Entre les reformes del Concili de Trento, dins d’aquell apartat que els canonistes solien dir “Cum praecepto divino”, per entendre’ns la missa, hi ha una ampla referència dirigida a la seva celebració pels rectors de les parròquies. Els pares conciliars van actuar en les diverses sessions d’aquell llarg concili que va durar de 1545 a 1563, amb molta intensitat i gran preparació. L’església d’aquell temps precisava amb urgència una gran reforma. Fou tan radical que els fruits d’aquelles sessions són encara considerats com un […]

Dies passats apareixia publicada la notícia de l’ensulsida d’un dels riuraus de la casa dels Marins. El diari “Levante”, en la pàgina anterior de la portada corresponent al dia 4 de març, en la secció “El circo” destacava negativament la notícia. Eixa secció és una espècie de qualificació significativa de les bones o males notícies. Normalment és el que se sol dir premis taronja o llimó. En eixa ocasió ens tocava patir als benissers un suspens i se’ns atorgava l’agra llima. La informació, senyalada […]

En la litúrgia les vint-i-quatre hores del dia es coneixen com a Hores Canòniques. Cànon significa regla. I a eixe precepte estan subjectes els clergues. Solemnitzen les hores amb càntics i oracions si són preveres regulars (monjos i frares), i tan sols amb oració la resta. El Concili Vaticà II suavitzà l’exigència i deixà tan sols com d’obligada recitació les hores majors. Aquestes són matines, laudes, terça, sexta, nona, vespres i completes. L’acompliment d’eixe horari es contempla amb més assiduïtat quan els clergues viuen en comunitat. Qui visita […]

Dins del cor de l’hivern apareix una festa important. Molt popular. Divertida. La sosté una antiga i rica tradició històrica. Tan plena d’arrels antropològiques que està present, tant en la cultura pagana i romana, com en la catòlica. Fixem-nos en el seu origen etimològic, que és llatí. Bacchanalia. Derivada de les festes al déu Bacus, enjogassada exaltació de la borratxera i la dissipació. Són les festes saturnals paganes, unides fortament als ritus de la fertilitat de la terra. Situada després dins de la cultura cristiana es […]

En el sentit etimològic la fira significa festa. El denominat “Liber usualis”, compendi de versicles musicats utilitzats pels preveres i monjos en l’ofici del rés de les hores canòniques se’l coneix amb el nom de “feria”. Així la festa referida a Sant Antoni Abat pren el nom de “In feria sancti Antonius abbas”. Eixe oracional era solemnement cantat en la parròquia de Benissa l’any 1634. La missa cantada i els oficis propis de la “feria” els pagaven els hereus de l’hisendat Antoni Morell d’acord amb una fundació […]

Destaca Benissa en la fama de ser la població més freda de la comarca. Madoz al seu diccionari, publicat l’any 1845, comenta que és territori combatut per tots els vents i que entre les malalties son les febres i les pulmonies les que predominen sobre les altres afeccions corporals. Quedem-nos en que la pulmonia és cosa que sovinteja quan fa fred. El diccionari de Madoz està fet sobre enquesta i normalment eren els rectors els que feien de corresponsals. Suposant que l’enquesta fos subscrita l’any 1835 pel rector […]

Pedro Giner tenia trenta anys quan va embarcar al port d’Alacant per a complir una condemna de quatre anys de galeres a rem. Era el primer dia del mes de juliol de 1711. Va ser rebut a bord amb l’aspra benvinguda del fuet del cómitre. Abans de baixar a la coberta inferior de la nau, va tindre temps de fer un últim cop d’ull a la badia, on els raigs solars brillaven en les tranquil·les aigües i es gronxaven molts vaixells, i a la emmurallada ciutat que es mantenia unida […]

Eren les vespres del 133é aniversari de la declaració de la Independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata, quan el cinema es va inaugurar el 7 de juliol de 1949. Varis van ser els artífexs de la sala situada al carrer San Juan 1427 de Ciudad. Primer els seus propietaris van ser el matrimoni d’Alfredo Pose i María Natividad Josefa Fernández; després Francisco López, l’empresari teatral que havia tingut al seu càrrec el Teatre Municipal enderrocat en 1948 i finalment Pedro Luis Ribes, el […]

La investigació històrica en ocasions ofereix sorpreses tangencials: tirant d’un fil et trobes amb el bri d’un altre cabdell ben diferent. Ha sigut el cas revelador de la figura d’un distingit benisser, crec que desconegut fins avui, que va merèixer la condecoració de Cavaller de la Legió d’Honor Francesa pels seus serveis prestats a la monarquia de la nació veïna. Les referències individuals, de moment, no són moltes, però ofereixen pistes per a una indagació posterior.

L’expedient que conserva els documents relatius a la prestigiosa institució francesa aporta poca […]

La derrota de l’esquadra espanyola a la badia filipina de Cavite va suposar la pèrdua de les possessions de la nostra nació a l’arxipèlag i un capítol més del rosari de desastres que va culminar amb la decadència d’Espanya en la presència i influència política internacional i va submergir el nostre país en anys de pessimisme i frustració.

Testimoni directe dels tristos successos va ser un soldat originari de Benissa, un humil jornaler, soldat de reemplaçament, del qual aportem la seua xicoteta crònica.

Andrés Cabrera Ivars, fill de Juan i de Josefa […]