Inici » Personatges

El benisser En Juan Bautista Orduña i l’Havana Vella

31 de març de 2011 No hi ha comentaris
En Juan Bautista Orduña i Feliu (Benissa, 1824- La Havana, Cuba-1890)

Juan Bautista Orduña i Feliu

Comandant d’Infanteria i Capità del Reial Cos d’Enginyers, Catedràtic de Geometria Descriptiva de l’Escola Professional de l’Havana, Comandant en Cap del Reial Cos de Bombers de la mateixa ciutat i Batle de la de San Cristóbal de l’Havana.

* * *

La mort d’En Carlos María Orduña i Císcar, totpoderós senyor de La Marina alacantina, esdevinguda al Castell de Guadalest durant el breu alçament progressista (1855), va deixar el llegat caciquista d’aquesta venturosa família en un únic representant, el seu fill, Joaquín d’Orduña i Feliu, advocat, senador del regne, diputat a Corts i president de la Diputació Provincial d’Alacant. A partir d’aquest punt, la gran influència política i social de la casta es “va democratitzar” entre els seus descendents i així, extingida la línia masculina, el cognom Orduña es va unir als dels Torres benissers.

L’antic “liberal” progressista Carlos d’Orduña -pare de l’esmentat Joaquín i de Juan Bautista, protagonista del nostre article- que defensara els més alts ideals constitucionals des de la Comandància d’Armes del seu partit territorial, es va convertir en el més ranci bastió conservador de La Marina juntament amb els Thous costaners, atrinxerat el pròcer permanentment al seu castell fortalesa del Castell de Guadalest. Una vegada més queda patent la decisiva repercussió de la legislació desamortitzadora que va convertir en rics terratinents els fins aleshores convençuts aperturistes del somni de la llibertat, i després exercitants del control polític des de la repressió, en la defensa dels seus consolidats patrimonis i interessos.

L'Havana a principis de segle XX

L'Havana a principis de segle XX

Don Carlos pare moria als 73 anys d’edat a sa casa de Guadalest, havent estat batejat a Ibi el dia 22 de maig de 1782. Va casar en 1815 a Benissa, en l’oratori familiar de la casa de la seua esposa, Na María Ana Feliu i Sala, qui fóra germana d’En José Feliu i Sala –després Marquina-, màxim representant i cap de la poderosa saga dels Feliu de Benissa.

Nascut d’aquest enllaç, Juan Baptista d’Orduña i Feliu, va ser batejat a la vila de Benissa (Alacant) el 18 de Març de 1824. Va iniciar la seua carrera militar en 1843, obtenint l’ocupació de Tinent d’Infanteria en 1846. En 1848 va rebre el grau de Capità d’Infanteria pel mèrit que va contraure en la defensa de la Plaça Major de Madrid el dia 7 de Maig per les revoltes revolucionàries d’aquell any, i el 16 d’Octubre de 1850 va embarcar a Cadis cap a l’Illa de Cuba, sent el primer del seu llinatge a establir-se allí. El Capità General de la Illa de Cuba, En Francisco Serrano i Domínguez, Duc de la Torre, el va nomenar Comandant 3r en Cap del Reial Cos de Bombers el 22 de Juny de 1861.

Na Luisa de Narganes i Osma (1834-1894), el 1864

Na Luisa de Narganes i Osma (1834-1894), el 1864

En àmbits territorials com els d’ultramar, els enginyers de l’exèrcit van exercir tasques relacionades amb l’arquitectura civil, l’enginyeria civil i el servei d’obres públiques. L’any 1859 arribava a l’Enginyer General una sol·licitud de permís dirigida pel capità d’Enginyers Juan Bautista Orduña, amb l’objecte de ser nomenat arquitecte municipal de l’Havana. A la recerca d’antecedents, la Direcció d’Enginyers va adduir que els programes d’estudi “abracen tots els coneixements fonamentals de la ciència de l’enginyer i a més tots els de aplicació per a les diverses classes de construccions civils i militars”, per la qual cosa “és evident que els oficials d’enginyers posseeixen coneixements més vasts que els que són necessaris per a exercir les places d’arquitectes municipals…” (Circular 28 d’abril de 1859. Antonio Ramón Zarco del Valle).

L’enginyer Mariano Carrillo de Albornoz havia desenvolupat el Plànol de l’Eixample de l’Havana en 1850, sota la governació de Federico Roncali (1848-1851). La demolició de les muralles té lloc en 1863 i durant la governació de Domingo Dulce (1863-1866) se li ordena a l’enginyer Juan Bautista Orduña l’elaboració del projecte de la Urbanització Les Muralles, en les 26 hectàrees (65 acres) que ocupava el glacis o ring de defensa de la ciutat antiga (1865). En 1866 s’aprova el reglament que regulava la repartició dels solars; aquest projecte visionari va canviar l’escala i la faç de la ciutat i constitueix la confirmació de l’Havana monumental.

Des de 1862 va ocupar la Càtedra de Geometria Descriptiva a l’Escola Professional de l’Havana i des de l’1 de Juliol de 1885 fins l’1 de Juny de 1887, va ser Batle de la ciutat de San Cristóbal de l’Havana. Va contraure matrimoni a l’església parroquial del terme de La nostra Senyora de Monserrat de la ciutat de l’Havana, amb Na Luisa de Narganes i de Osma, natural de la mateixa ciutat, en la qual va néixer el 9 de Desembre de 1834, filla del Coronel don Faustino Maria de Narganes i de Monet, natural de Vigo, Tinent de Governador Polític i Militar de la ciutat de Baracoa, Comandant principal de la 4a secció del Departament Oriental, i de Na Maria Josefa de Osma i de Planes, natural de l’Havana. En Joan Baptista d’Orduña va morir als 66 anys d’edat, el dia 21 de Maig de 1890; les seues restes es troben soterrades a la capital cubana.

El vell cor de l’Havana antiga batega amb vigor alacantí!

Font de la notícia: Ifach.org

Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/