El riurau de la Casa de Tros dels Marins; per Joan Josep Cardona

Dies passats apareixia publicada la notícia de l’ensulsida d’un dels riuraus de la casa dels Marins. El diari “Levante”, en la pàgina anterior de la portada corresponent al dia 4 de març, en la secció “El circo” destacava negativament la notícia. Eixa secció és una espècie de qualificació significativa de les bones o males notícies. Normalment és el que se sol dir premis taronja o llimó. En eixa ocasió ens tocava patir als benissers un suspens i se’ns atorgava l’agra llima. La informació, senyalada amb una vistosa fletxa roja dia textualment: “Cae el riurau de una alquería de Benissa. La dejadez y el estado de ruina han acabado con uno de los dos riuraus de una histórica alquería de Benissa, forjada en la época de la pasa.“. La notícia és per a treure’ns els colors. En el domini d’internet “Earth & 3D Maps” es pot veure encara fotografiat el riurau. Rere d’ell està el més gran de 8 ulls i la casa. A banda de la casa es pot observar un tros del corral prou deteriorat. En el plànol del cadastre antic de Benissa està datada al Polígon 20 en la fulla 3ª i última en la parcel·la 168.

Aquesta casa deu, o deuria, formar part del patrimoni moble a protegir. Hi hagué un temps, que datarem en l’any 1982, en què l’ajuntament de Benissa se sentí amb el deure de protegir, o, com a mínim datar d’alguna forma el patrimoni arquitectònic. A l’efecte es feu des d’urbanisme un considerable esforç de conscienciació de cara als propietaris.

L’ajuntament, pel seu compte, recuperà alguns immobles que, en eixa època o una mica més avant es restauraren i es posaren en valor (Casa del Consell, Ajuntament vell, Hospital, etc.). En altra època posterior s’escometé un altre important treball (Molí del Quisi i Casa del Tros de les Calcides). Per altra part, per a justificar la recuperació de la Casa del Consell es muntà una petita mostra etnogràfica que funcionà com a motor estimulant de sensibilitats. El petit museu, i per les dos persones que de forma altruista el gestionaven, recuperà part dels taulellets de la casa vella de l’Asil de Bellita i els posaren allí exposat. I pel seu compte, i fent-se càrrec de les despeses i per patriotisme començaren a datar fotogràficament cases de tros, riuraus i tot el mobiliari rústic susceptible de desaparèixer. Fou un treball generós i d’índole particular i privada. No oblidem que en eixa època l’urbanisme era salvatge i les destrosses de paisatge eren per portar al jutjat de guàrdia. Naixia tot de l’empenta etnogràfica deguda als esforços de Joan Francesc Mira, director de les magnífiques monografies “Temes d’etnografia valenciana”. Ara mateix, i a una sala de la Beneficència de València, s’exposa la seva vida i es fa justícia amb un savi i patriota de veritat.

La casa del Tros dels Marins fou degudament fotografiada. No escapà a la fitxa cap detall. En eixe moment era una casa viva i amb un gran roser que cenyia la façana del nord. Juntament amb ell existia un ben treballat jardinet amb encanyissat primorós que també fou fotografiat. Mereixia als autors d’aquell treball una atenció especial per quan van veure en el llogater d’aquell temps un gran amor a la casa on va nàixer i on va viure gran part de la seva existència. I allí va morir també ell, jove encara, i en ple treball agrícola.

La Casa dels Marins és una casa important. En l’any 1792 el benisser Josep Feliu insta expedient per a ser reconegut com a Ciutadà Honrat (Estat noble). De fet ja ho era, però, aprofitant que el rei Carles IV té necessitat de tresoreria per a comboiar exèrcit que auxilií als seus parents els Borbons francesos creu oportú pagar els drets marcats i obtenir el títol d’hidalguia. Això és important. Encara estem en l’Antic Règim i els nobles gaudeixen de determinats privilegis. En l’expedient és obligat demostrar riquesa. Josep Feliu requereix al notari de Benissa Josep Manel Ivars i aquell, entre les moltes possessions que té Feliu destaca la Casa i Tros dels Marins valorada amb 6.345 lliures. Diu l’escrivà que eixa informació la trau i “.. que dexa custodiada en el archivo del libro de las haciendas de la Sala Consistorial”. Molts anys després eixa casa i el tros són propietat segons l’Amillarament de 1893 de Francesc Andrés Feliu, en eixa època el terratinent més important de Benissa i el número 50 del registre provincial. Un potentat. Un any abans que Feliu inste el seu expedient la Casa dels Marins ja està inscrita en el denominat “Informe del arzobispo Francisco Fabián y Fuero”, fet a petició del comte de Floridablanca amb la intenció de tindre un cens actualitzat. La casa, diu l’informe, està habitada.

I per si aquesta casa no ens ha merescut a tots els antics una especial atenció, cal agrair un recordatori posterior gràcies als benissers Antoni Banyuls i Joan Pastor pel seu magnífic treball “Les cases de tros a Benissa”, publicat al número 49 (2004-2005) de la revista “Canelobre” on amb tot luxe de fotos i croquis parlen d’aquesta casa significant que “…la casa del Tros dels Marins aprofita una peça arquitectònica preexistent de planta gairebé quadrada a partir de la qual s’adapten els elements constructius”.

El passat 21 de febrer se celebrà a Benissa una sessió del “Taller Dénia & Marina Alta Tasting life”. Assistiren destacats investigadors de la comarca. Jo vaig ser convidat. En la conclusió final, i segons comunicat de premsa diu: “Els assistents demanaren tant als ajuntaments com a la generalitat que no es limiten a catalogar en inventaris tots aquests béns (cases, riuraus, estufes, forns, llavadors, etc.) sinó que s’apliquen polítiques efectives de conservació, tant dels béns públics com dels privats.”. Doncs bé, aquí queda això i el riurau de Casa dels Marins en terra. I altres que cauran.

Nota d’Infobenissa: Es poden trobar més fotos de la Casa del Tros dels Marins al blog albaritono.blogspot.com

• Joan Josep Cardona és cronista oficial de Benissa.