La meua consulta és sobre les desaparegudes fonts de les Maruques. Jo me'n recorde d'elles com un record d'infantesa, de jugar quan jo era un xiquet, i tinc un feble record de que eren dos fonts i hi havia fins i tot un canó de pedra treballada. Qué ens pots dir al respecte? Amb gràcies anticipades
Vicent del pi
Amic Vicent:
Parlem en primer lloc del topònim. És important per quan ens ubica en el temps i ens parla d’aspectes particulars que defineixen el seu nom. Com a Maruques jo no he vist cap document, ni antic ni modern, que parlen d’elles. Al llibre meu i de Maria José, a punt de presentar, ens plantegem eixa qüestió. Ara be, i a microfon tancant, podriem aventurar si és un derivat de “Maruà”, que és el paratge que ve a tall seguit de les fonts i al ribàs que es forma des de el Camí dels Morts al barranc del Podavall (Pou d’Avall). De Maruà, diguem nosaltres al llibre, citant a Coromines, que vol dir “migrat, pobre”. Això pot ser una hipòtesi de la que jo, per no ser filòleg no puc aclarir.
En ve molt costera amunt creure que “Maruca” siga una mala pronuciació del nom propi “Maruja” (cal entendre que els nostres llauradors antics tenen dificultats per pronunciar la j (palatal sonora castellana, tal com Jorge). No ho posem al nostre llibre, però podria ser una solució etimològica.
Si que tinc documentat des de 1598 el Podavall (…in partita del Pou de avall, confrontatum itinere Pla de Carrals).Les dues fonts, en realitat fontanelles de gran raig d’aigua, tan sols apareixien en temps de pluja continuada i minvant molt prompte el cabdal. Això en temps de la meua infància. Cal també saber que sobre eixa part del poble (seguint la línia de la carretera des el vell Grup Escolar) existeixen tots els pous de font antics. De fet moltes cases antigues en tenen. L’ultim és el de l’antiga fàbrica de farina dels Cabrera, Abargues i Cia (hui quarter de la G.Civil). No se si per la construcció d’eixos pous anaren apagant la malla d’aigua que en algun moment permetera consider molt cabdalós el raig d’aigua de les Maruques. Possiblement fora així perquè no tindria sentit la bona construcció d’un mur de pedra i morter bastit al seu lloc i les pedres treballades que tenia al seu brollador.
En l’any 1902 en consta que es fèren obres al llevador i a la font de Sant Pere. Res diu de les Maruques, possiblement per que ja tindrien el mur fet.Pels anys cinquanta del segle XX l’ajuntament intentà fer allí l’escorxador, i a l’efecte començaren els obrers de la plantilla i les colles de “tanda” a fer els fonaments. Aprofitaren pedres de la vella església de Sant Pere, recent enderrocada. Misèria total i absoluta.
El conjunt de les Maruques, arbres del voltant, font de Sant Pere, bassa d’aigua i llevador era un lloc encantador on es passaven vetlades en temps relativament antics en vindre el bon temps. Gaudia de l’estima dels benissers en eixe periode. Tenia cura l’ajuntament del seu manteniment. Després caigué en oblit i hui…. que vols que et diga, amic Vicent que no sapigam tots?
Voleu deixar un comentari a la notícia?