Inici » Història de Benissa » Edificis i llocs del terme

Pregunta: el cementerio viejo

7 de Setembre de 2006 No hi ha comentaris
Pepita Ivars pregunta:
Estimado Juan José: He oido hoy a primer hora por la radio que el Partido Popular no tiene mucho interés por el cementerio viejo. Soy muy joven y no he tenido ocasión de conocerlo bien. ¿Podrias darme información de como era? Muchas gracias.

Resposta de J.J. Cardona:

Gracies estimada amiga per fer·me retrobar aquest fil que teniem perdut des de fa un grapat de dies. És un balsem, o un cordial entrar a ell per contar coses més agradables que no en les que hem tingut que participar donant opinions.

Be, anem a respondre la teua pregunta:

Al meu llibre “Historia de la parròquia de Benissa” parle extensament sobre el cementeri vell del Pla de Bonet i la seua construcció. Els benissers, seguint el costum de la majoria dels pobles veniem soterrant dins l’església. Però tenim constancia d’haver en 1598 un lloc fora d’ella dit el fossar. Eixa cita la trobe en una sumaria que segueix el clergat de Benissa conta alguns particulars (la cita diu: in partita del Fossar confrontatum itinere de Valentia). En eixe lloc anirien soterrat a partir de 1803 aproximadament quan es mana desapareguen els soterrars dins l’església. En sembla que àquell lloc del Fossar no estaria gens preparat per acollir cossos, cosa que es fa evident en 1861 quan l’Ajuntament comença a pensar en fer·ne un de nou.Però no serà fins 1869 quan, davant d’una epidèmia de febra groga en que l’Ajuntament no prenga decisions urgents adquirint a Francesc Feliu Orts els bancals de la seua propietat del Pla de Bonet per construir allí la nova necròpoli. En 1876 ja es fan oficialment els primers soterrars que, en principi son en terra, sense saber a on. En eixe any es dona permís a les dones de la Conferència de Sant Vicent de Paul per a que al seu càrrec es facen ninxols i amb la seua venda tindre uns guanya per a l’obra de caritat que feien. Sembla que a partir d’ahí ja comença poc a poc a encerclar·se definitivament el seu perímetre. Eixa lentitud de construcció de ninxols pot ser deguda a que en ser cars per a la majoria de la gent la classe popular soterraria en terra i seguint un ordre que supose començaria a partir de la part més vella, és a dir on ara han tret restes. En l’any 1880 el govern civil d’Alacant dona permís per a fer la primera “monda” del cementeri vell de la Plaça del Portal i traslladar al del Pla de Bonet les restes humanes. Deurien ser moltes perquè cal pensar que ja estem parlat de 1598 com a Partida del Fossar, que allí anirien també a parar els buidats de dins la parròquia i que, juntament amb les noves inhumacions de 1803 farien un conjunt d’ossos considerable. La darrer, i definitiva monda es farà en l’any 1931. Sobre eixe tema pots trobar molta informació al meu llibre “Del bressol al fossar”.

El nou cementeri del Pla de Bonet fou construit seguint els més moderns mètodes que en matèria sanitària es dictaven en aquell temps. Les actes municipals que fan referència a ell en l’època de la seua construcció parlen molt extensa i detalladament de les mesures a tindre en compte. La forma de soterrar els cadàvers, la mida dels fossars, etc.

El primitiu cementeri era de forma quadrada i al centre tenia una creu. La porta principal encarava directament a la capella i es comunicava amb ella per mitjà d’un passeig encerclat per xiprers. Al costat de la capella hi havien dues dependències. En una estava la cambra de les autòpsies que es feien sobre una llosa de pedra treballada. En l’altra hi havia un dipòssit per a guardar els ferraments i materials de l’enterrador. Per eixa dependència s’entrava per una porta, permanentment tancada, a un recinte descurat on es soterraven els cadàvers dels suicides.

Al costat de la creu central estava, encara està, un panteò funerari que va ser manat construir per Carles Torres Orduña. Allí anaren a parar tots els membres morts de les famílies Torres, Cabrera, Abargues i els vells Ivars del Pobil. Jo he baixat alguna vegada i constate que s’havia fet amb molt bon gust i que mereixeria conservar·se. Altres panteons pertanyia a la família del coronel Torres Bestard i els Iranzo. Al seu costat estava el panteò del rector Joan Ivars Jordà, rector de La Vila Joiosa i cosí germà del capità Cabrera.

Bona part de la part de ninxols que venia a continuació de la capella eren dels Feliu. Allí estava soterrada la gran família d’aquells pròcers benissers destacant els ninxols dels barons de Bugete i l’alcalde Joaquim Feliu Rodríguez de la Encina.

A la part superior, fitant amb el camí vell de Bellita podiem veure un cerclat amb reixa de ferro on estaven soterrats els franciscans. Al mur tenien el seu nom en làpida de marbre gris, i al seu costat el de les monges, que en sembla mai fou utilitzat. Prop d’ells teniem unes parcel·les en que es soterraren els soldats internacions morts a Benissa en la guerra civil. Tan sols quedava el nom d’un d’ells sobre una pedra rectangular ben treballada i sobre la que es va posar en temps de guerra una estel, que crec la pintaren de roig. Jo vaig assistir a la seua inhumació per traslladar·los al nou cementeri.
Abans de fer la part nova, cosa que va ocorre a finals dels anys cinquanta del segle vint, el passadís per al que es pasava allí estava ocupat pels ninxols dels pares franciscans Fra Zacarias Ivars i Fra Andreu Ivars, el caputxí fra Pere de Benissa i el sacerdot mossèn Francesc Sendra. Aquest darrer fou traslladat a Calp, d’on era rector. Els franciscans passaren al convent i del pare Pere tan sols quedaven molt poques restes que s’emportaren els caputxins de València com a reliquies.

En la part nova no es feren soterrars en terra. Tots anaven a ninxols.

Donades les precarietats de l’època molts cadàvers recents es tenien que reubicar en ninxols que posseien cadàvers morts fa alguns anys. Era una feina desagradable en la que moltes vegades els propis familiars tenien que auxiliar a l’enterrador.

Però aquell cementeri era bell, amb arbres alts i elegants i amb làpides molt ben treballades, creus molt historiades i legendes escrites de molt de caràcter. Cal pensar que representava la història funerària de més d’un segle i allí podiem observar el pas d’estils, modes i tot un seguici de l’evolució de la forma en que nosaltres els vius honorem als morts.

Jo no sé que va a ser de tot allò. Dubte de la sensibilitat dels actuals regidors i no sé si podreu comptar vosaltres els més joves que allí existí un cementeri.


Deixa un comentari

http://www.infobenissa.cat/wp-content/themes/infobenissa/