El 5 de març es compleixen 6 segles de la mort d’Alfons d’Aragó, el primer comte de Dénia. Els seus senyorius incloïen els castells de Dénia, Calp i Altea i sota la seua jurisdicció van estar Benissa, Teulada i Ifac.
Hi ha efemèrides que arriben de puntetes. El 5 de març de 1412 va morir Alfons d’Aragó, nét del rei Jaume II i primer comte de Dénia. El personatge, per la seua entitat històrica, ja mereixia per ell mateixa que es destacara que ara es compleixen 600 anys de la seua mort. Però hi ha més. Els límits del seu comtat coincidien grosso modo amb els que hui defineixen la comarca de la Marina Alta. “És un valuós precedent del que hui és la nostra comarca”, convé el director del Museu Arqueològic de Dénia, Josep A. Gisbert.
El mateix Gisbert ha publicat alguns articles que redescobreixen el primer comte de Dénia, que també va ser duc reial de Gandia, títol que va rebre en 1399. L’aniversari dels sis segles de la mort d’Alfons d’Aragó coincideix amb una altra efemèride, la dels 400 anys de la concessió a Dénia del títol de ciutat. “El precedent de la comarcalització de la Marina Alta sempre l’havíem buscat al marquesat de Dénia, però abans el comtat ja va configurar un marc semblat al de l’actual comarca i al de les comarques centrals”, va recalcar Gisbert.
L’arqueòleg de Dénia recorda que el rei Pere el Cerimoniós el 25 de desembre de 1355 a Avinyó va armar cavaller a Alfons d’Aragó i li va atorgar el títol de comte de Dénia. A la cerimònia va assistir el papa Inocenci VI. Naix així un comtat que abasta els castells de Dénia, Calp i Altea. Al febrer de 1356, el rei concedeix al comte la jurisdicció sobre Altea, Benissa, Teulada, Ifac i el lloc de Sella. Una altra fita important va ser la fundació en 1374, a la plana del Montgó, prop del cap de Sant Antoni, del monestir dels Jerònims. El comte va cedir els terrenys i va pagar les obres. Però en 1386, quan encara no estava acabat el convent, segons mossén Marc Antoni Palau en la seua “Diana desenterrada”, una “goleta de moros de Bugia” va arribar a la costa i els pirates van saquejar el monestir i es van endur captius nou religiosos i el mateix prior, al qual van matar abans de tornar a embarcar-se. Aquest desgraciat episodi va provocar l’abandó del convent. Els monjos van suplicar al comte que els traslladara a un lloc més segur. El 2 de març de 1388, Alfons d’Aragó ja tenia el permís del bisbe de València, el seu germà Jaume d’Aragó, per a construir a Cotalva (la Safor) el nou monestir.
El director del Museu Arqueológic de Dénia també revela que el primer comte de Dénia va afavorir importants obres en aquesta ciutat. No hi ha documents que testifiquen les obres de reparació i reforç de les muralles que envoltaven la vila. Però les evidències arqueològiques confirmen que va ser llavors quan es van realitzar importants obres de millora als llenços de la muralla nord i oest i a l’anomenada Torre de la Pólvora. Gisbert precisa que entre els murs edificats al segle XIV pel comte de Dénia per amillorar la seguretat de la muralla, “se situa fonamentalment el llenç que discorria recte, avançant a llevant i cap a la mar, que integrava el Portal de la Mar, hui fossilitzat pel traçat del carrer Diana”.
El primer comte de Dénia va morir el 5 de març de 1412 i va ser soterrat en la capella major de la seu de Gandia.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?