey, que va ser prohibit pel primer govern de la monarquia, i un altre semblant de cartes a Déu, Querido señor Dios. Va publicar també assajos i llibres de viatges, l’últim d’ells Cartas a Lola desde USA (2015), una recopilació de cartes escrites i mai enviades a finals dels anys vuitanta a una altra periodista.

Nota d’Infobenissa: Ignació Carrión va escriure un recull d’articles sobre Benissa, poble on vivia, i la seua gent. Aquests articles van ser escrits entre 2004 i 2006 al diari El País i poden llegir-se a Infobenissa en aquest enllaç.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 9 d’Octubre de 2016 al diari electrònic VALENCIA PLAZA


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?