Inici » Història de Benissa » Fets històrics ,Història de Benissa

Pregunta: Quan es va fer la carta pobla de benissa?

18 de Gener de 2014 No hi ha comentaris
Emma pregunta:
m'agradaría saber quin dia va ser el día de la carta pobla de benissa.

Resposta de Joan Josep Cardona:

Carta Pobla de Pego

Carta Pobla de Pego

D’acord amb la consulta que em formula Emma sobre la Carta Pobla de Benissa em plau informar-li de tot el que jo sé sobre aquest assumpte.

Jo supose que Emma deu saber què és una Carta Pobla, però en atenció a altres lectors que no tenen aquesta informació serà convenient il·lustrar-los sobre el particular. La Carta Pobla era un document on el sobirà d’una nació o un senyor territorial fixaven les condicions per les quals s’havien de subjectar els habitants, o els que anaven a poblar un territori. El seu marc original era el temps de la Reconquesta, si bé en són també conegudes a l’Edat Moderna, en especial després de l’expulsió dels moriscs. El document no és altra cosa més que un contracte agrari col·lectiu en el qual es fixen les condicions de la tinença de les terres pel qual els habitants queden subjectes a uns termes i el senyor a uns altres. Essent un document amb intervenció notarial la gran majoria d’aquestes cartes varien molt poc de contingut. La singularitat d’aquests documents està en que es dóna la relació dels habitants del poble, la qual cosa té la seua importància quan es tracta de fer treballs de genealogia, demografia i història econòmica entre d’altres.

Existeix, i en tot temps, un gran interès entre els historiadors locals per trobar la Carta Pobla del seu lloc d’origen. I Benissa no és una excepció. Recrea eixe anhel la convicció de que tal document és poc més o menys que la partida de bateig del seu poble. La pedra fonamental del naixement. Ignorem que el nostre territori habitat (amb poca població) pels moriscs sofrí el procés de reconquesta. Abans que pel dret de conquesta prengueren possessió de cases i terres els soldats-pagesos que seguien als senyors feudals en condició d’oficials o simple tropa existiren les alqueries. El terme benisser està emplenat de topònims que ens confirmen una població morisca però de la qual no podem precisar documentalment el moment del seu assentament. Això és una feina en la que alguns bons i erudits benissers, com Teo Crespo (arqueòleg) i Toni Banyuls (arquitecte) treballen en l’actualitat en eixa busca. Per tant no cal entendre la Carta Pobla com el document de creació d’un poble i la seua societat. I a més, sento dir, no tenim la de Benissa.

L’any 1989 aparegueren publicades “Las cartas pueblas del Reino de Valencia”, obra de Miguel Gual Camarena. Eixe autor parlava de la dificultat en trobar-les (…hay que destacar la dispersión de los documentos en diferentes archivos de la Península y en las secciones más dispares se encuentran Cartas de Población). Dit això ja podem buscar a l’Arxiu del Regne de València en la monumentalitat de les seccions de Bailia, Justícia, etc. per si hi ha sort i apareix. Existí un referent anterior del llibre de Miguel Gual. L’any 1969 publicava el malaguanyat Juan Ramón Torres Morera el seu, tantes vegades citat, llibre “Repoblación del Reino de Valencia después de la Expulsión de los moriscos.” Benissa (centre urbà) és de creació cristiana, i la primera cita que tenim és de l’any 1248 (Llibre del Repartiment), i per tant no fou excessivament perjudicada per la falta de població arran de l’expulsió morisca. No trobarem la cita de Benissa en eixe llibre. La cita (1248) que esmente ens parla de Ramon Savassona, Massot, Pere Quarter, Guillem de Sespina, Guillem Despuy i vint i tres companys més (dels que no es cita el nom). Ells son soldats principals que van amb el rei Jaume I a la reconquesta del regne de València. Altra cita parla de Guillem Bertran, Per Arnau Cortés, Pere de Palau i trenta company més. La persistència després de 1248 d’aquests llinatges es perd. Tornarem a veure una relació de benissers l’any 1381 i allí no estan ja citats aquests primitius però si alguns dels llinatges actuals i més comuns a Benissa (Feliu, Ivars, Crespo, Giner, etc.). Aquells primitius o no arrelaren o moriren. Ara bé, no saben si entre aquells vint i tres i trenta companys estaven els Feliu, Ivars, Giner, etc. de la primera hora.

Enric Guinot, i sobre la base del Llibre del Repartiment publicava l’any 199 els seus dos volums “Els fundadors del Regne de València” on dóna molta informació sobre llinatges, entre ells molts de Benissa.

En la repoblació de cristians vells feta arran de l’expulsió dels moriscos és més factible als historiadors trobar documentació sobre Cartes Pobles. El propi Torres Morera cita com a properes a Benissa les corresponents a Alcalalí, Tàrbena, Sagra… Cal tindre en compte la magnitud d’aquella expulsió amb les repercussions econòmiques i demogràfiques que va dur aparellada, i òbviament la molta documentació que això va provocar. A més del llibre esmentat de Torres Morera aparegueren posteriorment altres que en l’àmbit comarcal cal parlar de l’estudi que sobre la de Benidorm feren Rafael Alemany Ferrer, María Luisa Cabanes, Antonio Couto i José Hinojosa l’any 1988 sobre la seua Carta corresponent a l’any 1430. Alta, i més propera a Benissa, és la de Xaló, que aparegué transcrita l’any 2002 i que corresponia a la Carta de l’any 1611. Els xaloners Josep Mas i Jaume Noguera publicaren l’any 2007 “La terra i la gent del Xaló repoblat”, un molt bon estudi, ampli i ben documentat ,sobre la repoblació de 1611 esmentada.

Considerant jo que l’interès benisser que sempre ha existit per saber els termes de la seua Carta Pobla (si és que en tenim) era una certa demanda entre els estudiosos locals vaig escriure i publicar a les meues costes l’any 1998 el meu llibre “Els cognoms i malnoms de Benissa. Història de les famílies”, llibre que si no era la notícia de la Carta Pobla si que s’aproximava a saber quins érem els benissers de les èpoques més remotes. Crec que aquell fatigós treball que vaig dur a terme donava una bona resposta als interessats en saber d’una forma o altra d’on venim els actuals habitants de Benissa.

Jo recomane la lectura de les dues cartes publicades (Benidorm i Xaló) per assabentar-se dels termes jurídics pels quals s’havien de regir els pobladors que anaven a establir-se en un determinat lloc, o els que ja hi havia però que s’havien de sotmetre a uns nous termes.

En fi, és el que jo sé de tot el que podia relacionar-se en una mena de Carta Pobla benissera, que no la trobem, però que amb la documentació que jo he intentat anar aportat sobre aquest tems ja tenim més que clares les idees. I tant de bo que la nova fornada d’estudiosos, com Emma, treballen intensament l’Arxiu del Regne de València, el de la Corona o el de Simancas per veure si hi ha sort i apareix aquest document que, fins al moment als més veterans se’ns ha mostrat esquívol.

(De lectura recomanada per a Benissa: El ja esmentat “Els cognoms…” i “Propietat i explotació de la terra a Benissa”.)

* Escrit de Joan Josep Cardona Ivars, cronista oficial de la Vila de Benissa.


Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/