Un artista i constructor de pel·lícula, Pedro Ribes

Eren les vespres del 133é aniversari de la declaració de la Independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata, quan el cinema es va inaugurar el 7 de juliol de 1949. Varis van ser els artífexs de la sala situada al carrer San Juan 1427 de Ciudad. Primer els seus propietaris van ser el matrimoni d’Alfredo Pose i María Natividad Josefa Fernández; després Francisco López, l’empresari teatral que havia tingut al seu càrrec el Teatre Municipal enderrocat en 1948 i finalment Pedro Luis Ribes, el projectista de l’edifici, que per eixe temps acreditava ja enorme experiència en la realització de cinemes i teatres.

Ribes havia nascut a Mendoza l’11 d’octubre de 1906. Cinc dies després va ser batejat pel prevere José Aníbal Verdaguer, posteriorment monsenyor, en l’església de San Nicolás de Tolentino. Sent xiquet es va traslladar a Espanya amb la seua família, els seus pares Francisco Ribes i Vicenta Ferrer i els seus germans. Es van instal·lar al poble de Benissa, província d’Alacant, on van residir durant alguns anys.

Pedro va començar a estudiar arquitectura a la Reial Acadèmia de Belles arts de San Carlos a València, havent d’abandonar als pocs anys la carrera per la tornada de tota la família al país. Gràcies als coneixements adquirits va ingressar en 1932 com a “dibuixant-projectista” en la Direcció d’Arquitectura de Mendoza i va participar en els dissenys de les obres més emblemàtiques que van realitzar els arquitectes civils com a directors d’eixa oficina. En la dècada dels 40 es va dedicar per complet a l’activitat privada, sent el Cine Teatro Gran Rex una de les primeres obres que va portar la seua signatura. Després d’aquesta obra es van succeir el Gran Sur en San Rafael (1944), el Fantasio (1944), dos cinemes de barri: el Gran Oeste (1945) i el Gran Capitán (1946). Va projectar també el Cine Teatro Plaza (1946) a Godoy Cruz i el Cine Mayo (1947, ex Marconi) en San Martín. Aquests últims, juntament amb el Cine Teatro Cóndor, inaugurat al juny de 1946, van ser construïts per l’empresa constructora Ribes, Indiveri i Cia..

La participació de Ribes com a projectista del Teatro Mendoza, dissenyat amb caixa a la italiana i façana amb reminiscències art decó, està demostrada a través de l’avís publicat al diari La Libertad, el mateix dia de la seua obertura. Allí apareix el seu nom al costat del de Lucas Sarcinella i fills, empresa constructora que va realitzar l’obra. Aquest aclariment és important perquè dóna compte d’una situació que moltes vegades s’ha observat no només en els projectes de Ribes, sinó també en els de altres faedors del seu temps, quan els plànols municipals porten la signatura d’altres professionals. En el cas dels plànols del teatre, consultats en l’Arxiu de Cadastre de la Municipalitat de Capital, les signatures obrants van ser les de la Natividad F. de Pose, propietària, i la d’Ernesto Schiffrin, arquitecte, soci, amic i veí de l’artista. Schiffrin vivia al carrer Alem 326 i Ribes a mitja quadra, al carrer Zuloaga 798.

El llegat de Ribes es manté viu a través d’un centenar d’obres i projectes realitzats entre 1932 i 1962. Va dissenyar hotels, escoles, cases, esglésies i edificis per a les col·lectivitats espanyoles de tota Cuyo, destacant-se el Club Español de Mendoza (enderrocat), la Casa Espanya i el Club Sirià Libanès, els dos últims en San Juan. Per la seua vida lligada al món de la cultura i del cinema, considerem que Pedro Ribes va ser un artista i constructor de pel·lícula, la història del qual mereix conèixer-se per a valorar els seus treballs. Continuarà…

Per a conèixer més de l’obra de Pedro Ribes, vegeu l’article Revista REGISTROS, (FAUD-UNMDP) Mar del Plata, any 11 (n.12): 53-74. Agost 2015.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 26 d’agost de 2016 al diari www.losandes.com.ar