Pregunta: Personatges rellevants amb la Cultura a Benissa

Estimat comunicant: Anem a obviar les trascendències en la definició de Cultura Gran, en primer lloc per innecessàries per no vindre a compte, per pedant perquè no queda be al sentit del fòrum i perquè tu, en sembla coneixes perfectament el que dius i el que preguntes. Sinò a sant de què el calat de la pregunta. De totes les definicions que podríem posar de què és la cultura ens quedarem en una de ben simple: ” Culura és el conjunt de coneixements literaris i científics adquirits per una persona o un poble”. Al que cal afegir que “Cultura” etimològicament vol dir “CONREU”. D’acord?.

Quan això o transportem a les necessitats que pot tindre una comunitat, que en aquest cas és Benissa, la paraula CULTURA queda reduïda, o simplificada, a una qüestió genèrica, és a dir al conreu de les manifestacions que giren al voltant de les arts en les seues diverses especialitzacions, siga música, arts plàstiques o la literatura.

La cultura (tot en majúscula), l’entenc jo (puc estar equivocat), en la necessitat que pot tindre un individu o un grup en el CONREU d’aquelles necessitats espirituals de superació, de satisfacció, d’experimentació, de busca, de goig, que li permeten enlairar·se de la simple condició pedestre condicionada a la mera obtenció del menjar o les més primitives inclinacions. En definitiva que no som un tronc de garrofer. Que tenim animeta i que la necessitem alimentar. També com a participar als demés d’aquest anhel de superació i, també com a les obligacions de potenciar les facultats nobles i dormides als demés. Això es diu civilització.

Dit això anem a parlar de que a un poble, com és el cas de Benissa, és més difícil dinamitzar el progrés en sintonia amb el que passa al món. Pot ser que a nivell individul (pur onamisme intel·lectual, autocomplaença, egoisme o sentiment de derrota, etc.), tinga, i de fet té adeptes i practicants. És un cas real, però que es queda dins de les quatre parets de casa. Aquest és el problema. La solució?. Treballar per a que els descobriments i les experiències estiguen compartides i ens ajuden a tots a millorar el nostre comportament individual i com a grup. Que és el mateix que progressar i fer un món, en aquest cas una petita comunitat, com la benissera més humana, habitable i participada.

Però de vegades entenem que la cultura és l’autocomplaença individual, la mirada al retrovisor pacticant la rutina, la por a la novetat, l’absència d’experimentacions i el culte a les coses fàcils i nostàlgiques. També altres vegades, i per ignorància, ens deixem portar per la corrent de la moda sense parar·nos a pensar amb el sentit crític i ponderat.

Supose que la teua pregunta ve unida a les meues constants crítiques a la “Cultura oficial” que hem patit des de l’Ajuntament benisser. No canvíe ni una coma del que he dit. Espere que la nova regidora, Pepa del Valle, amiga ben coneguda, sensible i que respecte, aporte des d’ara la sensibilitat, sapiga escoltar i que encerte a optimitzar els recursos humans que té al seu abast, ja que dels econòmics, poca cosa podrà traure.

Que hem vist de cultura oficial, fins ara?. Molt clar: Sectarisme, amiguisme, ignorància, prepotència, egolatria, compra de tota mena de burres que portaven a vendre, crear por i desconcert entre els seus funcionaris i una suïcida tendència a matar els missatgers crítics. Així li ha anat amb el descans que ens deixa a tots (tan sols cal llegir les respostes dels grups de l’opossició).
Una regiduria de cultura ha de cobrir aquells buits que la societat civil que fomenta la cultura no pot fer, per qüestions econòmiques. Ha de propiciar els estímuls ciutadans recolzant·los mitjaçant la logística ( difusió, muntatje, consideració, apreci, etc.) Estimular la creativitat. Obrir·se a iniciatives que es promoguin. Escoltar i, en definitiva apropar la societat del poble a les grans corrents culturals que caminem pel món. Mai considerar que s’és l’ama del corral i aquí no piula ningu més que jo.
Deu també actuar com “obridora d’ulls i ments”. Valorar els treballs dels qui produieixen. Evitar agravis comparatius. Saber posar exemples. Seguir unes linies coherents de foment, producció i continuïtat. Establir uns programes equilibrats i assumibles d’actuació anual. Inventiva. Provocar curiositats i interès. Tenir en ordre les instal·lacions i amb un sistema d’oferta de les novetats.

I per acabar et done un exemple del que jo entenc com cultureta de baix voltatge:

Divendres, a les 9 de la nit es presentava a la Seu Universitària de Benissa el llibre ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA. Sense falsa modèstia et dic que una part del llibre li va valdre a la coautora (Maria José Cardona) un esforç considerable però premiat en l’assignatura d’Onomàstica de la Facultat de Filologia Catalana de València amb matrícula d’honor. La resta del treball, en el que a mi en correspon, m’ha portat vint anys de feina. El llibre ha estat pagat mercés a la bona sensibilitat de l’alcalde Juan Bautista Roselló. Acudiren a l’acte amics i polítics. Acte arrodonit amb un vi i uns entrepans. Com és costum . Agraït i content. A la mateix hora es feia la inauguració d’una exposició de dibuixos del Concurs Infantil de les festes de Moros i Cristians als baixos de la Societat Cultural.

Doncs be: la Regiduria de Cultura (encara l’inefable Maria Llopis al seu front) havia fet un “mailing” per correu convidant ella en persona i el president de l’Associació a acudir a eixe acte. Per contra a la presentació del llibre que mencionem no va fer cap de propaganda, ni es va dignar donar·li l’importancia corresponent. El públic va assistir gràcies a la convocatòria que ha fet INFOBENISSA i l’emissora Radio Litoral. S’esperava que nosaltres, els autors del llibre, anàrem al Centre de Cultura disfressats de picassentins a ballar les danses i parlar de l’acte.

Això es voler fer la col o és que no es gaudeix de dos dits de front. Caldrà desenganyar, en aquest cas als xiquets i dir·los que si be ara els feliciten i els fan festes el seu esforç i la seua il·lusió no tindràn continuïtat quan siguen majors. O el que és el mateix: no es valorarà el mateix el seu treball quan siguen adults. A què tanta falsa il·lusió.?

Les valoracions, si es deixen en eixe context, es mouen per la moda, pel vent que bufa, per la manca de criteri i en definitiva per una cultureta de campanaret res a veure en el sentit etimològic de CULTURA GRAN com a conreu, rec, adob i estímul de la sempre fràgil i dèbil planteta que es debat en la tènue linia del progrés o de l’atràs.

I cultes son tan els que escriuen, composen i creen, com els que lligen, escolten i admiren. Un buc d’abelles treballant pel progrés humà. Altra cosa és la vanitat, la buidor i la més negra burrera.

És el que pense.

(No estic per dir·te noms. Eres espavilat)