Inici » Notícies » Cultura ,Història de Benissa

El dissabte passat es va presentar a Calp el llibre sobre Fra Juan de Molina, qui va rescatar els cristians de Calp el 1639

9 de novembre de 2015 No hi ha comentaris
Presentació a Calp del llibre sobre Fra Juan de Molina

Presentació a Calp del llibre sobre Fra Juan de Molina

El dissabte per la vesprada es va presentar, a la Casa de Cultura de Calp, un llibre sobre la vida de Fra Juan de Molina y Entrena. Fra Juan de Molina va ser l’encarregat del rescat dels cristians de Calp (i entre els quals es troben nombrosos cognoms benissers) que estaven captius a l’Argel l’any 1639.

La presentació va estar a càrrec de Pilar Saura, autora del llibre, la qual va estar acompanya per la regidora de Cultura Pilar Cabrera, i el rector de Calp, Juan Carlos Ferri.

Extracte del llibre

El provincial mercedari Fra Juan de Molina y Entrena va rescatar el 1639 a Alger 114 captius cristians, 84 valencians, i entre ells 69 dels capturats a Calp el 1637.

La investigació de tres anys destaca que el venerable pare Molina, provincial aragonès de l’Ordre de la Mercè nascut el 1579, va ser qui va rescatar el 1639 en alger 114 captius cristians, entre ells 84 valencians, i entre ells 69 calpins capturats pels pirates a Calp el 1637, incloent el rector mossèn Damià Abargues. Entre els cognoms dels rescatats i familiars de Calp es troben: Abargues / Abargas, Bonanat, Torres, Soria, Ortis, Ortola, Chorro, Serda, Guardiola, Llobell, Sollesa, Beltrán, Pérez, Navarro, Perles, Bernat, Ribes, Gossa , Tomas, Peresa, Torrixes, Àvila, Muños, Prats, Torrella, Perles, Gadea, Ferrer, Moreno, Mestre, Sau, Sellesa, Peidro, Prats, Piata, Gil, Gossamu, Gona, Ortega, Vives, Balles i Blanquer.

Blog informatiu: http://frayjuandemolina.blogspot.com.es/

Resum de la vida del redemptor Molina

Fra Juan de Molina y Entrena va ser un venerable religiós de l’Ordre de la Mercè. Dita ordre celebrarà el 2018 el seu jubileu pels 800 anys des de la seua fundació per Sant Pere Nolasc que va comptar amb el suport del rei Jaume I. Els mercedaris es van comprometre amb un quart vot, afegit als tradicionals de pobresa, obediència i castedat de les altres ordres, a alliberar altres més febles en la fe, encara que la seua vida perille per això. En les redempcions de captius cristians dutes a terme al nord d’Àfrica van portar a efecte el seu quart vot.

El pare Molina, la vida i prodigis del qual van escriure el pare Neyla i altres escriptors mercedaris, va ser batejat el 28 octubre 1579 a la vila de Carenas a Aragó. En la seya infància va fer presagiar la eminent virtut que va practicar tota la seua vida, sent estimat de tots per la seua docilitat, puresa de costums i afició al retir de casa. Amb tan bones disposicions va vestir l’hàbit a Calataiud el 17 d’octubre de 1596, professant l’any següent. Va estudiar Arts i Teologia, adquirint el grau de mestre. Va ser comendador del convent de Sant Agustí de Calataiud, del convent de Santa Eulàlia de Pamplona, ??i del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, comunitats que governar amb gran observança, prudència i bon exemple.

Va ser nomenat definidor de província i redemptor per Aragó i Navarra, a més de ser enviat per fra Juan Cebrián el 1628 com visitador a Andalusia. Va fer dos redempcions, una a Tunísia l’any 1634 on va rescatar 113 captius cristians i una altra a Alger el 1639, sent ja provincial d’Aragó, en la qual va rescatar 114 captius, dels quals 69 havien sigut capturats dos anys abans a Calp (Alacant).

A la seua tornda el van nomenar de nou comanador de Saragossa. Va participar en la fundació del Col·legi de Sant Pere Nolasc de Saragossa el 1647. Tota la seua vida va ser humil, afable, compassiu, retirat, estudiós, obedient, pobre, cast, i d’una extraordinària mortificació i penitència, aconseguint per aquestes virtuts i el seu saber, el respecte i l’estimació de tots.

Va predir l’hora de la seua mort joiosa, que va succeir amb 73 anys el dia 20 de desembre de 1652, quedant el seu cos bellíssim i flexible, veient-se en el seu trànsit llums com estels sobre la seua cel·la, que pujaven i baixaven. Va ser soterrat a la Capella del Eccehomo del convent de Sant Llàtzer. En el Capítol General celebrat a Osca el 1682 va ser considerat venerable i en la seua vida es refereixen coses meravelloses i notables prodigis.

Retrat del pare Molina en l'ermita de Santa Ana de Carenas (Saragossa) que va ser restaurat l'any 2012 per la Cofradia del Cristo de la Langosta

Retrat del pare Molina en l’ermita de Santa Ana de Carenas (Saragossa) que va ser restaurat l’any 2012 per la Cofradia del Cristo de la Langosta

La situació dels captius a Alger en el període 1523-1692

L’investigador José Antonio Martínez Torres va analitzar nombroses redempcions al nord d’Àfrica en el període de 1523 a 1692, en Alger i Marroc, amb un total de 6.916 captius rescatat per redemptors de la Mercè i de la Trinitat. Aquest autor assenyala que el període de 1610 de 1640, on s’emmarquen les dues redempcions del pare Molina, va ser el de major perill per als pobles i llogarets de la costa espanyola. L’expulsió morisca de 1609 va marcar l’inici d’una nova contesa per als espanyols, perquè els moriscos expulsats van començar a assaltar navilis espanyols.

També destaca Martínez que des del segle XVI fins a 1635 s’havia estimat una població captiva a Alger de 20.000 a 25.000 persones. Segons alguns estudis, a Alger els captius es van reduir de 25.000 el 1580 a 8.000 1650. D’altra banda, els renegats o persones que van decidir apostatar de la seua fe es van duplicar en aquest període, de 6.000-10.200. És a dir, que en 1650 hi havia més renegats que captius a Alger.

L’atac dels pirates a Calp el 1637

En les Noves aportacions a la història de Calp de Julia Campón Gonzalvo i Jaume Pastor Fluixà (Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Calp, 1989) figura la descripció de l’atac. En el text, que era un relat de 1643 del cronista Marc Antoni Palau en “Història de la ciutat de Dénia” el facsímil del qual va ser publicat per la Diputació Provincial d’Alacant com a “Diana Desenterrada” (1975), s’especifica amb detall un atac dels moros a la ciutat el 1637, quan van capturar més de tres-centes persones, just dos anys abans de la redempció de 1639, i com a conseqüència la població va quedar reduïda a 65 persones

“A 3 días del mes de Agosto del año 1637 amanecieron sobre la villa de Calpe, 7 galeras de Argel con su arráez, Alí Pichilin, moro colorín, natural de Argel, y sin ser vistos, ni sentidos (por averse dormido todos los centinelas en sus puestos), saltaron en tierra/tierria a la sonda 600 turcos, y arrimando escalas, assaltaron la desdichada y descuydada Villa. Acrecentó su desdicha el hallarse fuera de la villa hasta 60 hombres, que a diferentes menesteres de negocios y caminos, havían salido en pocos días antes, hallándose dentro sólo 26 hombres, que despiertos al ruydo salieron con sus Armas, y algunos dellos fueron muertos al salir de sus casas, por estar ya los turcos por las calles, los otros que pudieron subir a las murallas murieron en ellas defendiendo valerosamente sus vidas, su libertad y su Patria. El rector saltó al primer ruido, y como fiel sacerdote acudió a la Iglesia y sagrario, y sumido el Santísimo, tomó la puerta defendiendo con espada y Rodela la entrada de la iglesia y sacrario, y hasta que aviendo recivido algunas heridas considerables, huvo de rendirse a la gran multitud de turcos. Las mugeres y niños al primer ruydo tuvieron lugar de recogerse a la torre fuerte, que está en medio de la villa, muy a su salvo,echaron fuego a la puerta de la torre y obligaron a las mugeres y algunos hombres que avía en ellas a abrir y salir de la torre, porque el humo los agogava. Levarónse (caso lastimoso) 296 personas entre hombres, mugeres y niños. Los muertos de Calpe fueron 10, y de los turcos 40, con más de 100 heridos. Llevarónse toda quanta ropa y menaje havía por las casas, sin dexar cosa en ellas, sólo se salvaron las campanas y 2 piezas de artillería que avía y que las baxaron a embarcar, y huvieron de dexarlas por el socorro que acudió de las villas y lugares vecinos”.

Segons Campón i Pastor, en l’informe posterior, l’11 d’agost de 1637, que es va enviar sobre l’atac al rei Felip IV, s’indicava que s’havien endut 296 captius. De seguida es van oferir fons per a pagar un possible rescat. Però els moros no es van presentar en un primer moment a negociar. Els pocs veïns que van quedar també van escriure al rei perquè ajudara en el rescat dels captius i per a sol·licitar ajuda econòmica, ja que ho havien perdut tot, i els va concedir 6.000 ducats. El 24 d’agost es van presentar els algerians a les platges a negociar el rescat de les persones que s’havien emportat.

L’encarregat de negociar va ser Mossèn Pere Cabrera de Benissa. Del relat de l’encarregat de parlamentar s’aprecia que va acompanyar a Jayme Estevan (en el llistat trobat de la redempció de 1639 figura la dona i quatre fills de Jayme Estevan pel que s’entén que es trobava desesperat) amb altres tres o quatre, però que no van deixar pujar a Jayme Estevan a la llanxa perquè van amenaçar amb agafar-lo. Es va haver de seure en un matalàs de domàs carmesí davant el general anomenat Amet Pichilí al qual va agrair la possibilitat de tractar el rescat de la gent de Calp, i que va informar sobre els captius que “estaban en Argel, el Papas (deu referir-se al rector) y las mugeres, que los demás compartidos yvan en aquellas galeras, que en aquella vi siete”. Li va informar que no passaven gana i que només havia mort Roch Torrijos. No van voler esperar a un administrador reial amb més capacitat de negociar, i li van donar un passaport per si volia anar a Alger i li’l van segellar, i es va tornar a terra. Un any després els veïns seguien demanant ajuda per reforçar les seues defenses.

La redempció del pare Molina a Alger el 1639

La redempció d’Alger es va realitzar al juliol de 1639, quan fra Juan de Molina era provincial i comptava amb 59 anys, va anar amb el mercedari Miguel Miralles per València i van rescatar 114 captius, sense comptar els que van pagar el seu propi rescat. Dels captius cristians rescatats 69 eren de Calp (Alacant), que havia patit dos anys abans un atac dels pirates en què es van endur nombroses dones i xiquets. El venerable pare Molina va assenyalar que va eixir a la redempció amb vint mil escuts. El cost final va ser de “veinte mil trescientas y diez y nueve libras, once sueldos y diez dineros”.

El cronista mercedari fra Gabriel Téllez, el famós autor teatral Tirso de Molina, va ressaltar com va arribar el pare Molina a Barcelona: “Partió de Zaragoza el dicho padre provincial Molina por lo más riguroso del estío de este mismo año, guiando a Barcelona, donde le esperaba el compañero redentor Miralles, y para que en todo lo posible fuese verdadera imitación del Redentor Divino, no quiso valerse en todas las cincuenta leguas, de pies ajenos, sino que, por los propios caminando, comenzó desde su patria a atesorar los méritos que los trabajos y sudores medran a los que con perfección desean adquirir el blasón de redentores, extrañeza en este siglo casi prodigiosa, donde las comodidades y ostentaciones vanas se han incorporado de manera con las prelacías y cargos religiosos, que el no añadir autoridades se juzga a menoscabo. ¿Provincial de la Merced y a pie por los caminos?, Rara avis in terra. Confusión de concurrentes, aunque la presunción lo bautice por desaire”.

La principal dificultat que va haver d’esquivar el redemptor és que estava prohibit rescatar captius entre els tres i els quinze anys. Segons el pare Molina “granjeé a un Morabuto, que es como en España Obispo, puse a los muchachos de cuatro, de cinco, y de seis años en brazos de las esclavas como hijos de ellas cubiertos con una gran toalla, solo un Turco descubría la cara a los niños, y en decir el Morabuto: pasa adelante ninguno del Duán replicaba, sino que los escribían, y con eso, de allí se iban al navío a embarcar. Fue una Redención esta tan compasiva, y de dar a Dios gracias, que en la Procesión que hicimos día de San Roque en Valencia, de compasión, y gozo, lloraban mujeres, y hombres, viendo tantas mujeres, y doncellas, y niños, y niñas. Los padres de estos se hallaron obligados a quitarlos a sus mujeres, y llevarlos ellos en los brazos porque no se los ahogara la multitud de la gente no cabía en las calles”.

La redempció d’Alger va tornar a Espanya pel port i barri del Grau de València, on hi va haver una processó dels rescatats amb els que es va implicar la població. A la imatge s’aprecia una imatge antiga del Monestir mercedari del Puig, que degué visitar el pare Molina en acabar la redempció d’Alger.

Imatge antiga del Monestir mercedari de Nostra Senyora del Puig

Imatge antiga del Monestir mercedari de Nostra Senyora del Puig

Sobre la investigadora
María Pilar Saura Pérez, nascuda a Quart de Poblet (València) el 1962 i resident a Madrid, casada i mare de tres fills, és doctora en Ciències de la Informació (Universitat Complutense de Madrid), llicenciada en Periodisme (UCM), llicenciada en CC. EE. i Empresarials (Universitat Comillas).

Contacte: pilar.saura@gmail.com
Bloc informatiu: http://frayjuandemolina.blogspot.com.es/

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/