Cultura

Joan Nave torna a la vida Joanot Martorell, el cavaller ‘prototipus de valencianitat’

Joan Nave dóna vida a 'Joanot' de la Cia Esclafit Teatre
Joan Nave dóna vida a ‘Joanot’ de la Cia Esclafit Teatre

Joan Nave (Benissa, 1978) és el director de la companyia Esclafit Teatre, una jove companyia que treballa per fer-se un lloc dins del panorama valencià a través de la recuperació de clàssics. Nave es mostra un home polifacètic que posa al servei de l’espectador la seua vessant actoral i ara afegeix, també, la seua formació com a filòleg per a escriure Joanot. Després de deu anys fent teatre professional per les comarques del sud del País Valencià, “en el punt en què estava, necessitava fer un monòleg”, explica l’actor que dóna vida al cavaller medieval en aquesta obra que el proper 31 d’octubre s’estrena al Gran Teatre d’Elx, que prompte es podrà veure a Benissa i que, sens dubte, serà una obra obligada per als estudiants valencians.

Joanot ens situa en “l’hivern de 1464, en aquell instant en què el cavaller valencià ja té ventilat el seu llibre”. El Tirant lo Blanch tindrà un gran pes en aquesta obra, “amb una càrrega molt visible, però el personatge, insisteix Joan Nave, és Joanot”. Per a situar-nos dins de l’obra, Esclafit Teatre apunta que “l’escriptor i cavaller ha estat treballant-hi durant quatre anys. Fa fred, plou i té fam. És vell i pobre. Tot i que n’està ben orgullós, demà anirà a ca Mossén de Galba i empenyorarà el manuscrit per 100 reals si abans, aquesta nit, res no li ho impedeix. Un cavaller viu lluitant i mor en la batalla, encara que les últimes, les pitjors, sempre són amb un mateix”.

L’obra “és un monòleg d’humor amb rigor històric i literari” i amb aquesta recepta teatral tothom “podem aguaitar-nos per un forat per veure què va passar en la nit més decisiva del nostre autor”, afirma l’actor i escriptor.

Joan Nave, d’Esclafit Teatre.

Com arribem a Joanot Martorell? Davant el dubte, el dramaturg ens explica que “a l’hora de fer un personatge cap d’ells em donava el pes, no en trobava cap”. En un moment donat, però, Nave es plantejà tres reptes per fer la recerca: “Que el personatge estiguera prop de la nostra cultura, és a dir, que representara la idiosincràsia valenciana”, i amb això afegeix, “no sé si estic fent nacionalisme o no, però en trobar Joanot Martorell vaig veure que era el personatge, perquè llegint el Tirant veus un prototipus de valencianitat”. En segon lloc “Martorell marcà el final d’una època. Si hi va haver un moment en la història en què València era alguna cosa en el bressol d’Europa, Martorell estigué allí per veure com deixava de ser-ho”. Però hi ha un tercer ítem en la recerca, de caire personal: “Un dia estava amb la meua germana major, estava plantejant-me escriure una obra amb situació històrica i en dir-li que era Joanot Martorell el triat, em va dir que no sabia qui era. Això em féu caure el món al terra, perquè sap qui es Garcilaso, Quevedo, Cervantes, etc., i només li sona qui és Martorell o el Tirant lo Blanch”. Nave fa extensible aquesta nebulosa a l’imaginari col·lectiu dels valencians i creu que aquesta desconeixença es deu al fet que “mai no hem tingut institucions que difongueren els personatges de la nostra cultura, i Martorell respon a un dels personatges més importants de la literatura europea”.

Amb el text entre les mans, Joanot Martorell “m’ha fet vibrar tant (o més) com un Estellés, o com un Piera. Energia, arrelament, pulsió tel·lúrica. Em pose al costat de Joanot i reivindique, a peu d’escena, aquesta lletra de batalla a ultrança contra la impermanència que fa ell, aquest crit ple de rialles, amor i amenaces”.

Una finalitat també divulgativa

“Martorell no només és important per ser un valencià il·lustre, sinó que damunt escriu una obra genial, brillant”, segons ens explica. Per tant, “aportaré el meu gra d’arena per tal d’aproximar-lo a un públic tant adult com juvenil, des del punt de vista de la seua ànima, des de la persona”, i per aquest motiu Joanot “té un toc íntim, fresc, molt directe i àgil”.

Estem, doncs, davant una obra de nova creació en què Eslcafit Teatre trenca amb aquella visió fosca i tenebrosa del personatge i del moment. Ací, però, l’humor juga un gran paper per a afegir frescor. “Abans d’escriure, he estat un any documentant-me, llegint tots els estudiosos i biògrafs de Martorell. Ara que tinc el buidatge biogràfic, em quede amb el que escriu Rafel Beltran, qui parla d’un cavaller alegre i no d’un cavaller de la triste figura del Quixot que escriu Cervantes”. Nave ens remet a la gran obra martorellana: el Tirant lo Blanch, on “fa burla dels monarques. Fins a 8 o 9 són menyspreats sorneguerament, però també hi ha escenes amoroses amb càrrega d’ironia i tot això sense caure en el mal gust”. La fase prèvia a la construcció d’un text convincent també recau en les “Lletres de batalla entre Joan de Montpalau i Martorell”, on parla de boca seua sobre un desafiament a mort que té una ironia fantàstica”. Trobem, per tant, una personalitat reconstruïda “a partir del que ell expressa en el Tirant, però també en les Lletres de batalla i altres estudis”.

L’espectador adult i juvenil trobarà un Joanot en plena vida, amb la visió estètica i direcció de Joanmi Reig, que “és garantia d’èxit”, i una posada en escena que “té un punt d’eclecticisme”. No obstant això, “és una obra per a l’àmbit acadèmic”, però “no exclusivament” ressalta Nave, ja que Joanot també és una obra pensada per a gran auditori. De moment se li auguren èxits com el que a ciència certa recolliran el pròxim 31 d’octubre al Gran Teatre d’Elx, on l’estrena de Joanot serà l’obra que tanca el Festival Medieval d’Elx.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 26 d’octubre de 2016 al diari electrònic laveupv.com


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?