Inici » Notícies » Cultura

Detroit Llibres, amb el benisser Felip Pineda, guanya el premi a la llibreria innovadora

24 d'Octubre de 2019 No hi ha comentaris
Felip Pineda

Felip Pineda

Obrir una llibreria cada dia ja podria considerar-se innovador a la Comunitat Valenciana. Detroit Llibres, a Alcoi, ho fa i és la guanyadora d’este reconeixement que atorga la Generalitat. Ara, Cristòfol Cabeza i Felip Pineda, els propietaris d’este espai ho celebren sense grans aldarulls. Tin en compte, diuen, que açò ve sense acompanyament econòmic i que la que ho va guanyar l’any passat a Vinaròs ja ha tancat. Poc després ho faria públic una altra, Dadá de València.

Els dos feren una aposta obrint al carrer Oliver de la seua ciutat fa dos anys i mig. Pineda, periodista, li cedix en este cas el protagonisme a Cabeza per xarrar perquè «ja estic fart d’escoltar-me», comenta rialler. Ara, abans de passar-li-ho té temps a dir que a ell li va eixir bé. Este és el treball més estable que ha tingut. El seu company, que és traductor i professor universitari, pren la paraula i explica que tenien clar “quan vam obrir la llibreria que la idea era que fora un espai cultural”.

Cristòfol Cabeza

Cristòfol Cabeza

A banda de la conveniència que tinguera per les seues carreres professionals definir-se d’esta manera, amb això volien subratllar que tindrien un lloc on pogueren haver-hi des de presentacions de llibres a contacontes i tallers. El que els importava, en definitiva, era que “el fet de vindre no fora només per adquirir un llibre sinó visitar les activitats”. I Cabeza remarca que formava part de la forma que tenen d’entendre el comerç de proximitat i “estar inclosos en el teixit de persones que formen la ciutat”.

El dia a dia, eixa rutina que es convertix en la gran fita, demostra eixa voluntat. Cabeza ho explica mitjançant dos actes. Un és la presentació de Manual de lucha contra el cambio climático, editat per Ecologistes en acció, i que acolliren perquè el col·lectiu La Carrasca, amb qui ja havien treballat els ho va suggerir. I el mateix van fer amb A la conquista del cuerpo equivocado, a petició de LGTBI MARIola. “Sempre que podem fer-ho, ho fem, perquè facen seu l’espai”.

Qui s’arrime a este local del carrer Oliver sap que trobarà o bé en Felip o bé en Cristòfol, segons els torns, ganes de fer les coses diferents. “Si la gent ve ací, eres el seu llibrer de capçalera; no som el caixer que passa el llibre per la caixa registradora”, comenta Cabeza. Ara, hi ha un concepte que també puntualitza al llarg de la conversa, assegut rodejat de caixes i caixes. Ells representen una llibreria independent, ja que no estan dins d’una gran cadena, però “no ens tanquem a res i a la llibreria tenim de tot” perquè “no som una llibreria especialitzada, som una generalista. Una llibreria en una ciutat mitjana on volem vendre de tot”. I ho porta de nou a eixe ideari sobre el qual es basen, “pensem que les llibreries haurien de ser eixe lloc on tot s’equilibre: les grans editorials i les que no tenen eixe poder de difusió tan gran com per a tindre publicitat en televisions”.

Felip Pineda, junt al seu companys, s’encarreguen de convertir Detroit Llibres en un espai cultural obert a activitats.
I com ho duen a terme? «Al final, un llibrer tria els seus llibres. Esta és una llibreria on no tenim ni grans cartells ni grans expositors. Això ho cuidem. El fet de tindre cada cosa on volem que estiga». I una altra prova d’això està en el fet que no volen tindre la prestatgeria de llibres en valencià que es pot trobar a altres espais, “on estan les lectures escolars i quatre clàssics”. A Detroit Llibres, el valencià està repartit per totes les seccions. Un esforç que van decidir fer des del començament i “deixem que el client trie. No fem diferenciacions entre llengües, ni d’un idioma ni de l’altre”.

D’esta forma aconseguixen que un terç de les seues vendes siguen llibres escrits en valencià. Una xifra de la qual estan satisfets i que reflectix l’oferta que tenen, on el castellà representa el 60%. I Cabeza puntualitza açò perquè diu que “ens identifiquen com la llibreria que té en valencià. Tenim molts més de castellà però com tens més que a les papereries, saps?”.

L’índex de lectura en valencià es mou entre el 3 i el 5%, amb grans diferències, precisa, segons l’edat: els menuts tenen un percentatge molt més alt, que a la seua llibreria es traduïx en què ocupen un terç de l’espai. Cabeza pensa que la solució està precisament a les prestatgeries, on s’arrimen els que volen llegir. «Si les llibreries no tenim els llibres en valencià, com ha d’haver-hi lectors en valencià?», raona, «si vols llegir-te Els pilars de la terra i no el tens, te’l compraràs en castellà». «Des del món del llibre ens diuen que la gent llig poc en valencià però és que el llibre ha d’estar a l’abast, si no, la venda la fas en castellà», conclou.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 21 d’octubre de 2019 al diari EL MUNDO.

Font de la notícia: Servei de Notícies d'Infobenissa

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/