Inici » Notícies » Cultura

El benissenc Jaume Ortolà guanya el premi de traducció Ciutat de Tarragona

20 de novembre de 2005 No hi ha comentaris

El traductor Jaume Ortolà Font (Benissa, Alacant) ha guanyat el 6é premi de traducció Vidal Alcover, un dels premis del cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que convoquen l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.

Ortolà ha obtingut el premi amb el seu projecte de traducció de Faust (primera part), de Goethe.

El jurat ha acordat concedir el premi a aquest projecte per “la importància de l’obra, per la qualitat de la traducció de la mostra presentada, perquè Faust és una obra cabdal de la literatura alemanya i perquè l’única traducció existent d’aquesta obra a la nostra llengua (de Josep Lleonart) és arcaïtzant”.

La dotació del premi és de 12.000 EUR. El traductor del projecte premiat rebrà el 25% de l’import total del premi en el moment de la seua concessió i en rebrà un altre 25% un cop la traducció estigui enllestida. Pel que fa al 50% restant, l’Ajuntament acordarà amb el traductor el termini del pagament, moment en què aquest haurà de justificar per escrit que ha elaborat ja com a mínim la meitat de la tasca a realitzar. L’obra serà editada per Columna Edicions.

La lectura del veredicte i la concessió del premi van tenir lloc durant el transcurs de La Nit dels Premis, que se celebrà ahir 19 de novembre a les 21 h al restaurant Fortí de la Reina de Tarragona, i en què també es desvelà el guanyador del 16é premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler i es lliuraren la resta de premis, els veredictes dels quals s’han anat fent públics al llarg del cicle d’activitats literàries Tardor Literària.

Podeu consultar les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona a la pàgina web www.tarragonalletres.org.

Currículum del traductor

Jaume Ortolà i Font va nàixer a Benissa en 1973. Si bé la seua formació i la seua trajectòria professional no estan directament vinculades al món de la literatura i de la traducció, la inquietud per conèixer i aprendre l’ha portat a estudiar i a treballar en camps molt variats, i entre ells, fruit de la seua passió per la lectura, també es troba la traducció.

Pel que fa als seus estudis, és enginyer superior de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València, professor superior de piano i de solfeig i teoria de la música pel Conservatori Superior de Música de València i màster en arts digitals per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

En el camp professional, ha sigut professor d’ensenyament secundari, professor d’informàtica de l’Escola Superior de Música de Catalunya, i professor d’harmonia i anàlisi en diferents conservatoris valencians. Com a enginyer, va treballar durant tres anys en el desenvolupament de noves tecnologies aplicades a la música en el Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, concretament en un sintetitzador de veu cantada en anglès que va ser comercialitzat per l’empresa Yamaha. En aquest projecte veritablement multidisciplinar es van haver de reunir coneixements tecnològics, musicals i lingüístics per a crear un producte nou inexistent fins aquell moment. En l’actualitat treballa com a professor d’harmonia i anàlisi musical en el Conservatori de Dénia.

Com a pianista, ha realitzat nombrosos concerts en solitari, acompanyant diversos solistes instrumentals, cantants i cors, i també com a solista amb orquestra. El seu interès per la música del segle XX l’ha impulsat a interpretar en públic els llibres primer i segon d’estudis per a piano de György Ligeti.

Pel que fa al seu interès per la literatura, és un lector constant i llegeix habitualment en català, alemany, anglès, espanyol i francès. Quant a traduccions, a part del projecte de traduir el Faust de Goethe, també ha treballat en la traducció del relat Michael Kohlhaas i l’obra de teatre El príncep d’Homburg de Heinrich von Kleist.

Justificació del projecte

L’interès d’una traducció al català del Faust de Goethe és indubtable. Faust és un dels poemes dramàtics més grans de tots els temps i forma part indiscutible del cànon de la literatura universal. A més a més, malgrat que l’obra literària en si no siga àmpliament coneguda o llegida fora dels àmbits més especialitzats, és un dels mites que ha penetrat la consciència de l’home actual (juntament potser amb el Robinson Crusoe i el comte Dràcula).

Faust fou un savi alemany del segle XVI que va viatjar extensament, es dedicà a la màgia i morí en circumstàncies misterioses. Segons la llegenda, va vendre la seua ànima al diable (personificat per Mefistòfil en moltes versions literàries) a canvi de joventut, saviesa i poders màgics.

Les primeres versions impreses d’aquesta llegenda foren la de Johann Spiess en el Volksbuch (1587) en alemany i la de l’obra de teatre Dr. Faustus de Christopher Marlowe (1588) en anglès. Spiess i Marlowe representen Faust com un brètol que és castigat justament amb la condemnació eterna. Lessing, tanmateix, hi va veure el símbol de l’esforç heroic de l’home pel coneixement i el poder, i considerà que el personatge era digne de lloança i salvació.

Goethe (1749-1832) va reprendre en la seva magistral obra dramàtica aquesta visió de Lessing de l’home que cerca. Va afegir a l’antiga llegenda els elements de l’amor i del poder salvador de la dona, i donà a la història un tractament filosòfic. Goethe va treballar sobre el Faust durant tota la seva vida, ja des de 1772 (o potser abans), en la fase de composició coneguda com Urfaust. La primera part del Faust es publicà en 1808 i és més adequada per a la representació teatral que la segona part (publicada pòstumament en 1833), més llarga i més filosòfica.

La influència del Faust de Goethe ha sigut immensa en tots els camps de la cultura: la literatura, la música, la pintura, etc. En el camp literari, s’han escrit moltes novel·les i drames (Klinger, Chamisso, Grabbe, Lenau,…) que no han fet ombra mai a la força de l’obra de Goethe. Una de les variants modernes es troba en la novel·la Doktor Faustus (1947) de Thomas Mann. En música, el Faust de Goethe ha inspirat innombrables compositors d’òperes, oratoris, música escènica, obres simfòniques i Lieder, com ara Berlioz, Gounod, Schumann, Schubert, Liszt i Boito.

Les il·lustracions basades en el tema de Faust són incomptables. Algunes de les més famoses són les de Rembrandt i Delacroix. L’adjectiu “fàustic” va servir fins i tot a Oswald Spengler en el seu influent llibre La decadència d’Occident per a designar la civilització occidental moderna.

En llengua catalana, disposem d’alguns fragments de l’obra i una adaptació parcial, traduïts per Joan Maragall, i d’una traducció completa (primera i segona part) de Josep Lleonart de l’any 1938. Malgrat l’esforç que va suposar en el seu dia aquesta traducció, a hores d’ara no la podem considerar una traducció reeixida i apta per a un públic actual. Existeix, per altra banda, una adaptació infantil de Feliu Formosa de l’any 1989. Comptat i debatut, resulta que una de les obres cabdals de la literatura universal de tots els temps no està a l’abast del públic lector català de manera adequada. El meu projecte de traducció, si bé inicialment només s’ocupa de la primera part, pretén posar fi a aquest estat de coses. De la mateixa manera que la recent traducció de la Divina Comèdia de Dant per Joan Francesc Mira ha fet descobrir aquesta obra bàsica de la literatura universal a un públic modern amb un llenguatge modern, estic convençut que una nova traducció del Faust de Goethe acostarà aquesta altra a un ampli cercle de lectors.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/