Sens dubte, el canvi d’ubicació li ha sentat de luxe al Creampop Benissa. El mini-festival alacantí repetia amb encert, per segon any consecutiu, l’experiència de programar les seues actuacions a l’acollidora platja de l’Advocat. Poder gaudir d’una suggestiva alienació d’artistes en directe, a escassos metres d’on les ones trenquen i amb el penyal d’Ifach i la lluna com a callats testimonis de tot, va ser assestar-li a l’estiu un bocatto di cardinale.
Entre pelegrins de l’indie, gent de la zona i veïns curiosos, al voltant de 500 persones van compondre la idíl·lica instantània presa divendres passat 16 d’agost a la vora del Mediterrani. Una foto que va perillar a pocs dies de l’esdeveniment ja que Esterotypo (avançada paternitat del seu cantant) i Wiggum (defunció d’un familiar proper) es van veure obligats a cancel·lar inexorablement la seua presència. La ràpida i efectiva reacció de l’organització i la predisposició dels grups que escalfaven en banda (Mendetz i The Parrots) van esmenar, amb èxit, l’embolic.
Com una rogenca burilla, al lluny, el sol ja s’havia apagat quan The Comebacks van prendre el modest escenari. Veterans com són, els madrilenys van vindre a gaudir i van transmetre gaudi gràcies a un repertori amè clapejat de temes propis i clàssics anglosaxons emmarcats entre els 60 i els 70. Pop energètic i sense additius que va servir de perfecta argamassa amb la qual compactar l’heterogeni i familiar respectable que pul·lulava per l’agradable recinte poc després de la mitjanit.
The Parrots s’havien pujat al Creampop en l’últim moment. No hi ha mal que per bé no vinga. Sense cap vergonya, el jove trio de la capital va començar a repartir les agradables bufetades rock que conformen Aden Arabie, el seu últim treball. Garage nerviós i veloç amb ressons surfers que va sufragar amb jactància i actitud alguna trivial manca tècnica. La inesperada pluja que es va presentar en la recta final de l’actuació va resultar ser més aliada que enemiga de l’espectacle. Grata sorpresa que esperem tornar a catar aviat.
Topar-se amb Mendetz és sempre una bona notícia. Com va ocórrer dos anys enrere en aquest mateix festival (encara que en diferent localització), els catalans van injectar excitació i van sacsejar l’esquelet de l’audiència a força de descàrregues electro-rock. Infalibles en el cara a cara i aliens a les modes, la formació capitanejada pel ben plantat Stefano Maccarrone ja bevia de Daft Punk abans que mig món ballara a ritme de Get Lucky. Irresistible directe sense fissures en el qual va destacar (o almenys va cridar l’atenció pel que fa a altres ocasions) la figura del percussionista la versatilitat del qual i influx del Carib van enriquir el confit sònic. Al repàs encadenat de la seua discografia cal sumar la seua ja indispensable versió de “Freed from Desire” i, clar, la inapel·lable rematada que és sempre “Future Sex”.
Mentre m’allunyava de la cala (el rellotge s’aproximava a les 3 del matí) vaig deixar un centenar de persones, els més valents, dansant al són dels grans temes que departien Wear dj’s. Ja m’explicaran. Ja els ballaré.
Encara sense saber quins noms decoraran el cartell del Creampop 2014, compten amb mi.
Aquesta reseña ha estat publicada el 16 d’agost de 2013 a la web redaccionatomica.com
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?