Cultura

La Puríssima Xiqueta representa l’art sacre de la comarca en una mostra a Alacant

Una missa va acomiadar la imatge de la Purísssima Xiqueta el dimecres passat. I és que la patrona de Benissa ha viatjat a València on romandrà durant els propers mesos per a ser restaurada. L’objectiu d’aquesta millora del retaule que data del segle XVII és perquè participe en una exposició que ha organitzat la Fundació de les Imatges, on es mostraran les principals peces d’art sacre de totes les esglésies de les comarques d’Alacant.

Aquesta mostra artística que té els seus precedents a Oriola i València, tindrà lloc en principi a partir d’abril de 2006 al Monestir de Santa Faç i concatedral de San Nicolàs de la ciutat d’Alacant.

La Puríssima ha estat seleccionada per la Fundació per tractar-se d’una imatge del segle XVII. I és que la mostra pretén reunir totes les obres religioses més representatives d’aquest segle. Totes elles seran exposades sota la temàtica “El rostre de l’eternitat”.

No obstant això, aquesta no és l’única obra seleccionada ja que la institució ha sol·licitat també permís a la parròquia de la localitat per a adquirir durant l’any que durarà l’exposició, la Mare de Déu del Loreto i el Ecce-Homo, així com la serigrafia d’una verònica que actualment roman a l’ermita de Santa Bàrbara.

A pesar que la Puríssima Xiqueta es troba a València, la patrona tornarà a l’abril per a poder ser la màxima representant de les festes de Benissa. D’aquesta forma, la imatge romandrà en l’església que normalment l’acull durant la setmana de festes per a més tard viatjar a Alacant on romandrà exposada fins l’abril de 2007.

L’arribada de la patrona a Benissa

Conta la llegenda que allà per l’any 1624 dos pobres pelegrins passejaven pels carrers de Benissa buscant un lloc on dormir. Ambdós van arribar fins la casa de Joan Vives on la seua dona els va oferir menjar i un llit perquè passaren la nit. En compensació, els visitants li van regalar una imatge de la Pusíssima Xiqueta desapareixent més tard misteriosament. La dona va guardar la imatge en un bagul però a l’endemà va aparèixer damunt d’ell. Aquest fet, considerat com a miracle, es va repetir diverses vegades fins i tot quan li passaven la clau al bagul. Finalment el rector va decidir instal·lar la imatge en l’església que avui dia duu el seu mateix nom.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?