Pregunta: de pous i llavadors

Per la meua edat no he conegut el temps en que la gent hi anava a rentar la roba als llavadors municipals com Orxelles, Santa Anna, Pou d'Avall, Nusols, etc.

De quina data són aquestos llavadors i fins quan es van utilitzar? Supose que fins que va hi aplegar l'aigua potable.

I que feia la gent abans de fer aquestos llavadors, perque aigua supose que no totes les cases tindrien pou propi? Ens pots dir el que saps al respecte?

el Racó d'Omar

En l’actualitat ens sembla horrorós el que patirien les nostres mares amb la bugada. Cal posar·se en el lloc històric convenient. I si així ho fem acabarem pensant que “a tantes hores tants remeis”. Si pensem amb mentalitat actual amb tanta roba com tenim, que ens dutxem tots els dies, que la muda ens la canviem a diari i que els armaris els tenim plens és clar que penses, i pensem, en assustar·nos en la cosa de la neteja.

Els antics no tenien eixos problemes. Si repases el meu penúltim llibre “Del bressol al fossar” veuràs, en l’apartat del matrimoni, com aquella gent heretava la roba com un be preadissim. No en tenien, ni en podien comprar. S’arreglaven com podien. De moltes robes interiors se’n prescindia. En la meua infància, per exemple dos bugades grans (roba del llit) es feia un parell de vegades al mes i prou. La resta de la roba es mantenia pràcticament tota la setmana posada. La majoria amb un parell de mudes en tenia prou. Per tant bruticia i mala higiene a candorgue. Vistes així les coses les bugades eren menudes i amb un cabàs cabia tota. Per tant les necessitats d’aigua i rentadors eren mínimes. I en anys de secada primer s’havia de beure, inclosos els animals, que fer un abús de la poca aigua existent.

No totes les cases tenien aigua, evidentment. Molta roba es tenia que rentar a les casetes de camp. Qui no en tenia es veia obligat a recorre als rentadors de les fonts. Les fonts tenien més utilitat com abeuradors d’animals i ús per a beure que per a rentar robes. De fet hi havia l’ofici d’aiguader portant des d’elles fins al poble, a lloms d’animal, càntirs amb aigua per vendre per les cases. Així les coses s’havia d’estalviar molt.

Noticia de les fonts en tinc de 1874 quan Joaquim Feliu Rodriguez de la Encina demana a l’ajuntament posar fites a la font de Núsols per preservar les seues terres. Ens donarien noticies les disposicions de les Juntes Locals de Sanitat, però des de la primera que tinc constància (1860), no es parla de rentadors. Tan sols en la sessió municipal del 21 de setembre de 1902 es dona l’aprovació de fer obres als llavadors de Núsols i Pou d’Avall. D’aquest darrer, fins no fa molts anys, encara es conservava una pedra que seguia el curs de l’aigua de la font fins al barranc que serví a les antigues mestreses en la funció de rentar la roba. Una fotografia dels anys vint d’Ignaci Cervera mostra encara el llavador de Santa Anna sense coberta. Opine que seria en eixos anys quan es cobriria eixe llavador i els d’Orxelles i Pou d’Avall tal i com els coneixem en l’actualitat. La tradició parla de que el del Pou d’Avall es reservava per a netejar les robes dels malalts, però a mi, documentalment no en consta.

En la meua infància he conegut a dones que es dedicaven a llavar roba per encàrrec. Jo mateix i l’amic Miguel Moncho hem llavat més d’una vegada les camisetes del gloriós U.D.Benissa al llavador d’Orxelles.

Evidentment que amb la vinguda de les aigues potables a Benissa s’acabà amb aquell suplici. Eren ja altres temps i els benissers ja ens acostumarem als Dior, Balenciaga et “tutti prestigioso dictadore di la modda”. Fins eixe moment erem uns enormes i desconsiderats bruts. Però el Bazar Las Novedades, el tio Xoxim de Vaqueta i les Gineses venien litros i més litros de “Maderas de Oriente”, “Varon Dandy” i “Lavanda”. Benissa. En la missa de dotze dels diumenges, s’olia a salvatge i agradable foresta. Ara… la resta dels dies…..

Altra cosa son les fonts. En moltes ocasions l’Ajuntament s’ha preocupat de fer neteja.

Voleu deixar un comentari a la notícia?