Inici » Història de Benissa » Fets històrics

Pregunta: els carabiners

25 de Maig de 2006 No hi ha comentaris
Tombaturons pregunta:
El meu dubte és referent al "puesto" dels carabiners ubicat a Cap Blanc. Ens podries dir on estava ubicat i alguna coseta més sobre ells? Gràcies

Resposta de J.J. Cardona:

He intentat ubicarte correctament la situació del quarter buscant al parcel·lari vell de l’Ajuntament. No ha estat possible perquè precissament en manca eixa fulla. Segurament és perquè era una de les més utilitzades en l’antiga dependència municipal d’obres i segurament estaria extraviada quan en donaren copia de tota aquella documentació. Si agafes el plànol nº II, que està al meu llibre “Els noms de lloc de Benissa”, (que no se quan tenen pensat les autoritats presentar al públic) podràs trobar la situació de la caserna a les coordenades C 13 al topònim costaner de Cap Blanc. Possiblement al disc que acompanya, en tindre més ressolució, ho podràs trobar. En sembla que fent la revisió a l’impremta el vaig veure. En l’actualitat ja no deuen existir vestigis. Era una caseta llogada i en acabar la vida del “puesto” de l’escamot de la Guardia Civil que formava la guarnició es vendria i, tal i com està tot aquell punt de la costa, amb tota seguretat que serà un modern xalet. Pot donarte millor informació l’amic Josep Ribes “Pepe El Largo” que va fer allí el servei militar, però com a G.Civil. Actualment també viu a Benissa un capità jubilat d’eixe cos que va ser comandant de la guarnició. En l’any 1965 la guarnició era de sis guardies i un caporal, dotació prou important si la comparem amb el “puesto” de Benissa que era d’onze funcionaris, compatant el capità, el sot-tinent i dos caporals primers. Es clar que estic parlant de quan la guarnició la formaven guardies civils. Anem a veure la qüestió dels carabiners.

En primer lloc, mai consta en documents municipals referència alguna als carabiners. Però tot i això no lleva per saber que molta gent de Benissa, i en especial habitants de Pedramala i Fanàdics, exerciren l’ofici de carabiner (els Romualdos, el tio Crespo, el tio Barrot, els Canyero…). De fet molts d’aquests antics funcionaris era costum que el comandant del “puesto” de Benissa els convidara a la missa i als actes del dia de la patrona (la Mare de Déu del Pilar). Anaven ells acompanyats de la família.

Una persona enqüestada quan feia treballs de camp per al llibre de topònims en contava casos dels carabiners que posaven els pels de punta per la forma en que aquelles persones es jugaven la pell. Un d’ells va sorprendre a sis contrabandistes a una casa de La Retora en una nit de repartiment del botí. Va simular amb veus que fora hi havia una força considerable i va entrar amb la carabina a la casa obligant als contrabandistes a posar les armes que podien portar en un muntó alhora que els obligava a nugar·se els uns als altres. Els va conduir a tots al quarter. Se’l va ascendir al grau de “preferent” i recompensat amb una medalla. Com que he dit que cobraven tan poc molts d’ells feien treballs a les Salines o es llogaven com a jornalers per aquelles terres de Fanàdics, en èpoques de permís o quan acabaven el servici diari, perquè això, la majoria de vegades es cumplia per la nit.

Segons José Luis Luri en 1861 hi havia una caserna de carabiners al puesto del Collado de Calp i que un funcionari fou expedientat per un homicidi fet en la persona d’un company.
Els carabiners, seguint a eixe autor, era un cos fundat en l’any 1829 destinat a reprendre els delits de contraban, i en definitiva a ser una força de fronteres. Va tindre infinitat de reorganitzacions, fins i tot el seu pas adscrit al Ministeri d’Hisenda. Aquestes persones estaven molt mal pagades i es tenien que pagar l’uniforme i armament, situació que millora en 1854 quan l’Estat es fa càrrec d’eixes despeses. Per eixa circumstancia d’abandó per part de l’Estat el cos estava molt desacreditat (tenien que viure en cases inhabitables, el seu armament era deficient i, fins i tot s’admitia a persones que no sabien ni llegir ni escriure). El seu sou era molt inferior al de la G.Civil. Per eixa inferioritat de condicions la persecució del delicte contra els contrabandistes era una autèntica heoricitat per part d’aquelles persones. En 1837 s’enfronten a les platges d’Almeria contra vora 800 contrabandistes que comptaven amb millor armament, i, fins i tot amb un canó.

En l’any 1915 es construeix el quarter de la Fosa i que no s’entregaria fins 1923. Probablement en eixe temps es continuaria amb la creació del puesto de Cap Blanc i la Granadella. En la guerra de 1936 el cos de carabiners es posa al costat de la República i molta gent de Benissa fa en eixe cos d’èlit el servei militar (molts benissers que lluitaren en el bandol republicà, quan es va reconèixer el dret a percebre pensions, justificaren plenament que formaren part del cos. Jo recorde que algunes vegades en trobava a l’Arxiu del Regne, a València, amb persones que anaven allí a buscar datos per acreditar el seu pas pels carabiners). El cos, per la circumstància de no haver estat al costat dels guanyadors, fou suprimit en 1940 i, els membres que al començament de la guerra estaven en zona franquista passaren al cos de la G.Civil.

De la G.Civil, pel contrari si que tenim informació més abundant en el que fa referència a Benissa. Parle de memòria, però crec que alguna cosa dic d’ella en el llibre “Els totals de la població de Benissa”.
Lamente no poderte ser de més ajuda en el tema que comentes, però és el que hi ha, en definitava res.


Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/